7. Violències envers les dones

Muerte aquí te daré,
para que no sepas que sé,
que sabes flaquezas mías

Calderón de la Barca, La vida es sueño

Nos es grato haber nacido mujeres y lo que queremos es vivir el placer de serlo. La libertad de pensar, de decir, de hacer y de ser lo que nosotras decidamos. Incluida la libertad de equivocarnos.

Librería de Mujeres de Milán

La violència és una de les maneres d'afrontar un conflicte, la més primitiva i menys "humana", tot i que té un ampli aval cultural i històric. La violència és una expressió de prepotència, d'intimidació i un atemptat contra la llibertat i la dignitat de les persones basat en un exercici il·legítim de poder. L'espècie humana ha anat realitzant al llarg del temps diferents construccions culturals que han configurat una manera d'entendre les relacions des del domini dels més febles, entenent-se aquesta feblesa avalada i legitimada per pautes i aprenentatges culturals.

Cal entendre la violència com una relació i no com una successió de fets aïllats. Una teoria general de la violència ha d'incloure també la que es considera legítima, perquè es llegeix com una eina que facilita la convivència. Aquesta violència legítima abasta dos camps: la simbòlica que exerceixen les institucions educatives i la que exerceixen altres institucions creadores d'opinió publica, com els mitjans de comunicació.

Actualment, tant la perspectiva de gènere com les recerques que tenen en compte el sexisme són objecte de l'activitat acadèmica de manera més important que en dècades passades. Malgrat això podem constatar el risc que l'atenció acadèmica al sexisme esdevingui un àmbit de treball especialitzat, lluny de la meta marcada pel marc normatiu de la Unió Europea i en particular del Pla d'acció i desenvolupament de les polítiques de dones a Catalunya 2008-2010, on la transversalitat de gènere és una pedra angular. La docència universitària té un paper clau en la conformació de la manera d'estar i d'entendre el món de la gent jove universitària. Parlar de violència de gènere la Universitat suposa que, com qualsevol altre institució estructurada, no és aliena a aquest tipus de violència.

Les dades de les diferents anàlisis científiques portades a terme sobre la violència envers les dones a les universitats espanyoles mostren que la generació de 18 a 29 anys presenta uns percentatges de maltractes considerables. A més, les investigacions internacionals sobre aquest tema indiquen que el 30% de nois universitaris han exercit algun tipus d'agressió amb la seva parella. I que les divergències entre les violències exercides per les dones i les que exerceixen els homes són molt importants. Per tant, aquest és un tema que no pot quedar restringit a les anàlisis de les ciències socials i l'antropologia, sinó que cal estendre'l a totes les disciplines universitàries. Actualment s'ofereixen assignatures, hi ha Càtedres d'Estudis de Violència de Gènere, Guia de Bones pràctiques de d'una perspectiva de gènere, Premis d'investigació sobre violència de Gènere, s'organitzen Jornades Internacionals sobre polítiques d'igualtat en l'àmbit acadèmic i estudis de Master de Violència de gènere. Per tal de donar coherència a les accions de la Universitat, cal analitzar i intervenir sobre la violència envers les dones que exerceix la pròpia institució.

Documents

• Document 1

Parlen les dones

• Document 1

Enllaços

• http://www.pcb.ub.es/crea/proyectos/violencia/proyecto_objetivos.htm
• http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=2376722
• http://www.guiaviolenciadegenero.com/incluyete/