1.2 Les dones i el dret a l’educació
Durant el Renaixement, els humanistes havien dissenyat un projecte educatiu per a les dones del seu ambient familiar i social. Es tractava de facilitar-los una educació brillant, de la qual no preveien, però, que se servissin a l'àmbit públic. Tanmateix, les dones humanistes no van respectar aquest límit: van fer ús del saber i de la paraula a què havien accedit amb una clara consciència de gènere, obrint, d'aquesta manera, possibilitats no previstes. Dones cultes, utilitzen els seus coneixements en defensa de l'educació de totes les dones i en defensa de la seva pròpia autoria.
Així, les humanistes són les primeres dones en occident que prenen la paraula per fer una defensa del seu gènere. Intervenen al debat conegut com Querella de les dones, aportant-hi continguts insospitats. Valoraven els seus propis coneixements i desitjaven poder garantir-los a altres. Laura Cereta, sent conscient que totes les dones formaven part d'un mateix col·lectiu i que estaven vinculades per unes limitacions comunes, que ultrapassaven les diferències de classe, va escriure la "Carta en defensa de l'educació liberal de les dones" (1488). Cereta hi fa una defensa de totes les dones, tot negant l'origen natural de la subordinació femenina i reclamant la llibertat d'aprendre com un dret que la naturalesa atorga a tothom per igual.
Va prestar la seva veu a aquesta querella educativa l'escriptora Maria de Zayas. Al pròleg a les "Novel·les amoroses i Exemplars" (1637), després d'afirmar la igualtat ontològica entre homes i dones, denuncia la tirania dels homes en negar a les dones el dret a la instrucció.
Aquest tema esdevindrà central i s'allargarà durant tota l'Edat Moderna. Arriba fins a Mary Wollstonecraft i forma part de les reivindicacions de les feministes sufragistes europees i americanes del segle XIX. Des d'una trajectòria complexa i variada, es conceptualitza l'educació femenina com instrument clau per a la transformació de la vida de les dones.
També s'ha de destacar l'existència d'un grup d'homes –com Agrippa von Nettesheim, Poulain de la Barre, Condorcet o Benito Feijoo- que no encarnen la ideologia patriarcal i van escriure diversos textos i tractats en defensa de l'educació de les dones.
