Vés al contingut

Pàgina principal de la UdL

Inici>Divulgació>Butlletí>2011>Juliol núm.90

Juliol núm.90

"El nostre enemic principal no és l'imperialisme, ni la burgesia. El nostre enemic principal és la por, i la portem dins."  Domitilia Barrios (Bolívia, 1937). És una de les primeres líders dels moviments miners a Bolívia. L'any 2007, el Govern mexicà li va lliurar la Medalla al Mèrit Democràtic per la seva contribució al restabliment de la democràcia a Bolívia, després de més de 20 anys de dictadures.

 

Activitats del Centre Dolors Piera d'Igualtat i Promoció de les Dones

CURS D'ESTIU: CAUSES OCULTES DEL FRACÀS ESCOLARS I FORMES DE SUPERAR-LO DES DE LA COEDUCACIÓ

  • Data: del 12 al 15 de juliol
  • Lloc: IES Joan Brudieu, La Seu d'Urgell
  • Organitza: Oficina de la Universitat d'Estiu de la Universitat de Lleida
  • Més informació: a la web i al Programa

Activitats a Lleida

TALLER: "MUJERES QUE CORREN CON LOS LOBOS"

  • Data: 12 i 13 de juliol
  • Lloc: a la casa de colònies “ El Xop “ de Lleida
  • Preu: el curs més el lloguer de les instal·lacions són 135 €. Disposen de servei de menjador, 12 € dinar.
  • Organitza: Alaigua Teatre, Produccions excèntriques.
  • Més informació: a/e: Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. Tel.: 610 415 677

CINE MÓN. CINEMA SOLIDARI AL CARRER: GÈNERE I DESENVOLUPAMENT

  • Data: 15, 16 i 17 de juliol de 2011
  • Lloc: Av. Blondel (darrere l'IEI), Lleida
  • Preu: gratuït
  • Organitza: Ajuntament de Lleida
  • Més informació: Programa

Jornades, congressos, conferències, cursos i seminaris

VIII CONFERÈNCIA IASSCS "NOMBRAR I DEFINIR: LA  CONSTRUCCIÓ DE LA (DES)IGUALTAT SEXUAL"

  • Dates: del 6 al 9 de juliol
  • Lloc: Edificio de la Facultad de Medicina de la Universidad Complutense de Madrid. Plaza de Ramón y Cajal (Ciudad Universitaria) 28040, Madrid
  • Organitza:Associació Internacional per l'Estudi de la Sexualitat, la Cultura i la Societat (IASSCS) i pel Departament d'Antropologia Social de la Universidad Complutense de Madrid
  • Més informació:a la web

CURS: "ASSETJAMENT SEXUAL I RESPONSABILITAT DE L'EMPRESA: CONÈIXER, PREVENIR I ERADICAR"

  • Dates: del 8 al 12 de juliol
  • Lloc: Sala de Juntes Arcadi Garcia. Facultat de Ciències Jurídiques i Econòmiques. UJI. Castelló de la Plana
  • Organitza: Universitat Jaume I de Castelló
  • Més informació:a la web

II CURS "GÉNERO Y POLÍTICAS PÚBLICAS: EL PRESUPUESTO CON PERSPECTIVA DE GÉNERO"

  • Dates: del 12 al 16 de juliol
  • Lloc: Biblioteca del Museo Arqueológico Municipal. Plaza del Castillo, 1
  • Organitza: Universidad Internacional del Mar
  • Més informació:a la web

CONGRÉS INTERNACIONAL"MANIPULACIÓN PSICOLÓGICA, GRUPOS SECTARIOS, SOCIOADICCIONES Y SUS DAÑOS"

  • Dates: de l'11 al 15 de juliol
  • Lloc: Gandia
  • Organitza: Universitat d'Estiu de Gandia de la Universitat de València
  • Més informació:a la web

CURS: "BIAIXOS DE GÈNERE: UN REPTE PER A L'EXECEL·LÈNCIA"

  • Dates: del 7 al 9 de juliol
  • Lloc: Facultad de Geografía e Historia,Universitat de Barcelona, C/ Montalegre, 6, Barcelona
  • Organitza: AIS, Atención e Investigación de Socioadicciones i International Cultic Studies Association (ICSA)
  • Més informació:a la web

