3.2 Cancel·lació i reivindicació d´autoria

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeix

firma oliva sabuco

oliva sabuco

Teresa de Cartagena - admiracion de las obras de dios

mujeres alquimistas

sabuco - nueva filosofia

Una de les estratègies de desautorització històrica que de forma recorrent han patit les dones ha estat la negació d'autoria, és a dir, la negació de la possibilitat femenina de ser l'origen d'un text. Aquesta negació es va manifestar a partir del segle XV mitjançant la negació d'originalitat dels textos femenins, o, el que és el mateix, a través de l'acusació de plagi. Es va manifestar, també, en l'atribució a homes d'obres per a les quals s'havia sostingut llur autoria femenina. Així, l'autoritat d'un saber femení es va qüestionar, en ocasiones, tot considerant-lo un producte del saber masculí.

Oliva de Sabuco de Nantes Barrera (1562-v.1622) va publicar el 1587 "Nova filosofia de la naturalesa de l'home". El tractat va ser imprès vàries vegades al llarg de la vida de l'autora, a l'igual que als segles successius fins el segle XX. La seva autoria, però, seria posteriorment qüestionada i el text va passar a ser considerat com obra del seu pare. L'autoria de l'obra no li havia estat discutida pels científics ni per altres escriptors de la seva època -Lope de Vega l'havia descrit com "Na Olívia de Nantes, Musa desena"- i la mateixa Oliva de Nantes, s'havia definit com autora al pròleg del seu llibre, un pròleg que va dedicar a Felip II, tot declarant-se alhora autora de text i autora de vida.

L'humanista italiana Laura Cereta va patir també greus acusacions de plagi: va ser acusada que no era ella sinó el seu pare l'autor de les seves cartes. Per això, l'edició de l'"Epistolari" està dedicada al cardenal Anscani Maria Sforza. Al pròleg, Cereta explica que li dedica les cartes perquè la seva autoritat tindrà l'efecte de silenciar els crítics que es resisteixen a reconèixer el seu saber. Però assenyala, també, que amb aquesta dedicatòria ella l'immortalitzarà. Es produeix, així, un intercanvi de beneficis: ell li ofereix legitimitat i ella immortalitat. Laura Cereta era conscient que la seva autoria era qüestionada pel fet de ser una dona i es va defensar amb fermesa: va ser al voltant d'aquestes desautoritzacions socials en tant que autora que Cereta va escriure sobre l'educació i el saber de les dones.

L'obra de Teresa de Cartagena, Arbreda dels malalts, va patir reaccions hostils per part dels intel·lectuals castellans de la seva època, tant homes com dones. També va ser acusada de plagi. Per a defensar la seva autoria Teresa de Cartagena escriu un altre tractat, L'Admiració de les obres de Déu, on fonamenta la seva autoritat en la seva experiència personal en dir: "l'experiència em fa certa".

Moltes dones científiques van gaudir d'autoritat en la seva època i van participar en els debats del moment, però van ser sotmeses a mecanismes de desautorització o de sanció social que van provocar la seva caiguda en l'anonimat, la desaparició de la seva obra o, el que es més perillós encara, la falta de legitimitat de la seva aportació científica. Això és el que va succeir amb algunes dones alquimistes, com Maria la Jueva, inventora del bany maria i els primers alambins, que avui encara s'utilitzen en els laboratoris de química, els treballs de la qual van ser recollits pel seu deixeble Zòsim de Panoplis i per l'aquímia àrab. Tanmateix, la seva autoria ha estat posada en dubte perquè se l'ha considerada una figura mítica de l'alquímia. El mateix ha succeït amb d'altres alquimistes, com Cleopatra, Theosebia i Perrenelle en el segle XIV. El fet de posar en dubte l'autoritat de les alquimistes ha provocat la desautorització femenina i la manca de transmissió d'aquesta autoritat.

En la història de la ciència, els episodis on les científiques han estat protagonistes, les aportacions de les dones i les seves interaccions amb el model de ciència predominant en cada moment històric han estat un element distorsionador que la historiografia oficial ha intentat obviar o eliminar. Així, en els segles XVII i XVIII, trobem un exemple de les repercussions que va suposar per algunes científiques dedicar-se de manera important a la divulgació científica, escollint un camí al marge de l'autoritat científica masculina. Avui encara no es reconeix el valor de les seves aportacions, ja que la història oficial de la ciència desconsidera la importància històrica de la divulgació científica.

Parlen les dones

Enllaços