Boletín

Febrer número 157

Francesca Fontova i Rosell. Nascuda a Lleida el 31 d'octubre de 1877, segons dades del Registre Civil; però segons la partida de baptisme, l'1 de novembre. Acabà el batxillerat a Lleida el 6 de juny de 1895, amb nota d’ excel·lent. A l'expedient de batxillerat tenia 6 excel·lents, 6 notables i 4 "bueno" entre les 16 assignatures. Féu els estudis de Medicina a Barcelona entre 1895 i 1903. L'examen de grau de llicenciat el fa el 27 de juny de 1903, amb qualificació d'aprovat. A l'examen pràctic li va tocar un cas de càncer de la mama.

Els pares eren Joaquim Fontova i Capdevila, veterinari, nascut a Maldà i domiciliat a Lleida, al carrer de Blondel núm. 52, i la mare, Francesca Rosell i Arnó. Els avis eren Jaume Fontova i Magdalena Capdevila, de Maldà i, per banda materna, Josep Rosell, de Fulleda, i Francesca Arnó, de Lleida.

En el seu expedient hi ha un document prou interessant, que reflecteix el que passava amb les dificultats per estudiar les noies. És un escrit llarg del pare, de 7 d'octubre de 1895, "en nombre y representación de su hija Francisca Fontova y Rosell, soltera, menor de edad". Assenyala que la filla ha acabat els estudis de batxillerat, tenint ja des del principi la idea d'estudiar una carrera "para matricularse de medicina por la que ha tenido siempre especial predilección" [...]"hubo de encontrarse con tanta sorpresa como disgusto de que la inscripción que solicitaba no era posible por cuanto la prohibía cierta Circular de la Dirección General de Instrucción Pública, su fecha de 25 de septiembre de 1883, por la cual se manda [...] admitir a matrícula a los estudios de segunda enseñanza [el batxillerat] a las señoras y señoritas que lo soliciten, sin derecho empero a cursar después la de la facultad"'.

Leer más: Febrer número 157

Octubre número 153

Rosa Turú i Marsal

Filla de Josep Turu i de Clara Marsal, família menestral de Terrassa que es dedica al lloguer de tartanes. Afanyosa d’aprendre, apreses les primeres lletres, Rosa demana aprendre el francès. Després se les enginya per convèncer els pares que l’inscriguin en una acadèmia on s’estudia per ser mestre. Passat un temps, s’ofereix als alumnes convalidar els estudis amb els de batxillerat i, quasi sense adonar-se, els pares han d’acabar acceptant que la filla continuï els estudis secundaris a Barcelona on viu segons el moment a casa d’amics i familiars. Alumna brillant, obté el títol de batxiller el 1915 i, de nou, aconsegueix que la deixin estudiar a la Facultat de Medicina on es llicencia el 1922 per la Universitat de Barcelona, tot i que el títol arriba un any més tard.

Leer más: Octubre número 153

Abril número 149

Rosa González de Behringuer (1900-1991). Panamà

Va ser la primera dona llicenciada en Dret de Panamà i la primera d’Amèrica Llatina a obtenir el títol de doctora en Lleis per la Universitat de Nova York.

La inquietud perquè les dones del seu país poguessin participar en els àmbits jurídics i polítics s’evidenciava amb la tesi de graduació, titulada “La mujer ante el derecho panameño”. Fou cofundadora del Partit Nacional Feminista (1923) i de l’Escola de Cultura Femenina, que tenia per objectiu el desenvolupament professional i social de les dones. Va propiciar, entre altres iniciatives, el dret al sufragi femení (1946). Així mateix, va ser la primera dona proposada com a candidata de la segona vicepresidència del Partit Renovador, i uns anys després fou la primera dona nomenada jutgessa del Tribunal Tutelar de Menors.

Clara González va ser una dona solidària que basava la lluita feminista en els principis d’igualtat, democràcia, solidaritat amb les persones més dèbils, distribució de la riquesa i justícia social.

Leer más: Abril número 149

Gener número 156

Trinitat Sais i Plaja. Va néixer a La Bisbal d'Empordà el 22 de juliol de 1878. Va estudiar magisteri, i va aconseguir aquest títol a Barcelona l'any 1893. Féu el batxillerat a l'Institut de Figueres, graduant-se amb Premi Extraordinari de batxillerat el 1896. Féu els estudis de Medicina a Barcelona, entre els anys 1896 i 1903, en que es llicencià. L'examen de grau el va fer el 5 de febrer de 1904, amb qualificació d'aprovat.