IV JORNADES D'ACTUALITZACIÓ CIENTÍFICA I DIDÀCTICA "HISTÒRIA I GÈNERE: DE LA II REPÚBLICA A LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA"

  • Dates: de l'11 al 15 de juliol de 2011
  • Lloc: Casa de la Convalescència (Barcelona)
  • Organitza: Centre d'Estudis sobre les Èpoques Franquista i Democràtica de la Universitat Autònoma de Barcelona (CEDIF-UAB) i l'Institut de Ciències de l'Educació de la UAB
  • Més informació:a la web

JORNADES: COS, MEMÒRIA I REPRESENTACIÓ. DIÀLEG ENTRE ANA CAVARERO I JUDITH BUTLER

  • Data: 11, 12 i 13 de juliol
  • Lloc: Matins a la sala de graus de la Facultat de Filosofia i Lletres (campus de Bellaterra), i tardes al MACBA
  • Durada: 20 hores
  • Preu: 100 €
  • Organitza: Universitat Autònoma de Barcelona
  • Inscripció i informació: Institut de Ciències de l’Educació, Universitat Autònoma de Barcelona, Edifici del Rectorat. 08193 – Bellaterra (Cerdanyola del Vallès), Tel.: 93 581 18 64 / 93 581 23 93 Fax: 93 581 46 56, a/e: Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.. Per visitar la web, aquí.

WORKSHOP: III CURSO POLÍTICAS PÚBLICAS Y GÉNERO "LA IGUALDAD COMO EJE DE UN NUEVO MODELO ECONÓMICO Y SOCIAL SOSTENIBLE"

  • Adreçat a: Alumnat de la Universitat, funcionaris i funcionàries de les AAPP i professionals de la asesoria en polítiques d'igualtat de gènere al igual que cualquier persona interesada en el tema.
  • Data: del 12 al 15 de juliol
  • Lloc: Universidad Internacional del Mar, Cehegín, Murcia
  • Inscripcions: 8 de juliol de 2011 a través d'aquest enllaç
  • Organitza: Universidad de Murcia
  • Més informació: José Manuel Mayor Balsas, Secretari Académic, a/el: Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la., Tel.: 630 503 897 / 650 144 416

CONFERÈNCIA: EL FEMINISME EN EL BOUDOIR. GÈNERE, ARQUITECTURA I INVENCIÓ DE LA INTIMITAT.

  • Data: 14 de juliol a les 19.30
  • Lloc: Casa de la Convalescència (Barcelona)
  • Organitza: Centre de Cultura Contemporània de Barcelona - Montalegre, 5 - 08001 Barcelona - Tel. 93 306 41 00 - Fax 93 306 41 01 - Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.
  • Més informació:a la web

XII ENCUENTRO INTERCULTURAL DE MUJERES "EL FEMINISMO Y LAS REDES SOCIALES"

  • Data:  del 24 al 26 de juliol
  • Lloc: Casa de la Convalescència (Barcelona)
  • Organitza: El Cerezo Centro Natural amb el patrocini del Centre d'Estudis de la Dona de la Universitat d'Alacant
  • Més informació:a la web

Premis, beques i ajuts

VII PREMIO DE INVESTIGACIÓN Y ESTUDIOS DE GÉNERO "OTRA MIRADA"

  • Termini de presentació: 1 de setembre de 2011 a les 14.00
  • Dotació:1.000 €
  • Lloc de presentació de sol·licituds: Concejalía de Igualdad, Familia y  Mujer del Ayuntamiento de Palencia (C/ Mayor,7), qualsevol dia laborable des de les 9 a les 14 hores (excepte dissabtes)
  • Bases: Aquí
  • Més informació: a la Consejalía de la Mujer del Ayuntamiento de Palencia

VI PREMIS FUNDE 2011

IV PREMI D'INVESTIGACIÓ SOBRE VIOLÈNCIA DE GÉNERE DE LA UIB

Altres activitats

EXPOSICIÓ: "ÁNGULO CIEGO: MUJERES MIGRANTES"

