3. Autoritat i genealogia femenines

El tractament individualitzat i biogràfic dels subjectes històrics no gaudia fins ara de gaire prestigi. Cercar models en els personatges que emergien de la història es considerava científicament erroni. Es tractava d'afavorir el distanciament, la contextualització i el pensament racionalment documentat. En conseqüència, la identificació i el desenvolupament de l'imaginari no constituïen una finalitat de les recerques. Malgrat això, des dels estudis feministes s'ha posat de relleu les conseqüències que per a la vida de les dones ha tingut la mancança de models històrics de referència, ja que ha afavorit que les dones assumissin llur inferioritat respecte els homes. Des d'aquest punt de vista, assoleix una gran importància el fet de parlar de dones les existències de les quals facin palesa la potència femenina. En reconèixer la seva autoritat, la subordinació de les dones no es veu negada, però sí resituada, ja que no esdevé l'única mesura de llur experiència.

La individualització de figures destacades dins del saber i la cultura no implica situar-les en una context atemporal ni mantenir-les en l'aïllament, ja que el pensament i el saber que han desenvolupat les dones en les més diverses disciplines no han sortit del no res. Han tingut precedents i han obert noves vies. Cal, per tant, situar-les en aquest esdevenir, on continuació i creació, individualitat i herència, no s'exclouen sinó que es reforcen mútuament. La inclusió de les figures femenines en genealogies pròpies potencia la pròpia figura, al temps que crea tradició.

La diferència sexual requereix l'adequada representació en un ordre simbòlic en el qual es donin dos subjectes. Per tal que les dones puguin construir per a si mateixes una identitat sexuada, han d'establir una relació genealògica amb el propi gènere, una relació que requereix l'existència de figures que permetin donar cos i nom a la subjectivitat femenina.

Diferents pensadores, com ara Luce Irigaray o Victòria Sau, han posat en evidència el matricidi originari sobre el que s'assenta la cultura a la societat occidental. Perquè, si bé les nostres societats provenen de dues genealogies i no d'una, el poder patriarcal es va organitzar a través de la submissió d'una genealogia, la femenina, a l'altra. És per això indispensable l'afirmació de l'existència d'una genealogia de dones, genealogia personal i genealogia simbòlica. D'aquesta manera pot començar a configurar-se una cultura femenina, que permeti a les dones la construcció d'un model d'identitat inserit dins del seu gènere.

Parlen les dones

• Document 1
• Document 2

Enllaços

• http://www.alipso.com/monografias/2024_lamorada
• http://books.google.es/books?id=65rNedWq32QC&pg=PA17&lpg=PA17&dq
• http://webs.uvigo.es/pmayobre/pdf/subjetivacion_feminismo.pdf