Dorotea Barnés (1904-2003). Espanya
Dorotea Barnés va ser una de les més brillants dones científiques dels anys 20 i 30.Durant la seva època universitària va rebre vàries beques per ampliar la seva recerca a Estats Units per estudiar tècniques espectroscòpiques aplicades a l'anàlisi químic i per fer recerca sobre l'àcid nicleínic.
El 1931 es doctora en Química a la Universitat Central de Madrid i entra a treballar com a investigadora de l'Instituto Nacional de Física y Química. Al 1932 és becada per anar a Graz (Àustria) per treballar l'espectrocopia Raman, tècnica que introdueix a Espanya fins a la Guerra Civil Espanyola, quan va haver d'exiliar-se a Carcassone.
La seva carrera científica va quedar truncada després d'aquest conflicte.
Leer más: Juny número 151
Sarah Frances Whiting (1847 - 1927). EEUU
Va néixer el 23 d'agost de 1847 a Wyoming, Nova York, filla d'Elizabeth Comstock i Joel Whiting. El seu pare, professor de física, qui li va ensenyar els racons de la física i les matemàtiques mentre ella li ajudava preparar les seves classes.
Després d'anys d'estudi al costat del seu pare, Sarah Frances Whiting es graduava a la Universitat Ingham de Le Roy, Nova York, el 1865. Va començar a treballar com a professora en el Seminari Femení Brooklyn Heights com a professora de física. Una tasca que va compaginar amb diferents treballs en laboratoris.
Deu anys després, el fundador del Wellesley College, Henry Fowle Durant, li va proposar de treballar en la seva institució com a professora de física. es va traslladar a Boston on a més va començar a col·laborar amb el laboratori de l'Institut de Tecnologia de Massachusetts. El 1878 creava el seu propi laboratori en el Wellesley College, on anys després faria les primeres fotografies amb rajos X.
El seu laboratori i les seves classes a Wellesley van ser un complement perfecte. Mentre investigava amb un telescopi i espectroscopi, ensenyava als seus alumnes els seus treballs. Una de les seves alumnes va ser Annie Jump Cannon, que amb el temps es convertiria també en una prestigiosa científica. A més d'ensenyar i investigar, Sarah va publicar diversos articles científics i un llibre pedagògic per als seus alumnes.
Leer más: Febrer número 147
Émilie du Châtelet (1706-1749). França
Marquesa del segle XVIII que es va colar entre els principals noms de la Revolució Científica.
Als deu anys ja havia llegit Ciceró i les matemàtiques i la metafísica ja no eren desconegudes per a ella. Dos anys després parlava diversos idiomes i traduïa textos del grec i del llatí. La seva única limitació era que, a causa de la seva condició femenina, el seu accés a la universitat estava vetat, per lo que la seva família li facilitar els millors preceptors.
A Cirey, Émilie junt al filòsof Voltaire, van iniciar un intens període d'estudi i investigació científica. Crearen una de les biblioteques més extenses i espectaculars de l'època, i la publicació d'una obra en tres volums sobre Leibniz, les Institucions de física i un tractat sobre Newton.
Va aconseguir un ampli reconeixement de la comunitat científica del XVIII a tot Europa. Enrere quedaven les seves entrades al cafè Gradot de París, centre de trobada de científics, matemàtics i filòsofs, vestida d'home perquè no li vetessin l'accés.
Font: Mujeres en la historia.
Leer más: Octubre número 143
Edith Cavell (1865-1915). Regne Unit
Edith era la més gran de quatre germans. El seu pare, un reverend anomenat Frederick Cavell, va inculcar en els seus fills l'amor al proïsme i la necessitat d'ajudar els més necessitats.
La seva família ajudava als altres sempre que podia tot i no tenir massa ingressos. Edith va començar a treballar com institutriu fins que es va formar com a infermera a l'Hospital de Londres de la mà d'Eva Lucke, que va ser una reputada llevadora.
Al 1907 va aconseguir un treball de llevadora en una escola d'infermeria a Brussel·les. Des de llavors fins a l'inici de la Gran Guerra, Edith es va bolcar en la seva professió de llevadora i infermera treballant en diferents hospitals, ensenyant a escoles d'infermeria i creant fins i tot una revista a la qual va titular L'infirmière. La seva professionalitat la va convertir en aquests anys en una de les principals pioneres de la infermeria moderna.