  • Dates: del 19 de maig al 29 de juliol
  • Lloc: Sant Pere més baix, 7, 2ª planta. Sala Rosa Vallespí. 2a. planta. CCDFB
  • Organitza: Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison i Grup de Dona, Cultura i Immigració del CCDFB
  • Més informació: a la web

Notícies

La Univeristat de Lleida acull la Plataforma Virtual de la Xarxa d'Unitats d'Igualtat de Gènere per a l'Excel·lència Universitària

En els diferents Encontres d'Unitats i Oficines d'Igualtat de les universitats espanyoles hi ha hagut una demanda explícita del treball en xarxa entre els diferents serveis universitaris en matèria d'igualtat. Per això, durant la III Encontre d'Oficines i Unitats d'Igualtat de les universitats espanyoles, celebrat el dia 21 de novembre a la Universitat de Lleida, es van donar els primers passos per a la creació d'una Xarxa d'Unitats d'Igualtat de les universitats espanyoles anomenada Xarxa d'Unitats d'Igualtat de Gènere per a l'Excel·lència Universitària (RUIGEU) al la qual s'han adherit vint-i-cinc universitats espanyoles. Aquest treball es materialitza en la Plataforma Virtual de la Xarxa d'Unitats d'Igualtat de Gènere per l'Excel·lència Universitària que allotja la Univeristat de Lleida durant un any.

Els objectius d'aquesta nova xarxa responen a la necessitat de treballar de forma conjunta i coordinada per aprofitar els esforços i recursos de les diferents unitats, oficines, observatoris, grups d'investigació i persones que treballen la igualtat de gènere a les universitats espanyoles, optimitzar els recursos ja existents i compartir experiències entre les diferents entitats d'igualtat de l'àmbit universitari. Concretament, els objectius de la xarxa són els següents:

Compartir experiències, activitats, solucions i recursos;

Informar-se, assessorar-se i donar-se suport mutu;

Generar polítiques i accions comunes per superar els obstacles que dificulten o impedeixen la consecució de la igualtat entre dones i homes;

Visibilizar la defensa de la igualtat d'oportunitats entre dones i homes a les universitats;

Establir vincles amb entitats públiques i privades, locals, autonòmiques, estatals i internacionals compromeses amb la igualtat d'oportunitats entre dones i homes i la no discriminació per raó de sexe.

La plataforma virtual és un punt de trobada per treballar per la consecució dels objectius exposats. L'entorn virtual s'organitza en una part privada, d'accés restringit al personal de les unitats, oficines i observatoris d'igualtat que formen part de la xarxa RUIGEU, i una altra de caràcter públic.

Comunicat: Un any després de l’entrada en vigor de la Llei de Salut Sexual i Reproductiva i d’Interrupció de l’Embaràs
Escrit per La Xarxa de Dones Per la Salut, publicat per La Independent.

La Xarxa de Dones Per la Salut que aglutina a 22 associacions de dones i professionals i la Campanya pel Dret a l'Avortament Lliure i Gratuït que aglutina al moviment feminista de Catalunya, un any després de l’entrada en vigor de la Llei de Salut Sexual i Reproductiva i d’Interrupció de l’Embaràs, volem fer pública la nostra decepció davant dels resultats de la seva aplicació a Catalunya.

A dia d’avui, les dones catalanes viuen un greuge comparatiu amb les dones d’altres territoris de l’Estat Espanyol. Això és el resultat d’una llei que deixa sense lligar temes fonamentals i de la poca voluntat política dels diferents governs que han participat en el desenvolupament d’aquesta llei. Cada Comunitat Autònoma ha aplicat la llei segons les seves necessitats, interessos i principis i, a casa nostra, l’anterior Govern de la Generalitat va decidir posar en funcionament una fórmula en la que les dones, per poder accedir a una IVE (interrupció voluntària de l’embaràs) tal com diu la llei, han de superar una veritable carrera d’obstacles a l’hora d’aconseguir que se’ls retornin el diners que elles han avançat per pagar la prestació que hauria de ser ja gratuïta. D’aquesta manera, es veuen minvats els drets que la llei els confereix a l’accessibilitat, la gratuïtat i la confidencialitat. Es va declarar públicament que aquest sistema era provisional i que a partir de gener del 2011 les dones no haurien d’avençar els diners. El nou Govern de la Generalitat de Catalunya no s’ha posicionat al respecte deixant perpetuar una fórmula ineficient i que va en contra dels drets reconeguts per llei i les necessitats de les dones del nostre territori.