Va tenir una activitat professional important, es va dedicar principalment a medicina general i malalties de nens, en el seu consultori del carrer de Pelai núm. 10 de Barcelona, fins a la seva mort el 17 d'octubre de 1933, quan només tenia 55 anys.

Va tenir una intervenció activa en l'organització dels Congressos de la Tuberculosi de 1910, d’Higiene Escolar de 1913, i va fer la conferència inaugural de curs de l'any 1914, del Col·legi de Metges de Barcelona, la primera que feia una metgessa. Va tenir activitat en organitzacions de caràcter assistencial i social vinculades a la Lliga i el Centre Catalanista Doctor Robert.

Leer más: Gener número 156

Setembre número 152

Martina Castells

Dona avançada en el seu temps que ha de superar un món d’obstacles. Si bé, al llarg dels temps, les dones han estat sanadores -metgesses, llevadores o farmacòlogues amb extraordinaris coneixements d’herbes medicinals- no se’ls facilita el camí cap a aquestes disciplines. Com els seus germans, Martina pertany a una llarga nissaga de metges lleidatans. Tot i així, la realització dels estudis no li resulta fàcil tant per la seva salut com pel fet de ser dona i, tot, agreujat per la mort d’un germà ofegat al riu Segre. Per problemes de salut, als 8 anys es veu obligada a deixar els estudis.

Leer más: Setembre número 152

Març número 148

Florence Nightingale (1820-1910). Itàlia

A la tradicional Anglaterra Victoriana, on no es concebia el paper de la dona més enllà dels murs de la seva llar, una jove emprenedora va renunciar a una vida tranquil·la per submergir-se en l'estudi i la pràctica de la infermeria. L'importantíssim paper que va jugar Florence Nightingale en la Guerra de Crimea li van donar la fama i el reconeixement com una de les pioneres de la infermeria moderna.

En el seu afany per convertir-se en una infermera professional, Florence va iniciar el 1849 un llarg viatge per Europa i Egipte en el qual va conèixer diverses persones de renom i va visitar diferents hospitals en els quals va aprendre diferents metodologies i procediments. Al 1850 va ingressar com a infermera en l'Institut de San Vicente de Paul a Alexandria, una institució catòlica; posteriorment visitaria l'hospital del Pastor Theodor Fliedner a Kaiserwerth i l'Institut alemany per a Diaconesses Protestants, ambdós a Düsseldorf. A París també hi va estar a l'hospital Saint Germain.

Leer más: Març número 148

Desembre Número 155

Juny número 151

Dorotea Barnés (1904-2003). Espanya 

Dorotea Barnés va ser una de les més brillants dones científiques dels anys 20 i 30.Durant la seva època universitària va rebre vàries beques per ampliar la seva recerca a Estats Units per estudiar tècniques espectroscòpiques aplicades a l'anàlisi químic i per fer recerca sobre l'àcid nicleínic.

El 1931 es doctora en Química a la Universitat Central de Madrid i entra a treballar com a investigadora de l'Instituto Nacional de Física y Química. Al 1932 és becada per anar a Graz (Àustria) per treballar l'espectrocopia Raman, tècnica que introdueix a Espanya fins a la Guerra Civil Espanyola, quan va haver d'exiliar-se a Carcassone.

La seva carrera científica va quedar truncada després d'aquest conflicte.

Leer más: Juny número 151

Febrer número 147

Sarah Frances Whiting (1847 - 1927). EEUU

Va néixer el 23 d'agost de 1847 a Wyoming, Nova York, filla d'Elizabeth Comstock i Joel Whiting. El seu pare, professor de física, qui li va ensenyar els racons de la física i les matemàtiques mentre ella li ajudava preparar les seves classes.

Després d'anys d'estudi al costat del seu pare, Sarah Frances Whiting es graduava a la Universitat Ingham de Le Roy, Nova York, el 1865. Va començar a treballar com a professora en el Seminari Femení Brooklyn Heights com a professora de física. Una tasca que va compaginar amb diferents treballs en laboratoris.

