1.2 Les dones i el dret a l’educació

Durant el període renaixentista dones com Teresa de Cartagena o Lluisa de Medrano van assistir a la universitat. Al segle XVIII, Maria Isidra Guzman de la Cerda va rebre, el 1785, el Grau de Doctora en Filosofia i Lletres Humanes a la universitat d'Alcalà d'Henares, encara que no havia realitzat l'itinerari acadèmic universitari. Donada la seva formació cultural, havia estat admesa a la Reial Acadèmia Espanyola de la Llengua i els seus pares, propers a la cort, sol·licitaren que pogués realitzar els exercicis per a l'obtenció del Grau de Doctora.

La presència de les primeres dones a les aules universitàries es va produir els últims anys del Sexenni Revolucionari i primers de la Restauració. La primera en va ser Maria Elena Maseras, que es matriculà a la facultat de Medicina de la universitat de Barcelona el curs 1872-1873, una vegada que havia finalitzat els estudis d'ensenyament secundari a la mateixa ciutat. Quan, després d'haver aprovat totes les assignatures, sol·licità realitzar el Doctorat, és a dir, quan ella i altres com ella reclamaren un estatut de visibilitat, llur iniciativa va revelar tota la seva transcendència: S'empararen en la normativa legal, més aviat, en el buit legal d'aquesta normativa, i la utilitzaren al seu favor tot forçant amb la seva lectura als qui havien d'aplicar-la.
Abans de 1910, de les trenta-sis universitàries que havien finalitzat la llicenciatura, vuit van presentar i defensar la Tesi per a l'obtenció del Grau. Cinc eren llicenciades en Medicina i tres en Filosofia i Lletres. Havien realitzat els seus estudis a Barcelona, Salamanca, Madrid, Valladolid i València.

La primera en va ser Dolors Aleu, qui el 1882 va presentar la Tesi "De la necessitat d'encaminar per nova senda l'educació higiènica-moral de la dona". En presentar-la va afirmar: "Faig ús d'un dret ja indiscutible, per més que -i això és lamentable- tingui límits en un curt nombre d'espanyoles". Evidenciava de forma clara que tenia l'oportunitat de defensar, des del lloc que ocupava en aquell moment, idees i plantejaments que estaven sent objecte de debat social i de que aquest fet contribuiria a un canvi substancial en la situació cultural de les dones. Al seu text, fa una anàlisi crítica de gènere, tot desvetllant com diferències entre nenes i nens que es consideraven naturals, no ho eren per naturalesa sinó com resultat d'un ambient i d'una educació diferents per a un i altre sexe. Va inscriure, a més, la seva exposició en una llarga genealogia de dones que s'havien dedicat a la ciència al llarg del temps.

Parlen les dones

• Document 8 - Dolors Aleu

Enllaços

• http://www.tdx.cat/TDX-0527109-111025/
• http://personal.us.es/alporu/historia/mujer_educacion.htm