1.3 Itineraris femenins de saber
Una classe d'activitat peculiar, protagonitzada per les dones catòliques urbanes de l'Edat Moderna, és l'acció organitzada de grup. Una acció que es va expressar en els intents de crear noves formes de vida i de treball en comú, en les quals estava compresa la preocupació per l'educació femenina. Són les activitats desenvolupades per les dones de l'anomenada via mitja, com Mary Ward, una dona instruïda, qui aconseguí establir, des de 1609, una xarxa europea d'escoles per a noies supervisades per mestres laiques: l'Institut de la santa Verge Maria. Entre 1616 i 1628, l'Institut va crear centres a ciutats com Colònia, Roma, Nàpols, Múnic, Viena i Praga, escoles que tenien fins 500 alumnes.
Les treballadores d'aquest orde duien una vida comunitària -sense clausura-, triaven la seva pròpia "mare" general i estaven exemptes de la supervisió del clergat. Al seus centres, alguns dels quals eren escoles gratuïtes per a nenes pobres, oferien cursos de teixit, música, llatí, grec, llengües locals i matemàtiques. Mary Ward i les seves col·laboradores viatjaven contínuament i es reunien amb prínceps i cardenals per tal de recaptar fons. Els seus adversaris la van acusar -els jesuïtes i els clergues seculars anglesos, principalment- i es van queixar al papa de la seva agressivitat en matèria espiritual. Ella va apel·lar, però el papa va suprimir l'orde. Mary Ward, acusada d'heretge, va ser empresonada per la Inquisició a Múnic.
Mary Astell és una de les figures cabdals en qualsevol aproximació al pensament de les dones sobre l'educació femenina. Soltera i decidida a no casar-se, va viure al barri de Chelsea, a Londres, en estreta relació amb un grup de dones d'origen burgès que compartien les seves conviccions vitals, espirituals i intel·lectuals. Profundament convençuda de la necessitat i de la legitimitat del desenvolupament cultural de les dones, única premissa que podria garantir llur llibertat d'elecció, publica Una proposta seriosa per a les dames, en benefici de llurs vertaders i més alts interessos. Per una amant del seu sexe, l'any 1694. La seva proposta consisteix en la creació d'un espai, com el que les monges de l'època medieval havien construït en les seves comunitats monàstiques, per tal que les dones poguessin dedicar-se a la seva pròpia formació. Era, però, una comunitat que obeïa en la seva concepció més a un propòsit acadèmic que pròpiament monàstic. El seu objectiu era que les dones poguessin esdevenir éssers autosuficients tant emocionalment com intel·lectualment.
L'any 1697 va aparèixer la segona part de la Proposta, dedicada a la princesa Ana. Mary Astell hi detalla un model d'aprenentatge i estableix un pla general d'estudis específicament elaborat per a les dones desitjoses de saber. Un model i un pla que incidia en l'ús de lectures selectes. Perquè, per a ella, l'objectiu no consistia a adquirir una cultura ni uns coneixements enciclopèdics. L'importava menys l'erudició que la capacitat de raonar i el mètode per aprendre, per a l'adquisició de la qual assenyalava com a necessaris coneixements de la llengua materna, lògica, matemàtiques i filosofia. No s'oferia, doncs, un programa formal d'estudis, sinó una invitació a conversar i a la lectura de llibres de filòsofs contemporanis, com ara Descartes, i d'autores com Anne Dacier i Madeleine de Scudéry, "Sapho", per a la qual cosa la llengua francesa seria suficient.
Mary Astell va ser objecte de burla en comèdies del tipus "Les dones sàvies". Comptava, però, amb el suport no només de les seves amigues, que la van ajudar en totes les activitats que va emprendre, sinó d'una dama, probablement la princesa Anna, qui estava disposada a donar-li deu mil lliures per a la realització del seu projecte. Tanmateix, l'oposició de l'església va aconseguir que aquesta donació no tingués lloc.