Deu anys després, el fundador del Wellesley College, Henry Fowle Durant, li va proposar de treballar en la seva institució com a professora de física. es va traslladar a Boston on a més va començar a col·laborar amb el laboratori de l'Institut de Tecnologia de Massachusetts. El 1878 creava el seu propi laboratori en el Wellesley College, on anys després faria les primeres fotografies amb rajos X.

El seu laboratori i les seves classes a Wellesley van ser un complement perfecte. Mentre investigava amb un telescopi i espectroscopi, ensenyava als seus alumnes els seus treballs. Una de les seves alumnes va ser Annie Jump Cannon, que amb el temps es convertiria també en una prestigiosa científica. A més d'ensenyar i investigar, Sarah va publicar diversos articles científics i un llibre pedagògic per als seus alumnes.

Leer más: Febrer número 147

Novembre número 154

Elizabeth Blackwell. Seguint la dinàmica de metgesses destacades, avui mirem internacionalment per parlar de la primera dona diplomada en medicina a una universitat dels EEUU i la primera en poder exercir la professió a tot el món. Ella va ser Elizabeth Blackwell, nascuda el 1821 a Bristol (Anglaterra), l'any 1831 es traslladà a Nova York amb la seva família. Al 1847, quan tenia 26 anys, desrpés de ser rebutjada per 12 universitats, finalment va aconseguir matricular-se en l'Escola de medicina de la Universitat de Geneva.

L'any 1849 va ser graduada com a metgessa, amb l'aspiració d'arribar a exercicir com a cirurgiana. Cap hospital nortamericà la va admetre per tal de realitzar les pràctiques, de manera que va marxar a París, amb l'esperança de trobar allí noves oportunitats i poder exercir la pràctica mèdica. Però allí no només va rebre la mateixa negativa, sinó que, a més, els metges francesos no li reconeixien el títol. Allà es va matricular en la "Maternité" i va estudiar obstetrícia, i en acabar aquests estudis va tornar a Nova York, amb el propòsit d'exercicir la professió.

Leer más: Novembre número 154

Maig número 150

Edith Cavell (1865-1915). Regne Unit

Edith era la més gran de quatre germans. El seu pare, un reverend anomenat Frederick Cavell, va inculcar en els seus fills l'amor al proïsme i la necessitat d'ajudar els més necessitats.

La seva família ajudava als altres sempre que podia tot i no tenir massa ingressos. Edith va començar a treballar com institutriu fins que es va formar com a infermera a l'Hospital de Londres de la mà d'Eva Lucke, que va ser una reputada llevadora.

Al 1907 va aconseguir un treball de llevadora en una escola d'infermeria a Brussel·les. Des de llavors fins a l'inici de la Gran Guerra, Edith es va bolcar en la seva professió de llevadora i infermera treballant en diferents hospitals, ensenyant a escoles d'infermeria i creant fins i tot una revista a la qual va titular L'infirmière. La seva professionalitat la va convertir en aquests anys en una de les principals pioneres de la infermeria moderna.

Leer más: Maig número 150

Gener número 146

Annie Jump Cannon (1863 - 1941). EEUU

Va néixer l'11 de desembre de 1863 a Dover, Delaware. Annie era la més gran de tres germans del matrimoni Cannon. El seu pare, Wilson Cannon, era senador i constructor de vaixells que vivia amb la seva segona esposa, Mary Jump. Va ser precisament Mary, la mare d'Annie, qui va despertar i va impulsar l'amor de la seva filla cap a les estrelles i el món de l'astronomia. 

El 1880 va marxar a Massachussets a estudiar matemàtiques, biologia i física en el prestigiós Wellesley College, una institució educativa femenina de caràcter liberal. Entre les seves professores, comptava amb l'astrònoma Sarah Frances Whiting. Quatre anys després es graduava en física i tornava a casa.

Poc temps després, Annie va emmalaltir d'escarlatina, la principal conseqüència de la qual va ser una sordesa aguda. Quan el 1894 moria la seva mare, Annie, necessitada de trobar la seva pròpia destinació, va decidir tornar Massachusets i demanar a la seva antiga professora Sarah Frances Whiting un lloc com a professora. No només es dedicaria a ensenyar física, ella mateixa va continuar estudiant i perfeccionant els seus coneixements sobre mesures espectroscòpiques.

Leer más: Gener número 146