4. Llenguatge i ordre simbòlic

El llenguatge és l'eina principal del sistema de representacions d'una societat. És, per tant, un reflex de la societat que la utilitza, de la seva visió del món. A través del llenguatge s'estructura i organitza el pensament d'una comunitat i s'hi incorporen creences i valors.

La llengua, en tant que construcció cultural, està impregnada per la visió androcèntrica que encara prevaleix socialment, una visió que fa que sigui l'home i allò masculí el que gaudeix de legitimació. La llengua no només reprodueix aquesta visió, sinó que la continua produint, ja que a través del llenguatge es crea ordre simbòlic i es crea realitat. Així, l'ambigüitat del gènere masculí, utilitzat com a pretès universal, i l'estructura masculinitzada de l'idioma no només provoca una ocultació sistemàtica de les dones i de tot el que a elles pertoca, sinó que esbiaixen la nostra forma de captar el món.

Des de la psicologia, la filosofia i la lingüística s'assenyala la importància del llenguatge en la construcció de realitat, la pròpia i la del món, així com en la formació de la identitat personal. La cancel·lació femenina en la llengua, l'absència d'un subjecte femení, té una gran incidència sobre la psique en formació de les noies. Un llenguatge que les nega en tant que subjectes no masculins i, per tant, inexistents pot produir dues conseqüències: discriminar-les en llur existència material i simbòlica, o bé integrar-les en l'ordre social reconeixent llur existència a canvi de la sostracció de la seva identitat femenina. Així, la pèrdua derivada de la cancel·lació simbòlica de les dones en el llenguatge és enorme, ja que han de patir l'estranyesa respecte la seva diferència originària.

És per això que la significació de la presència femenina a la societat passa, de forma ineludible, per significar-la, en primer lloc, en el llenguatge, nomenant en masculí i en femení. En fer-ho, no s'està realitzant una repetició, no es duplica el llenguatge. La diferència sexual està ja donada en el món, no és el llenguatge el que la crea. El que ha de fer el llenguatge és, simplement, donar nom al que existeix, tal i com destaca la comissió NOMBRA, que treballa per promoure una utilització del llenguatge que faci visibles a les dones a la societat.

Per altra banda, per tal de posar en paraules la diferència sexual, pensadores com Luce Irigaray assenyalen que l'elaboració d'una cultura sexuada requereix la recerca d'un llenguatge i d'una paraula femenina, que pugui anar més enllà de la seva condició especular de la paraula masculina. Es tracta que les dones es presentin com subjecte i com subjectes que parlen amb d'altres dones, que se situïn com un "jo" i un "jo-elles", la qual cosa requereix una evolució subjectiva i un canvi en les regles de la llengua.

Parlen les dones

• Document 1
• Document 2

Enllaços

• http://www.mujeresenred.net/IMG/pdf/EnFemenino.pdf
• http://www20.gencat.cat/docs/icdones/Documents%20web%20antiga/Arxius/marcar.pdf
• http://www20.gencat.cat/docs/icdones/Documents%20web%20antiga/Arxius/pub_quaderns4.pdf