2.1 Cancel·lació i transmissió

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeix

abraham bosse salon de dames

cassat - 1

christine de pizan

escola nenes

merudrac

jane marcet

Tota societat tendeix a conservar el propi patrimoni cultural i a transmetre-ho, de generació en generació, als nous membres o, almenys, als que pertanyen a determinades classes socials. Una conservació i transmissió que afecta particularment el conjunt de coneixements als que s'atribueix la condició de sabers. La funció de la conservació ocupa una posició intermèdia respecte altres dues igualment fonamentals: la producció del saber, d'una banda, i la seva difusió i circulació, de l'altra. Entre aquestes tres funcions existeixen estretes relacions de continuïtat i, fins i tot, de condicionament recíproc: els llocs de la conservació del saber coincideixen amb els de la producció, però la conservació es realitza només si el saber adquireix circulació. Tanmateix, no tot el patrimoni de coneixements és objecte de transmissió: el de determinats grups socials no es transmet de generació en generació, en no estar integrat en el saber culturalment hegemònic. I és aquí on cal situar el problema que representa la transmissió de la memòria i dels sabers de les dones.

Les dones han produït sabers, els coneixements per elles creats s'han conservat. No se n'ha produït, però, transmissió. És aquí on s'ha trencat el cercle que va de la producció a la circulació. La manca de transmissió implica, així, la pèrdua de la memòria. Una pèrdua de la que es deriva com a conseqüència la cancel·lació de les seves vides i de la seva cultura .

En el procés de recuperació de la memòria i l'experiència femenina la principal dificultat rau en que ens trobem davant d'una cancel·lació i no d'un oblit. I emergir d'un passat que ha estat cancel·lat és molt més difícil que recordar coses oblidades. Tanmateix, la reconstrucció i la transmissió de la història de les dones, de la memòria que les dones han deixat del món, és fonamental, perquè té a veure amb la possibilitat de dir i d'ordenar l'experiència present de les dones.

Les investigacions i els estudis feministes han modificat les condicions i el sentit de la transmissió i, més particularment, de la transmissió entre dones. En la mesura en què la memòria històrica femenina va prenent forma, en què els sabers i les experiències femenines s'articulen de forma significada, les dones recuperen la possibilitat de dir-se en el seu present. Ara bé, per tal que aquest saber pugui esdevenir realment tradició és imprescindible que tingui presència als llocs on es produeix la transmissió formal, és a dir, als centres d'ensenyament de tots els nivells educatius.

En la transmissió didàctica es produeix una relació entre generacions diverses que permeten la memòria. No és només una necessitat, requereix també un acte de voluntat, perquè voler transmetre és sinònim de voler deixar memòria d'allò que es posa en circulació.

En aquest sentit és imprescindible que els sabers de les dones -tant el que van crear dins de les diferents disciplines acadèmiques com el que van desenvolupar en l'àmbit de la vida quotidiana i que, tot i ser fonamentals per al desenvolupament de la humanitat, no han tingut presència en el que es considera cultura formal- entrin a formar part del currículum.

Incorporar a l'ensenyament les aportacions culturals i científiques de les dones que, fins ara, havien estat ignorades, així com considerar acadèmic el que havia estat qualificat com a tècnic, i fer-ho, a més, com a vàlid per a tothom, i no exclusivament per a les dones, és un fet de gran rellevància. Un fet que ens obliga a deconstruir l'orientació androcèntrica de les disciplines i a ordenar de nou, i d'una altra manera, els continguts curriculars.

Parlen les dones

Enllaços