Així doncs, EXIGIM al Govern de la Generalitat de Catalunya que estableixi les mesures adequades i faci públiques les seves polítiques en aquesta matèria. En aquest sentit, i relacionats amb l’aplicació d’aquesta legislació, volem recordar que queden molts temes pendents per abordar:

- que es compleixi la llei amb un sistema global pel qual les dones podran accedir a una IVE a Catalunya amb garanties d’accessibilitat, gratuïtat i amb totes les garanties de seguretat, qualitat i confidencialitat. I per fer-ho és imprescindible comptar amb el saber i l’experiència d’entitats i professionals coneixedores del tema descartant els criteris economicistes i polítics que distorsionen l’esperit de la llei.

- que el projecte pilot d’avortament farmacològic passi a ser equitatiu en tot el territori català i d’accés a totes les dones que vulguin interrompre en els casos que la llei ho preveu

- cal que les dones rebin una informació adequada i imparcial tant de l’avortament instrumental com del farmacològic a qualsevol setmana de gestació perquè puguin decidir quin és el que els resulta més convenient.

- cal que es faci públic el mapa de centres acreditats i que practicaran IVEs a tot el territori català, siguin ASSIRs, hospitals o clíniques privades creant un sistema de coordinació entre ells i regulant, alhora, l’objecció de  tal manera que no afecti a les necessitats i situacions de les dones.

- cal que es posi en funcionament una formació especialitzada i de qualitat adreçada a professionals sociosanitaris en matèria d’IVE i de la resta de temes relacionats amb la salut sexual i reproductiva.

- cal que desapareguin, d’una vegada per totes, qualsevol tipus d’intermediaris que dificulten l’accés de les dones a la IVE de forma gratuïta. Només així s’aconseguirà normalitzar aquesta intervenció com un
acte sanitari més, tal i com estableix la llei.

- Cal informar sobre el desplegament per a la inclusió de nous mètodes anticonceptius a la cartera de serveis de la xarxa pública.

- Cal planificar i fer pública la intervenció del Govern de la Generalitat per tal d’incloure l’educació afectivosexual dins de l’ensenyament obligatori, tal i com es desenvolupa a la llei.

Amb tot això, volem mantenir les reivindicacions que hem anat transmetent al llarg d’aquest procés i, insistim en la necessitat de millorar l’aplicació d’aquesta llei a Catalunya per tal de NO fomentar la inequitat entre les dones de diferents territoris.

El Govern de Catalunya ha de fer pública la seva postura i les seves polítiques en relació a tot això. No s’hi val a excusar-se amb la crisi econòmica, les retallades o la mala gestió de l’anterior Govern. No s’hi val a retallar els drets de les dones.

Un 40 per cent de nenes i dones amb discapacitat són víctimes d'alguna forma de violència
Escrit per María Rosa d'Andrés, publicat per La Independent.

A la Unió Europea existeixen aproximadament 40 milions de nenes i dones amb discapacitat de les quals més del 40% sofreix o ha sofert alguna forma de violència. S'enfronten a una discriminació múltiple, freqüentment desconeguda i invisible, que es tradueix en la pràctica en una veritable vulneració constant de drets i llibertats fonamentals.

La seva problemàtica és: nivells educatius més baixos, menor activitat laboral i llocs de treball pitjor remunerats, capacitat econòmica precària, dependència de tercers o institucions, accés limitat als serveis de salut i maternitat, privació de drets sexuals i reproductius, falta d'accés a serveis i programes comunitaris disponibles, major risc de sofrir violència i abusos, així com escassa o nul·la participació en els processos de presa de decisions per a qüestions que els concerneixen directament...

Aquesta situació encara s'agreuja més en les nenes i dones amb discapacitat en el mitjà rural, migrants, severament afectades o, fins i tot, les que són víctimes de violència de gènere. Així, segons dades emeses per COCEMFE, “més del 80% de les dones amb discapacitat ha sofert violència en algun moment de la seva vida i tenen un risc de sofrir violència sexual quatre vegades major que la resta de les dones”.

