Maria Elena Maseras i Ribera. Si obríem la primera edició del butlletí d’aquest curs, parlant de Martina Castells, la primera dona llicenciada en medicina a Espanya, avui ens toca parlar de la primera dona en matricular-se en la Facultat de Medicina de tota Espanya.
Tot i que no va ser la primera dona en obtenir el títol de medicina a Espanya, Maria Elena Maseras i Ribera, natural de Vila-seca (Tarragona), va ser la primera dona de tot l’estat espanyol en matricular-se i accedir a la facultat de Medicina.
Maria Elena, nascuda l’any 1853 al poble tarragoní de Vila-seca, en el si d’una família tradicionalment vinculada a la medicina, va estudiar Batxillerat a l’institut de Tarragona amb la intenció de prosseguir els seus estudis, estudiant medicina. Arribat el moment, va obtenir per part del rei Amadeu de Savoia la Reial Ordre que permetia a les dones accedir a estudis universitaris, això sí, en règim privat, sense autorització d’assistir a les classes impartides des de la universitat. D’aquesta manera va iniciar Maria Elena els seus estudis de Medicina l’any 1872, com a alumna lliure que estudiava a casa amb professors particulars i assistint a classes només per examinar-se.
Leer más: Desembre Número 155
Comencem un nou curs, i durant aquests mesos en els butlletins us anirem presentant diferents Dones importants i significatives per al món de l'educació i la pedagogia. Així doncs, la primera dona que us volem presentar és:
MARIA DE MAEZTU (1881-1948)
María de Maeztu Whitney va néixer a Vitòria el 18 de juliol de 1881. Els seus pares eren Manuel de Maeztu Rodríguez i Juana Whitney. Ell d'origen cubanoespanyol, ella filla d'un diplomàtic anglès, es van conèixer a París i se'n van anar a viure junts a Vitòria. La parella tindria cinc fills, Ramiro, Ángela, Miguel, María i Gustavo.
Juana Whitney va decidir llavors traslladar-se a Bilbao on va fundar una residència de senyoretes, un centre cultural en el qual les dones que volguessin podien estudiar. Mentrestant, la seva filla María va cursar els seus estudis de Magisteri i Dret i va col·laborar amb la seva mare en l'organització de la residència.
Leer más: Octubre número 162
Ginko Ogino Va néixer en 1851 a la província de Musashi, antiga província japonesa, actual Kumagaya, en la prefectura de Saitama. Va ser la primera dona metgessa de la medicina occidental al Japó. Va pertànyer a una poderosa família camperola i des de petita va ser una àvida lectora.
Es va casar als setze anys, per un matrimoni concertat. Prompte es va divorciar, després de contraure gonorrea del seu marit. En aquella època la malaltia era incurable i el nou govern Meiji que s'havia instal·lat al Japó (1868-1912), recorria als coneixements científics del món occidental: en medicina, es van abandonar els remeis a base d 'herbes, a favor de la medicina occidental. Ginko va haver d'acudir a metges barons, en un hospital de Tòkio, i va sofrir tal vergonya i humiliació, que va decidir ser ella mateixa metgessa per ajudar a altres dones en similar situació.
Amb perseverança i determinació es va matricular en 1875 a l'Escola Normal Superior Femenina de Tòkio (avui en dia Universitat Femenina de Ochanomizú), i es va graduar amb honors el 1879. Va ingressar a l'Escola de Medicina de Juntendo, una institució privada, amb només estudiants barons.
Leer más: Març número 158
Elizabeth Blackwell. Seguint la dinàmica de metgesses destacades, avui mirem internacionalment per parlar de la primera dona diplomada en medicina a una universitat dels EEUU i la primera en poder exercir la professió a tot el món. Ella va ser Elizabeth Blackwell, nascuda el 1821 a Bristol (Anglaterra), l'any 1831 es traslladà a Nova York amb la seva família. Al 1847, quan tenia 26 anys, desrpés de ser rebutjada per 12 universitats, finalment va aconseguir matricular-se en l'Escola de medicina de la Universitat de Geneva.
