1. Sabers i coneixement acadèmic
El que es considera coneixement acadèmic comença a configurar-se quan, al segle XIII, es creen les primeres universitats, el Estudis Generals.
Les universitats van evolucionar tot partint de les corporacions artesanals. De fet, la paraula universitat deriva de la llatina "universitas", que significa corporació o gremi. Les universitats són, doncs, en el seu origen gremis educatius de mestres i estudiants, una "universitas magistrorum et scholarium", constituïts exclusivament per homes, ja que les dones hi tenien prohibit l'accés.
La codificació de l'ensenyament formal representa una definició del que ha de ser considerat com a saber i del que forma part de la cultura. Aquesta codificació es realitza a partir d'unes categories jerarquitzades, ja que no considera activitats i coneixements diversos que han format i formen part habitual de la vida de les dones. Així, els sabers i la cultura femenines no són acceptats com a tals i queden relegats a la categoria de sabers tècnics de i per a dones.
La raó patriarcal ha intentat deixar les dones al marge del món del saber. I ho ha fet no només no reconeixent el saber que ja posseïen, sinó també excloent-les del camp dels sabers -teòrics i orientats a la intervenció en l'àmbit públic- que prèviament havien delimitat com a propis de la societat masculina i no permetent-los accedir als llocs on es podien assolir. Aquesta exclusió és la clau per mantenir les dones en una situació de desigualtat permanent i evidencia que el saber és sexuat i no neutre, encara que així acostumi a presentar-se.
Enllaços
- http://ddd.uab.cat/pub/llibres/2008/segplaaccigu_a2008.pdf
- http://ddd.uab.cat/record/47
- http://observatori-diagnostics.uab.es/Recursos/pps/Fabra_Guia_Bones_Practiques.pdf