Particularment vulnerables

Alguns grups de dones, com són les pertanyents a minories, les migrants, les recloses en institucions o detingudes, les nenes, les nenes i dones amb discapacitat, les dones majors, les refugiades i les dones en situacions de conflicte armat, són particularment vulnerables a la violència. “Per tant, el disseny, desenvolupament i avaluació d'un marc polític de la nova estratègia de la UE integral i inclusiu per combatre la violència contra les dones ha de tenir en compte no només la perspectiva de gènere sinó també la gran diversitat de factors que conformen i enforteixen les experiències de les dones, i dels homes, en matèria de discriminació i violència; en particular en matèria de raça, origen ètnic, classe, edat, orientació sexual, discapacitat, nacionalitat, religió i cultura”, ens diu Ana Peláez Narváez, Presidenta del Comitè de Dones del Fòrum Europeu de la Discapacitat i membre de la Junta Directiva del Lobby Europeu de Dones.

Afegeix Ana Peláez que se sap que les nenes i dones amb discapacitat poden sofrir actes de violència de maneres particulars, comesos en les seves llars o en institucions per membres de la família, per persones encarregades de la seva cura o per estranys. Moltes dones amb discapacitat depenen del seu agressor per a les seves cures diàries o fins i tot la seva supervivència. Aquesta situació fa que sigui encara més difícil per a elles denunciar les agressions. A més, no tenen la independència econòmica necessària per viure de forma autònoma, estant obligades a romandre amb el seu agressor. Esment especial mereixen les dones que viuen en institucions per ser particularment vulnerables a aquest tipus de violència.

“Les polítiques de gènere haurien de “visibilizar” la discapacitat”

Actualment els grups polítics, els organismes d'igualtat i la societat en general són cada vegada més conscients de l'existència de la violència de gènere, per la qual cosa s'ha augmentat els programes dirigits a informar, assessorar i protegir a els qui l'han sofert. “No obstant això, aquests programes no han tingut en compte les peculiaritats que presenten les dones amb discapacitat, convertint-se en inaccessibles per a elles. En general, podem dir que les polítiques de gènere *invisibilitzen la discapacitat i les polítiques de discapacitat obliden el gènere, perpetuant la situació de discriminació múltiple i invisibilitat de les nenes i dones amb discapacitat”, continua Ana Peláez.

Davant aquesta situació què hauria de fer-se?-, li preguntem.

El repte fonamental - respon-, és prendre mesures per transversalizar la discapacitat en les polítiques, programes i mesures que es desenvolupin per eliminar la violència de gènere. Falten programes específics per a dones amb discapacitat.

Quines són les principals causes de la violència contra les nenes i dones amb discapacitat?

Al meu parer estan estretament lligada a dos factors clau: La percepció social que els homes i dones no són iguals, la qual cosa suposa una dominació social i física dels homes cap a les dones i la percepció social de la discapacitat lligada a la imatge social que d'ella es té, així com a les explicacions, en ocasions irracionals, que s'han esgrimit per explicar o justificar abusos sexuals perpetrats contra elles. Moltes nenes i dones amb discapacitat experimenten explotació, violència i abús en la llar o en altres llocs. Aquesta violència inclou la violació, l'esterilització forçada, l'avortament coercitiu i el tractament involuntari. Les dones que viuen en institucions són particularment vulnerables a aquest tipus de violència. L'exclusió i aïllament en escoles separades o en institucions residencials i la falta d'ajudes a la mobilitat o dispositius tècnics, així com la formació necessària per usar-los augmenten la vulnerabilitat i contribueixen a la impunitat dels actes de violència.

Quina és la situació a nivell legislatiu?

Existeix una legislació discriminatòria que no reconeix l'autonomia i capacitat legal de les persones amb discapacitat, per exemple la legislació que autoritza la tutela d'adults o el confinament en institucions , augmenta la seva vulnerabilitat a la violència i la impunitat d'aquests actes. Aquesta legislació forma part de la violència sistemàtica exercida contra les nenes i dones amb discapacitat, particularment de les dones amb discapacitat psicosocial o intel·lectual i de les dones grans.

Com es podria combatir la violència contra les nenes i dones amb discapacitat?