L'any 1849 va ser graduada com a metgessa, amb l'aspiració d'arribar a exercicir com a cirurgiana. Cap hospital nortamericà la va admetre per tal de realitzar les pràctiques, de manera que va marxar a París, amb l'esperança de trobar allí noves oportunitats i poder exercir la pràctica mèdica. Però allí no només va rebre la mateixa negativa, sinó que, a més, els metges francesos no li reconeixien el títol. Allà es va matricular en la "Maternité" i va estudiar obstetrícia, i en acabar aquests estudis va tornar a Nova York, amb el propòsit d'exercicir la professió.
Leer más: Novembre número 154
Per concloure el curs acadèmic, en aquest últim butlletí, i trencant la dinàmica d’aquests darrers mesos, us portem la biografia d’una metgessa més internacional de les que hem donat a conèixer fins ara.
La neuròloga Rita Levi-Montalcini va nàixer a Torí, el 22 d’abril de 1909, en una família d’origen sefardita, filla d’un enginyer i una pintora. En aquells temps, la seva condició de dona i jueva no li posaren les coses gens fàcil per poder dedicar-se a la ciència, però com que ella tenia ben clar què volia ser, va dedicar tots els seus esforços en aconseguir-ho.
El primer repte va ser aconseguir els estalvis suficients per poder-se permetre la matrícula de la carrera. Tot i la seva al·lèrgia als llevats, va entrar a treballar a una panaderia fins que, als vint anys, amb els estalvis necessaris es va matricular a l’Escola de Medicina de Turín on va finalitzar, amb qualificació de cum laude, els seus estudis de medicina i cirurgia el 1936.
Leer más: Juny número 161
Francesca Fontova i Rosell. Nascuda a Lleida el 31 d'octubre de 1877, segons dades del Registre Civil; però segons la partida de baptisme, l'1 de novembre. Acabà el batxillerat a Lleida el 6 de juny de 1895, amb nota d’ excel·lent. A l'expedient de batxillerat tenia 6 excel·lents, 6 notables i 4 "bueno" entre les 16 assignatures. Féu els estudis de Medicina a Barcelona entre 1895 i 1903. L'examen de grau de llicenciat el fa el 27 de juny de 1903, amb qualificació d'aprovat. A l'examen pràctic li va tocar un cas de càncer de la mama.
Els pares eren Joaquim Fontova i Capdevila, veterinari, nascut a Maldà i domiciliat a Lleida, al carrer de Blondel núm. 52, i la mare, Francesca Rosell i Arnó. Els avis eren Jaume Fontova i Magdalena Capdevila, de Maldà i, per banda materna, Josep Rosell, de Fulleda, i Francesca Arnó, de Lleida.
En el seu expedient hi ha un document prou interessant, que reflecteix el que passava amb les dificultats per estudiar les noies. És un escrit llarg del pare, de 7 d'octubre de 1895, "en nombre y representación de su hija Francisca Fontova y Rosell, soltera, menor de edad". Assenyala que la filla ha acabat els estudis de batxillerat, tenint ja des del principi la idea d'estudiar una carrera "para matricularse de medicina por la que ha tenido siempre especial predilección" [...]"hubo de encontrarse con tanta sorpresa como disgusto de que la inscripción que solicitaba no era posible por cuanto la prohibía cierta Circular de la Dirección General de Instrucción Pública, su fecha de 25 de septiembre de 1883, por la cual se manda [...] admitir a matrícula a los estudios de segunda enseñanza [el batxillerat] a las señoras y señoritas que lo soliciten, sin derecho empero a cursar después la de la facultad"'.
