Document 8. LUCRECIA MARINELLI

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeix

En Antonia Arslan - Adriana Chemmello -Gilberto Pizzamiglio, Le stanze ritrovate

Mirano – Venecia, Eidos, 1991, pp. 106-108

Creuen alguns, poc coneixedors de la història, que no han existit dones doctes i expertes en les ciències i en les arts. I això els sembla impossible. No se'ls hi pot donar a entendre encara que ho vegin i ho escoltin tot el dia, en estar convençuts que Júpiter ha donat l'enginy, l'intel.lecte només als barons, privant-ne a les dones, encara que siguin de la mateixa espècie. (...)

Què direm d'Aspàsia?, que fou tan docta en els estudis filosòfics, que fou digna mestra d'aquell gran Pericles (...) On (queda) Cornèlia, dona de l'Africà, i mare dels Gracs?, que composà epístoles plenes de gran doctrina. (...)

Tampoc vull que quedi enrera Aganice (...) la qual posseïa un coneixement singular de la ciència de l'astronomia (...). Hipàcia d'Alexandria (...) va fer alguns comentaris d'astronomia; Heptaquia (...) arribà a ser tan important en els estudis de filosofia que succeí a Plotí en la mateixa escola i càtedra (...). Fou docta en la ciència de l'astronomia, i va fer professió en públic de moltes altres ciències, i tenia una gran quantitat d'alumnes a les seves classes (...). Diòtima fou tan experta en les disciplines filosòfiques que Sòcrates no s'avergonyia d'anomenar-la mestra i d'acudir a les seves doctes lliçons. (...)

On jau la glòria de la poesia, és a dir, Safo Lèsbia? (...) Va escriure llibres de versos lírics, a més d'altres epigrames, elegies, fou inventora del vers sàfic, que pren el nom d'ella, i tan dolçament i copiosament va cantar que els cels se n'admiraven. (...)
Cassandra Fedele va disputar públicament a Pàdua, i va escriure un elegant llibre de l'ordre de les ciències i feia bellíssims versos lírics. Digne de gran meravella fou el profund saber de Lucrècia d'Este Duquessa d'Urbino en Filosofia i en Poesia (...). Vittoria Colonna fou molt docta i composà sonets molt bells (...). Isota Novarolla Veronese, la qual era ornada de filosòfica doctrina, feia vida filosòfica. (...)

D'aquestes poques, poques les per mi nomenades en comparació a les moltes (que hi ha), (...) cadascú podrà conèixer quant profit han fet les dones en els estudis i en tot allò al que s'han lliurat.