Exposició Dones: del silenci a la paraula (el Feminisme Impertinent)

El Centre d’Estudis i Documentació de les Dones (CEDD) i la Biblioteca de Cappont han coorganitzat, en el marc de la commemoració del 8 de març, Dia internacional de les Dones, l’exposició bibliogràfica Dones: del silenci a la paraula (el feminisme impertinent) que convida el visitant a realitzar un petit viatge a través de la història del Feminisme amb majúscules. Des dels seus inicis fins a l’assoliment de la democràcia.

La mostra, que compta amb un total de 9 expositors, es podrà visitar del 8 de març al 8 de juny a la primera i segona planta de la Biblioteca de Cappont. A travès d'aquesta exposició el visitant podrà realitzar un viatge històric de reivindicació i lluita per la igualtat entre les persones.

Va arribar un dia que les dones van començar a qüestionar-se l’arquetip imposat de dona depenent, submisa i sense llibertat pròpia.
Dones que van iniciar un procés de rebel·lia contra tot allò que fins aleshores havien acceptat: reina de la llar, dona anul·lada, mare domèstica, asexuada i entregada a la família.

I a aquesta presa de consciència, d’identitat, de defensa i la lluita per la llibertat individual i col·lectiva se li va atorgar un nom: Feminisme, que és un moviment polític i social  que reivindica per a les dones els mateixos drets que per als homes.

Molts dels drets que tenim avui dia les dones han estat aconseguits gràcies a la lluita feminista, fins i tot no fa massa temps en el nostre país. Durant l’època franquista, les dones passaven de ser tutelades pel seu pare a ser-ho pel seu marit: 

• Al 1973, per a què una dona pogués obrir un compte bancari necessitava el permís del seu marit.
• Una dona per marxar de casa dels seus pares als vint anys, necessitava un document que acredités el permís dels seus pares, del contrari, es trobava en una situació d’il·legalitat
• Les dones podien anar a la presó i perdre la custòdia dels fills/es si el seu marit les acusava d’adulteri.
• L’home podia assassinar a la dona i al seu amant si els trobava en flagrant adulteri, suposant-li únicament una pena de 6 mesos de desenterrament.
• A més, les dones no van poder ser ni jutges ni fiscals fins a que no va finalitzar el franquisme. Eren dos professions prohibides per a les dones.

Aquestes fites esmentades anteriorment, només són una petita mostra dels canvis que ens ha proporcionat la lluita feminista. 

L’objectiu últim de l’exposició és aconseguir la visibilitat de les aportacions de la lluita feminista a l’adquisició dels drets de les dones i acabar amb l’estigma negatiu que això té.

Perquè totes les dones hem de donar les gràcies al feminisme, sense ell no tindríem els drets que ens pertoquen, i, a més, és important reivindicar la manera de fer del moviment feminista, que es basa en la unió de sinergies i estratègies per aconseguir fites i objectius comuns encarats cap a la igualtat i la justícia social de les dones.

Així doncs, fent un públic i clar reconeixement cap al moviment feminista i a tot allò que aquest ha aconseguit, recordem que la lluita mai s’atura, i que juntes podem aconseguir tot allò que ens proposem, hem de recuperar els drets que la història i el patriarcat ens han robat, i estar orgulloses d’aquests canvis que hem aconseguit.

"El feminisme és impertinent. És molt fàcil fer la prova. Només cal esmentar la paraula. Es diu feminisme i com si es tractés d’una paraula màgica, immediatament, els nostres interlocutors torcen el gest, mostren desgrat, es posen a la defensiva o, directament, s’inicia l’enfrontament verbal". (Nuria Valera. Feminismo para principiantes)

Consulteu la biblioguia que conté els documents exposats!