7.6 Bones pràctiques

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeix

llaç dona

Talla amb els mals rotllos

Anàlisi de la publicitat

Atès que les institucions universitàries estan immerses en la societat, els estereotips sexistes i els models de masculinitat i feminitat hegemònics en els mitjans de comunicació hi exerceixen la seva influència. Sabem que no podem neutralitzar els mitjans de comunicació ni desactivar-los i una línea d'avenç cap a una Universitat inclusiva, sense menyspreu pels sabers femenins, passa per oferir models coeducatius coherents. Analitzar els mitjans de comunicació -pel·lícules, anuncis por sectors, sèries de televisió…– permet reforçar-ho.

Desprès de visionar els anuncis d'AXE, Soberano i Timotei que trobaràs a:

pots seguir el següent qüestionari d'anàlisi:

  1. Compta el nombre de dones i homes que hi ha a l'anunci que has vist, apunta què fan i quina actitud tenen. Explica el rol que assigna l'anunci a cada dona i a cada home, quin tractament dóna a dones i homes i indica si creus que reprodueixen algun estereotip.
  2. Descriu com es presenta el cos de la dona i de l'home a l'anunci. Analitza'l amb detall i indica si hi ha algun home o alguna dona presentats com a objecte sexual.
  3. Explica com presenta a l'anunci la bellesa en les dones i en els homes.
  4. Observa si hi ha a l'anunci alguna forma de violència física o simbòlica envers les dones. Finalment, observa atentament la veu que s'utilitza per a induir la compra del producte i elabora una hipòtesi sobre el motiu.

Per a la contextualització de l'anunci de Soberano, pot ser útil la lectura del següent fragment, on es descriu l'assignatura de "Enseñanzas del hogar", el 1947 en un col·legi de la burgesia, el Real Monasterio de Santa Isabel de Barcelona:

"Dábamos a los diez, once o doce años, clases de puericultura, donde nos explicaban como alimentar el bebé, cambiar los pañales, conseguir que durmiera, o lo que debía hacerse si presentaba síntomas de estar enfermo. También nos impartían, absolutamente teóricas, porque nunca vimos un fogón ni preparamos una ensalada, clases de cocina. Y unas clases de manejo de la casa- ventilarla, decorar el cuarto de los niños, disponer los armarios- y del marido, al que había que contentar a toda costa y utilizando siempre la mano izquierda, porque lo nuestro era reinar desde las sombras, que s e hiciera lo que queríamos aparentando hacer lo quería él. Evitar las discusiones, nunca oponérnosle de frente. Se insistía mucho en que había que ganárselo por el estómago, dándole bien de comer (del sexo no se hablaba), y en que, cuando llegaba cansado a casa, debíamos llevarle las zapatillas. El detalle de las zapatillas era una auténtica obsesión".
(Esther Tusquets, 2009. Habíamos ganado la guerra. Barcelona, B.S.A.)

Materials