El futur laboral de les dones en la Quarta Revolució Industrial
En els darrers anys, la innovació tecnològica i, especialment, la generalització de les noves tecnologies de la informació i del coneixement, han experimentat un desenvolupament impressionant, motiu pel qual es parla de la Quarta Revolució Industrial que ens condueix a l'erade la digitalització de l'economia.
Els avenços tecnològics impliquen una transformació en les maneres i formes d'entendre en elfutur proper la idea de treball i la COVID-19, en accelerar aquest procés de forma exponencial, ha suposat que el futur del treball ja sigui el present. Una transformació d'aquesta magnitud impacta d'una manera específica en el treball de les dones i, per això, la igualtat de gènere esdevé un dels grans reptes que posa sobre la taulaaquesta revolució tecnològica.
Per això, el futur laboral de les dones davant en la Quarta Revolució Industrial serà el tema central de la jornada que el Centre Dolors Piera ha organitzat per commemorar el 8 de març, Dia Internacional de les Dones, i que porta per títol “La dona davant els reptes del treball 4.0”. Tindrà lloc el 2 de març en modalitat mixta (presencial i en línia) i es retransmetrà en directe pel canal de la UdL.
L’objectiu de la jornada, finançada per l’Instituto de las Mujeres, és analitzar l'impacte del desenvolupament tecnològic, les desigualtats i bretxes de gènere que se'n deriven, com la salarial i la digital, i les conseqüències de l'aplicació de la intel·ligència artificial en el mercat laboral, en particular, la discriminació dels algoritmes. Per tot això, es comptarà amb investigadores reconegudes provinents de diferents universitats espanyoles i professionals especialitzades que ens aproparan a la realitat del món laboral.
Consulteu el programa de la jornada.
La jornada consistirà en tres ponències: la primera, titulada "Intel·ligència artifricial: discriminació a la feina" a càrrec del professor de Dret del Treball i de la Seguretat Social de Universitat Oberta de Catalunya, Antonio Fernández García; la segona, que porta per títol "Bretxa salarial i bretxa digital de gènere" a càrrec de la catedràtica de Dret del Treball i de la Seguretat Social de la Universitat d'Oviedo, Carolina Martínez Moreno, i la darrera, a càrrec de la secretària d’Igualtat i Formació d'UGT, Eva Gajardo Rodríguez, que plantejarà una mirada de gènere al papers dels agents socials en l'empresa 4.0.
Aquesta jornada pretén contribuir a l'incipient anàlisi de la incidència de les transformacionsvinculades a la digitalització de l'economia en el treball de les dones i respondre a la qüestióde si l'ordenament juridicolaboral està abordant específicament aquest fenomen des d'unaperspectiva de gènere o si, per contra, es limita a contemplar l'impacte de les noves tecnologies enl'àmbit de les relacions laborals sense dur a terme la necessària distinció entre l'afectació de lesmateixes a la feina desenvolupada per dones i homes, perpetuant així la bretxa de gènere prèvia ala irrupció de les noves tecnologies.
Les disciplines de Ciència, Tecnologia, Enginyeria i Matemàtiques (STEM) i l'Agenda 2030
Davant la preocupació per la baixa participació de les dones en el sector tecnològic, en esdevenir un sector clau per al desenvolupament global, l’Assemblea General de Nacions Unides va adoptar l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible, a través de 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS).
Especialment rellevants són l’ODS 4, sobre educació de qualitat, inclusiva, equitativa i que promou l’aprenentatge continu per tothom i l’ODS 5, sobre igualtat de gènere i empoderament de les dones i les nenes.
Aquests objectius inclouen fites especifiques pels països per impulsar l’accés a l’educació STEM i a les tecnologies per reduir les desigualtats de gènere. En aquest sentit, l’Agenda d’Acció d’Addis Abeba fa una crida perquè els països incrementin la seua inversió en educació en ciències, tecnologia, enginyeria i matemàtiques per assegurar l’accés igualitari per a les noies i les dones.
L’ensenyament de les disciplines STEM tenen un paper cabdal en la transformació del món, atès que els avenços en aquest sector han suposat un progrés en molts àmbits de la vida com la salut, l’agricultura, la infraestructura o les energies renovables. A més, també és clau per a la immersió en el mercat laboral, donada l’alta demanda de coneixements tecnològics.