5. La relació educativa

aula

aula universitaria

educ02

La coexistència de nois i noies a les facultats i centres universitaris, on reben uns mateixos continguts, fa que gran part del professorat i de les persones dedicades
a la pedagogia manifestin el seu convenciment que existeix una igualtat entre els dos sexes, identificant així ensenyament mixt i coeducació. Aquesta falsa identificació dificulta enormement tant l'anàlisi de la situació real com la recerca d'alternatives. Perquè en situar el centre d'atenció en l'existència d'un únic model d'ensenyament per als dos sexes, s'està oblidant considerar les característiques que defineixen aquest model i les conseqüències que se'n deriven: un model masculí que va ser generalitzar per a tothom.

És imprescindible la intervenció de les persones que treballen a l'ensenyament per tal de desfer l'aparent neutralitat del nostre sistema educatiu i d'introduir els canvis necessaris. Uns canvis que són possibles a causa de la diversificació dels agents de socialització que interfereixen la mera reproducció mecànica de valors i models de comportament, fent possible la difusió de missatges crítics i divergents.

El professorat té la tasca fonamental de transmetre cultura i facilitar a l'alumnat accedir-hi. Per a les professores, aquesta funció significa situar-se com a transmissores d'una cultura presentada com neutra i sustentada en valors i models patriarcals. La insignificança -la consideració com no significant- del ser dones té l'efecte d'una cancel·lació profunda: l'experiència i els sabers femenins no estan presents, perquè l'experiència i el saber masculí són proposats com universals i determinen la norma (* enllaç a l'apartat 2). Les alumnes, per la seva banda, pateixen una coerció intel·lectual de la qual sovint no són conscients. Les dones estan legitimades a accedir al saber, però aquest ingrés a l'ordre cultural està caracteritzat per la separació entre cos i pensament. Generades sense gènere, les mestres i les alumnes es troben en les relacions educatives sota els efectes d'una "paideia" que situa el paper de les dones en ser ignorades i, de forma especular, en ignorar-se.

La necessitat d'abandonar el paradigma androcèntric ens situa davant el repte de donar forma a altres formes de pensar, que permetin situar en primer terme la consideració irrenunciable del principi de la sexuació humana. No és una tasca que es redueixi a la delimitació de nous curricula, encara que aquesta n'és un aspecte fonamental, sinó que implica una altra concepció de la pedagogia: una concepció que abasta una organització diferent de tota l'activitat educativa, dins de la qual assoleix una gran importància la relació que s'estableix amb l'alumnat. En aquest sentit, la relació mestres-alumnes, així com la relació establerta amb els continguts que es transmeten, són els vessants en els quals poden produir-se transformacions significatives. Unes transformacions que poden fer-se possibles a partir de la nombrosa presència femenina als centres d'ensenyament.

Parlen les dones

Enllaços

Referències Imatges