Leer más: Febrer número 157
Rosa Turú i Marsal
Filla de Josep Turu i de Clara Marsal, família menestral de Terrassa que es dedica al lloguer de tartanes. Afanyosa d’aprendre, apreses les primeres lletres, Rosa demana aprendre el francès. Després se les enginya per convèncer els pares que l’inscriguin en una acadèmia on s’estudia per ser mestre. Passat un temps, s’ofereix als alumnes convalidar els estudis amb els de batxillerat i, quasi sense adonar-se, els pares han d’acabar acceptant que la filla continuï els estudis secundaris a Barcelona on viu segons el moment a casa d’amics i familiars. Alumna brillant, obté el títol de batxiller el 1915 i, de nou, aconsegueix que la deixin estudiar a la Facultat de Medicina on es llicencia el 1922 per la Universitat de Barcelona, tot i que el títol arriba un any més tard.
Leer más: Octubre número 153
Belén Martínez - Herrero. La doctora Martínez - Herrero és pediatra especialitzada en lactància materana. Belén va estudiar Medicina, a finals dels anys 70, a la Universitat de Zaragoza i posteriorment es va formar com a pediatra en l'Hospital Universitari Marqués de Valdecilla, on va començar a endinsar-se, però molt superficialment, en el món de la lactància i l'alletament. D'aquesta etapa com a resident de pediatria, va concloure que la lactància materna era el millor aliment pels lactants i que amés, afavoria el vicle matern.
Després de 5 anys exercint com a pediatra, la doctora Martínez - Herrero va ser mare, i va tindre la seva primera experiència com a mare lactant i va ser llavors, quan va prendre més consciència de la importància d'aquest període tant en la vida de la mare com del lactant, i sobretot, va ser conscient de l'escàs coneixement que tenia ella com a pediatra sobre aquest tema, i tots els pediatres del seu entorn, incloent-hi el seu marit. Sentia que tothom la volia ajudar, però no comptaven amb els coneixements necessaris per fer-ho de forma idònia.
Leer más: Maig número 160
Trinitat Sais i Plaja. Va néixer a La Bisbal d'Empordà el 22 de juliol de 1878. Va estudiar magisteri, i va aconseguir aquest títol a Barcelona l'any 1893. Féu el batxillerat a l'Institut de Figueres, graduant-se amb Premi Extraordinari de batxillerat el 1896. Féu els estudis de Medicina a Barcelona, entre els anys 1896 i 1903, en que es llicencià. L'examen de grau el va fer el 5 de febrer de 1904, amb qualificació d'aprovat.
Va tenir una activitat professional important, es va dedicar principalment a medicina general i malalties de nens, en el seu consultori del carrer de Pelai núm. 10 de Barcelona, fins a la seva mort el 17 d'octubre de 1933, quan només tenia 55 anys.
Va tenir una intervenció activa en l'organització dels Congressos de la Tuberculosi de 1910, d’Higiene Escolar de 1913, i va fer la conferència inaugural de curs de l'any 1914, del Col·legi de Metges de Barcelona, la primera que feia una metgessa. Va tenir activitat en organitzacions de caràcter assistencial i social vinculades a la Lliga i el Centre Catalanista Doctor Robert.
Leer más: Gener número 156
Martina Castells
Dona avançada en el seu temps que ha de superar un món d’obstacles. Si bé, al llarg dels temps, les dones han estat sanadores -metgesses, llevadores o farmacòlogues amb extraordinaris coneixements d’herbes medicinals- no se’ls facilita el camí cap a aquestes disciplines. Com els seus germans, Martina pertany a una llarga nissaga de metges lleidatans. Tot i així, la realització dels estudis no li resulta fàcil tant per la seva salut com pel fet de ser dona i, tot, agreujat per la mort d’un germà ofegat al riu Segre. Per problemes de salut, als 8 anys es veu obligada a deixar els estudis.
Leer más: Setembre número 152
RAGNA NIELSEN (1845-1924)
Carme Valls. Metgessa catalana nascuda el 1945 a Barcelona. L'any 1962 va iniciar els seus estudis de medicina a la Universitat de Barcelona. Durant el seu periode estudiantil va participar en la fundació del Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona que va portar a terme l'acte conegut com la Caputxinada. Acabats els estudis, quan va començar a exercir la medicina, es va especialitzar en endocrinologia. A més, es va introduir en el món de la política i més endavant es convertiria en secretària i diputada del Parlament de Catalunya durant dues legislatures.