7.2 La violència, un component essencial de la masculinitat hegemònica

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeix

foto el país

foto 2

foto 3

hombres contra violencia

Raquel Osborne assenyala que, en les societats occidentals contemporànies on ens trobem, la violència ocupa un paper important en la construcció de les relacions entre dones i homes, unes relacions basades en el poder. Assenyala igualment que es tracta d'un fenomen estructural per al manteniment de la desigualtat, on institucions com la ciència i la cultura juguen un paper preponderant. La dominació patriarcal propicia la violència envers les dones com un mecanisme de control de totes les dones.

Es tracta, doncs, d'un exercici de poder per a mantenir la dominació sexista i no pot ser considerat com un fenomen ahistòric. Com diu Sonia Guerra Lopez, el patriarcat no és natural, va sorgir d'una presa del poder del sexe masculí i nega al sexe femení la seva capacitat de representar-se lliurement i de produir simbòlic propi. Paral·lelament, situa el sexe masculí com a superior i l'autoritza a exercir violència contra aquelles dones que pretenen rebel·lar-se contra la seva posició subalterna.

Els estereotips de gènere prefiguren els escenaris de la violència sobre les dones i sobre aquells homes no estereotipats o transgressors, per a reafirmar socialment l'ordre 'natural' de la conducta apropiada a cada sexe. La tolerància cap a l'agressivitat masculina s'instal·la en la cultura quan s'estimula en els homes models d'agressivitat esportiva, èxit individual i competència, i en les dones l'ideal de bellesa i atractiu sexual, que les redueix a objectes de possessió i consum, i les desposseeix de subjectivitat, la qual cosa impedeix la presa de decisions, l'autonomia i la seva llibertat com a subjectes. L'estereotip masculí legitima l'ús del domini i la violència com a mitjà per a afirmar o exigir reconeixement de la pròpia identitat, el que situa la dominació de gènere en el centre d'una cultura de la violència que es transmet al llarg d'una cadena de diferenciacions socials.

A més, existeixen mecanismes socials que vinculen la masculinitat hegemònica patriarcal amb la utilització de la violència, amb formes d'expressió explícites com la violència envers les dones. Com que s'exerceix contra persones concretes i en contextos determinats, s'ha generat una terminologia que, en la majoria de casos, provoca una fragmentació artificial que queda reflectida en l'ús de termes com violència escolar, violència envers les dones, violència racial, violència familiar, violència entre iguals o el desafortunat terme de violència domèstica, entre d'altres.

La violència envers les dones s'exerceix mitjançant una combinació de factors que van des de la coacció directa fins a vies indirectes de dominació en tots els ordres. És el resultat d'un aprenentatge en una societat on les dones i la cultura femenina ocupen un lloc secundari i això comporta una relació asimètrica entre dones i homes. Ha de ser analitzat, doncs, com un fenomen estructural, un fet social i ideològic

La societat basada en la divisió sexual del treball està en procés de canvi. Les dones tenen més presència a l'espai públic i han redefinit el seu model de feminitat, en tant que els homes presenten fortes mancances en la definició de les noves masculinitats, que es consideren com a alternatives a la violència. La violència envers les dones es produeix en tots els ambients i àmbits socials i no és una actitud exclusiva dels estats marginals. Els darrers estudis mostren que en els joves es detecta una major pressió per adherir-se amb el model hegemònic de masculinitat. Això provoca en els nois actituds poc igualitàries i fins i tot més violentes que en els homes d'altres franges d'edat.

Sovint s'enfoca l'eradicació de la violència envers les dones com si es tractés exclusivament de solucionar unes agressions que afecten exclusivament a les dones, però en realitat el homes també són víctimes de la seva pròpia violència. En la mesura que els homes centren la construcció de la seva personalitat entorn a la violència, s'autolimiten en la seva educació emocional: una majoria important d'homes no saben reconèixer els seus propis sentiments i emocions i, en conseqüència, no saben expressar-los ni gestionar-los. Es troben en un cercle tancat de difícil sortida que, a mesura que passen els anys, s'enquista i esdevé un component indispensable de la seva masculinitat. Sortosament, avui comença haver homes que es resisteixen a identificar-se amb el model hegemònic de masculinitat i busquen nous models i expressions de la masculinitat, indispensables per canviar les relacions entre les dones i els homes i afavorir unes relacions socials més justes i equilibrades.

Documents

Parlen les dones

Enllaços