Més d’un 90% de la comunitat universitaria actuaria davant d'una situació de violència de gènere

L'estudi Violència de gènere i LGBTIfòbia en l'àmbit universitari. Anàlisi de la percepció entre la comunitat universitària publicada dins de la Col·lecció Estudis és una recerca impulsada i realitzada pel Centre d'Igualtat d'Oportunitats i promcoió de les Dones Dolors Piera amb fons del Pacte d'Estat contra la Violència de Gènere per a l'any 2018. 

La recerca perseguia identificar el coneixement i la percepció que té la comunitat universitària de la UdL sobre la violència de gènere, captar el grau de tolerància, i recollir el posicionament davant comportaments i actituds LGBTIfòbiques, a través de la realització d'un sondeig anònim al personal d’administració i serveis (PAS), al personal docent i investigador (PDI) i a l’alumnat d’alguns graus de totes les facultats.

El treball de camp es va dur a terme durant els mesos de setembre i novembre de 2019 i va comptar amb una mostra representativa, estadísticament, formada per 729 alumnes, 264 membres del col·lectiu docent i investigador, 196 membres PAS i 30 persones que tenien el doble perfil docent i d'administració i serveis. En total, van participar en el sondeig 1.219 persones.

Principals resultats 

Entre les principals conclusions de caràcter general que fan referència a la totalitat de la comunitat universitària es destaca la constatació que els espais universitaris no són immunes a la violència de gènere, atès que és una violència de caràcter estructural que afecta a tots els àmbits i nivells socials, sense cap motiu d'exclusió. Això mateix ja es posava de manifest amb un estudi similar realitzat l'any 2013 titulat Percepción de la violencia de género en el entorno universitario. El caso del alumnado de la Universitat de Lleida, publicat també dins de la Col·lecció Estudis. De fet, aproximadament un 47% de la comunitat universitària que ha participat en el sondeig de l'estudi actual afirma haver-hi patit masclisme; al voltant del 25% afirma haver patit LGBTfòbia i més d’un 90% descarta deixar passar la situació i actuar, ja sigui explicant-ho a persones de confiança, denunciant-ho o acudint a professionals.

La recerca posa de manifest els punt forts de la percepció, com ho és el fet de considerar que la violència de gènere ha de ser una prioritat per les administracions perquè és una de les principals problemàtiques actuals; la identificació del masclisme com la causa principal; la consideració de la universitat com un espai en què es donen situacions d'aquesta mena en alguna ocasió; la valoració positiva de la manera com la UdL facilita la conscienciació i la manera com intervé; la predisposició per rebre formació especialitzada en aquesta matèria; la manifestació d'un suport ferm a les persones LGBTI;  la disminució del grau de tolerància envers certs indicadors de violència, com la gelosia, el control o el perdó després d'una agressió, etc.

No obstant això, també s'identifiquen punts febles com el desconeixement, en general, de què s'entén per 'violència de gènere'; malgrat que es sabria identificar-la; el menor coneixement dels mecanismes i polítiques d’igualtat de la UdL entre el PAS i el PDI o que un terç de l’alumnat no acudiria a ningú de la UdL en cas de trobar-se en alguna situació de violència.

Resultats segons el sexe i el col·lectiu 

Segons el sexe del col·lectiu enquestat, es constaten diferències. Per exemple, els homes del PDI i del PAS són qui manifesten més actituds homo/bi/transfòbiques i consideren parlar amb l’agressor com una opció factible. Per la seva banda, les dones del PAs i del PDI creuen que l'abordatge de la violència de gènere hauria de ser una prioritat màxima per les institucions, són les persones que més creuen saber identificar-la i són les que més rebutgen, en general, els indicadors de violència en parella. A més, si bé és cert que un 16,4% de les dones no acudiria a ningú de la UdL en cas de patir-ne, són qui més denunciaria o consultaria a professionals. 

En funció del col·lectiu, el personal d'administració i serveis és qui més està predisposat a rebre formació, qui menys tolera el control i que li demanin perdó després d’una agressió, i qui més acudiria al Centre Dolors Piera en cas de necessitat. Entre el personal docent i investigador es qui més creu saber identificar la violència de gènere, menys tolera que la parella faci comentaris despectius de les dones, més ha patit masclisme i racisme, més considera les festes universitàries l’espai de major risc i més acudiria al CDP, seguit de la direcció del departament.

Resultats segons el sexe  del col·lectiu d'alumnat

Les conclusions específiques segons el sexe de l'alumnat posen de manifest que el 40% de les noies afirma haver patit masclisme. Elles són les persones que més preocupació manifesten entorn la violència, més predisposades estan a rebre formació, menys tolerància manifesten envers els indicadors de violència en la parella, en general, més veu les festes universitàries com espai de major risc i les que més optarien per denunciar, consultar professionals i acudir al Centre Dolors Piera.

Per una altra banda, els nois són qui més identifiquen altres causes de la violència de gènere, qui més actituds transfòbiques tindrien, qui més pensa que “mai” es donen situacions de violència a la UdL; que més han patit cops, empentes; menys coneixen el Centre Dolors Piera, les persones que més descartarien denunciar o acudir a la UdL, i que més veurien factible parlar amb l’agressor.

Pel que fa a les persones no binàries, són qui més tolerarien la violència ambiental i també acudirien al Centre Dolors Piera en el cas de patir violència de gènere. 

Línies de treball i accions 

A partir dels resultats de la recerca, el Centre Dolors Piera ha dissenyat propostes de millora que suposen una continuïtat a les accions que ja es duen a terme, per reforçar la difusió dels mecanismes i polítiques d'igualtat de la UdL en matèria de gènere, com per exemple, la impartició de formacions específiques, la incorporació de la perspectiva de gènere en la docència, disseny i implementació de campanyes de sensibilització, tallers de prevenció de la violència de gènere, accions per a la prevenció de les violències sexuals i LGBTIfòbiques en les festes universitàries, etc.