Des del meu punt de vista és imprescindible abordar la inclusió de la prevenció, lluita i eliminació de la violència de gènere contra les nenes i dones amb discapacitat en totes les seves formes en la nova estratègia política de la Unió Europea per combatre la violència contra les dones. Es fa necessari treballar en diferents àrees per obtenir un enfocament integral. En aquest sentit, des del Fòrum Europeu de la Discapacitat i el Lobby Europeu de Dones recomanem la consideració d'una sèrie d'accions dirigides a l'entorn comunitari, en matèria d'investigació, en l'atenció directa a nenes i dones amb discapacitat, així com en matèria de legislació.

Podria citar-me alguna d'aquestes accions?

Obertura de línies pressupostàries per desenvolupar projectes i creació d'una xarxa de suport a les dones amb discapacitat que sofreixen violència de gènere; cursos de formació per a la prevenció de la violència de gènere a nenes i dones amb discapacitat; elaboració d'estudis que donin a conèixer la realitat de l'esterilització de les persones amb discapacitat a Europa, amb perspectiva de gènere, edat i tipus de discapacitat, facilitant estadístiques exactes sobre l'esterilització forçada i terapèutica; engegada de mesures de sensibilització, informació i formació dirigides tant a les famílies de les nenes i dones amb discapacitat més vulnerables al risc d'esterilització forçada com als professionals –especialment de la medicina i de la judicatura- perquè escoltin a les nenes i dones amb discapacitat en els processos d'investigació; revisió de la legislació impulsada per la UE i els seus estats membres per garantir la no discriminació; revisió de la normativa legal que consenteix l'esterilització forçada o l'avortament coercitiu, abordant les qüestions relatives a el “consentiment informat” i a la “capacitat legal” de les persones amb discapacitat perquè els seus drets fonamentals no puguin veure's vulnerats...

En conclusió…

És necessari que, d'una vegada per sempre – ens diu Ana Peláez-, les polítiques de discapacitat incorporin de manera natural i permanent els assumptes de gènere, així com que les de gènere ho facin en relació amb la discapacitat. Només així estarem assegurant la veritable igualtat i no discriminació d'aquestes nenes i dones.

La Fundació Sida i Societat publica un monogràfic sobre la salut sexual de les dones a l'Amèrica Llatina, el Carib i Catalunya
Escrit per Clara Orti, publicat per La Independent.

El darrer dimarts dia 28 de juny es va presentar al Col·legi de Periodistes de Catalunya el Monogràfic Periodístic Situació de la Salut Sexual i Reproductiva de les Dones – Amèrica Llatina, Carib i Catalunya. L'acte va ser organitzat per la Fundació Sida i Societat, amb el suport de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament i la col·laboració de La Independent, el Servei de Notícies de la Dona d'Amèrica Llatina i el Carib (SEMLac), la Xarxa Internacional de Dones Periodistes i Comunicadores de Catalunya amb Visió de Gènere- Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Génere (XIDPIC.CAT-XIPVG) i el Col·legi de Periodistes de Catalunya. Participaren en  l'acte els representants de la Fundació Sida i Societat, Jordi Casobona, director cientific i president de la Fundació i la periodista responsable del monogràfic Fabiola Llanos així com Joaquim Gascón, de l'Hospital Clínic de Barcelona; Claudia Guerrero, antropòloga; Patricia García de Olalla, de l'Agència de Salut Pública de Barcelona i Mònica Zapico, periodista de TV3, especialista en moviments socials i diversitat. I el director general de Cooperació al Desenvolupament, Carles Llorens.

Situació actual a Catalunya

Segons Carles Llorens, a Catalunya tenim molt prestigi en matèria de salut, i l'objectiu principal dels països amb els que es treballa des de les ONGS i agències de cooperació no es fer-se càrrec de la seva sanitat, sinó proporcionar-los les eines perquè que ells mateixos se'n puguin fer responsables. Molt necessari és també l'apoderament de la dona, sobretot a l'Amèrica Llatina.

Des del 1999 s'ha viscut a Catalunya un creixement exponencial de la immigració, i fou del 2000 al 2003 quan es produí el major creixement en el flux migratori provinent de l'Amèrica Llatina, i especialment de Bolívia. A dia d'avui, aproximadament el 10% de la població resident a Espanya és immigrant. Un 70% d'aquests nouvinguts provenen de països de baixa renda.

