2.2 Centralitat femenina
La invisibilitat i subvaloració del treball i de les tasques que les dones han desenvolupat i continuen desenvolupant de forma habitual és conseqüència directa de llur assignació a un espai, el privat, que el sistema de gèneres conceptualitza com inferior a l'espai per excel·lència, el públic. Aquest espai privat, domèstic, àmbit exclusiu de les dones, està lligat al món biològic de la reproducció i és connotat com "natural", en contraposició a l'espai de la "cultura".
Situades les dones dins de la naturalesa -o considerades com a intermediàries entre la naturalesa i els homes- s'han considerat naturals i per tant femenines -o femenines i per tant naturals- aquelles tasques directament relacionades no només amb la cura imprescindible per a la supervivència de les i els recent nascuts, sinó també dels adults de sexe masculí. Les dones estan, doncs, immerses en un treball que rep la consideració de no-social. Així, el treball domèstic, que abasta un ampli ventall de tasques imprescindibles per al manteniment de la societat, no és, vist des de l'òptica patriarcal, social sinó natural. Pot dir-se, en conseqüència, que en relació a les activitats que les dones realitzen a la llar no hi ha una correspondència entre fet i representació, o, dit d'una altra manera, entre realitat i discurs.
Mª Ángeles Duran ha recordat que la "oikos-nomia" va ser en el seu origen "la ciència de la bona administració de la llar", un concepte que progressivament es va anar oblidant, fins el punt que avui pocs "oikos-nomistes" recorden el seu ofici inicial i no es preocupen pel paper econòmic de la família. L'activitat domèstica, ara a l'igual que a l'Edat Mitjana, requereix moltes hores de treball i feines tan diverses com la preparació del menjar, la transformació dels aliments, el vestit, la higiene o la cura de la salut.
La necessitat d'abandonar el model androcèntric de coneixement, distorsionador de la realitat, fa imprescindible donar compte i dotar de significat l'activitat, tota l'activitat i no només la considerada pública o l'aparentment extraordinària, que les dones duen a terme. És aquest un buit fonamental al qual s'ha de donar resposta, un dels reptes que la investigació té plantejats i que ha estat assumit per les diferents disciplines de formes diverses.
Una resposta a aquest repte passa per l'opció de "centrar-se en les dones", de situar-les al centre del discurs, tal i com proposava la historiadora Gerda Lerner. Utilitzar com a punt de vista la centralitat femenina i portar aquesta centralitat fins les màximes conseqüències permet fer emergir el paper real que les dones han desenvolupat, al marge del que els ha estat assignat o de com hagi estat considerat. Permet, en definitiva, superar les falses dicotomies inherents al sistema de gèneres, que fan que unes tasques i uns sabers tinguin una consideració de la qual no gaudeixen altres, i considerar-los, a més, conjuntament com una experiència complexa que les dones viuen de manera integrada.
Així, la diversitat de quefers i sabers femenins, tant els que formen part de la quotidianitat com el que està codificat com alta cultura, recuperen el sentit de construcció de societat i ens permeten parlar de l'antiga obra femenina de la civilització quotidiana. Perquè les dones, com a grup social, en tant que mares, educadores i mestresses de casa, han desenvolupats unes pràctiques –relacionades amb l'educació, l'alimentació i el tenir cura de les criatures i las persones- a les quals van associades uns valors que impliquen un alt grau de disponibilitat cap a altri, un cert altruisme, un respecte per la vida, la capacitat d'empatia i una alta valoració del benestar de les persones de la unitat familiar. És el que Virginia Woolf anomenava "educació gratuïta", caracteritzada per la comprensió dels éssers humans i dels seus motius.
Per altra banda, dins del procés de reconceptualització i valoració de les activitats femenines, s'ha posat de relleu com les característiques que es deriven de la socialització femenina presenten grans avantatges en relació al món considerat laboral: el pragmatisme i la capacitat de treball, la capacitat empàtica i de comprensió emocional, l'atenció a les relacions socials… són qualitats que resulten altament beneficioses per a la societat en el seu conjunt.
Es tracta, per tant, d'un seguit de coneixements que contribueix al desenvolupament humà i que, en conseqüència, han d'estar a l'abast de tothom tot impregnant els continguts curriculars. D'aquesta manera els sabers femenins poden esdevenir socials i contribuir a crear identitats femenines sòlides i noves identitats masculines.
Parlen les dones
- Document 4 - Virginia Woolf
- Document 5 - Gerda
- Document 6
- Document 7
- Document 8
- Document 9
- Document 10