Necessitat de no estigmatització i millora en les condicions de vida de la població immigrant

Joaquim Gascón, de l'Hospital Clínic de Barcelona, va destacar la necessitat de no estigmatitzar la població d'aquests països pel fa a la reaparició de malalties que aquí estaven pràcticament eradicades o no existien, ja que la majoria de patologies infeccioses agudes les importen viatgers de curta durada, com turistes, cooperants i homes i dones de negocis.

D'altra banda, només el 38% d'aquestes infeccions constitueixen un problema de salut pública, com és el cas de la tuberculosi, VIH, altres malalties de transmissió sexual, Hepatitis B i C i lepra. El que sí és cert, però, és que la prevalència d'aquestes malalties ha baixat en la població autòctona mentre que ha augmentat en la immigrant. Això és degut, sobretot, a unes condicions de vida precàries que fa que les malalties proliferin més en aquest grup.

Prevalència del VIH en la població immigrant i en les treballadores del sexe a Catalunya

En el cas del VIH i altres MTS, són les dones les més afectades actualment ja que, mentre fa uns anys el major nombre de contagis es donava a través de xeringues reutilitzades en el consum de droga, ara es dona per via sexual. El 2009, un 45,5% de contagis es produïren per relacions heterosexuals, dels quals el 73,7% eren dones i el 37,5 eren homes. Un 32,3% dels nous diagnòstics es donen entre persones originàries d'altres països, i el 2,5% de treballadores del sexe tenen el virus. Aquestes dades posen de relleu la necessitat de prevenció en aquests col·lectius, sobretot en les treballadores del sexe que provenen d'altres països. Segons Claudia Guerrero, antropòloga, cal agilitzar la tramitació de la targeta sanitària, desestigmatitzar la professió i tractar aspectes de gènere que aquestes treballadores puguin utilitzar en la seva relació amb els clients, en la pràctica diària de la seva professió.

Facilitar l'acostament del Tercer Sector als mitjans generalistes

L'acte també comptà amb la participació de Mònica Zapico, periodista de TV3. Els mitjans juguen un rol fonamental com a conscienciadors socials, d'aquesta i altres realitats. Però sovint ens trobem amb una falta de fluïdesa en la relació entre els mitjans i les ONGs que treballen tant per donar visibilitat als col·lectius més desfavorits com per promulgar el canvi i millorar la seva qualitat de vida.

Zapico reflexionà sobre els mecanismes necessaris perquè el Tercer Sector s'acosti més als mitjans generalistes. En el dia a dia, cal que les ONGs puguin donar una resposta immediata als mitjans, i que aquestes es busquin còmplices en la professió periodística a fi que la relació quotidiana faciliti un intercanvi més freqüent de temes i notícies. La proliferació de les xarxes socials ha fet que aquestes hagin esdevingut un referent (si bé no una font d'informació) per als periodistes, i és per això que cal tenir presència en aquests canals, sobretot a Facebook i Twitter. Per últim, cal guanyar espais. L'aparició en espais de referència, tot i que no siguin aquells amb més lectors o audiència, afavorirà noves aparicions en altres espais, com els informatius. Els mitjans es retroalimenten.

Nosaltres les dones

Soledad Real, Barcelona (1917-2007)

Soledad Real va néixer al barri obrer de la Barceloneta, el mateix any de la vaga general a Espanya a la qual el seu pare, obrer metalúrgic, participava. Membre de les Juventits Comunistes, va particiar en les tasques de cura a les persones refugiades de la Revolució d'Octubre a Asturies. Durant la Guerra Civil espanyola va ocupar-se de l'acollida dels infants orfes en famílies i del suministrament de pa a la ciutat de Barcelona. Empresonada durant 16 anys pel règim franquista. Va tenir una participació activa en el moviment veïnal i associatiu a través del Moviment Democràtic de Dones i de l'Associació de les Dones del barri del Lucero.

 

Atenció! Aquest lloc web utilitza cookies i tecnologies similars.

Si no canvia la configuració del seu navegador, vosté accepta el seu ús.

Accepto