Leer más: Maig número 150
Annie Jump Cannon (1863 - 1941). EEUU
Va néixer l'11 de desembre de 1863 a Dover, Delaware. Annie era la més gran de tres germans del matrimoni Cannon. El seu pare, Wilson Cannon, era senador i constructor de vaixells que vivia amb la seva segona esposa, Mary Jump. Va ser precisament Mary, la mare d'Annie, qui va despertar i va impulsar l'amor de la seva filla cap a les estrelles i el món de l'astronomia.
El 1880 va marxar a Massachussets a estudiar matemàtiques, biologia i física en el prestigiós Wellesley College, una institució educativa femenina de caràcter liberal. Entre les seves professores, comptava amb l'astrònoma Sarah Frances Whiting. Quatre anys després es graduava en física i tornava a casa.
Poc temps després, Annie va emmalaltir d'escarlatina, la principal conseqüència de la qual va ser una sordesa aguda. Quan el 1894 moria la seva mare, Annie, necessitada de trobar la seva pròpia destinació, va decidir tornar Massachusets i demanar a la seva antiga professora Sarah Frances Whiting un lloc com a professora. No només es dedicaria a ensenyar física, ella mateixa va continuar estudiant i perfeccionant els seus coneixements sobre mesures espectroscòpiques.
Leer más: Gener número 146
"Siempre sé una versión de ti misma de primera clase, en vez de una versión de segunda clase de alguien más".
Judy Garland. (Grand Rapids, 1922-Londres, 1969) Cantante y actriz de cine estadounidense. Destacó por su prodigioso arte de cantante y por su gran versatilidad como actriz (El mago de Oz, V. Fleming, 1939; Ha nacido una estrella, G. Cukor, 1954; Ángeles sin paraíso, J. Cassavetes, 1963).
Font: Biografías y vidas.
Leer más: Juny número 142
Rosa González de Behringuer (1900-1991). Panamà
Va ser la primera dona llicenciada en Dret de Panamà i la primera d’Amèrica Llatina a obtenir el títol de doctora en Lleis per la Universitat de Nova York.
La inquietud perquè les dones del seu país poguessin participar en els àmbits jurídics i polítics s’evidenciava amb la tesi de graduació, titulada “La mujer ante el derecho panameño”. Fou cofundadora del Partit Nacional Feminista (1923) i de l’Escola de Cultura Femenina, que tenia per objectiu el desenvolupament professional i social de les dones. Va propiciar, entre altres iniciatives, el dret al sufragi femení (1946). Així mateix, va ser la primera dona proposada com a candidata de la segona vicepresidència del Partit Renovador, i uns anys després fou la primera dona nomenada jutgessa del Tribunal Tutelar de Menors.
Clara González va ser una dona solidària que basava la lluita feminista en els principis d’igualtat, democràcia, solidaritat amb les persones més dèbils, distribució de la riquesa i justícia social.
Leer más: Abril número 149
Maria Winkelmann (1670 - 1720). Alemanya
Va néixer el 25 de febrer de 1670 a la ciutat alemanya de Leipzig. Des de ben petita, Maria va rebre l'educació que li va brindar el seu pare de manera excepcional per a una nena al segle XVII. Pastor luterà, el seu pare creia que les dones tenien el mateix dret que els homes per rebre una formació bàsica. Al morir el seu pare, quan Maria era encara una nena, el seu oncle va continuar encarregant-se de la seva educació.
Aviat a Maria se li va despertar el seu interès per la que seria la seva professió, l'astronomia, i va començar a treballar com a ajudant d'un astrònom anomenat Christopher Arnold mentre aprenia tot el que podia d'ell. Gràcies a ell va coneixer a Gottfried Kirch, un altre astrònom trenta anys més gran amb el que s'acabaria casant, a l'any 1692, i tenint 4 fills.
El matrimoni també compartien l'observatori on ambdós es complementaven, ella com la seva ajudant. Al 1670 es van traslladar a viure Berlín on el seu marit va ser nomenat astrònom de l'Acadèmia de les Ciències. Maria no va obtenir cap càrrec oficial per la seva condició de dona.
Leer más: Desembre número 145
"Yo no deseo que las mujeres tengan poder sobre los hombres, sino sobre ellas mismas".
.jpg)
Mary Wollstonecraft. (Hoxton, 1759-Londres, 1797) Escriptora britànica. És autora, entre altres obres, d'una Reivindicació dels drets de la dona (1792), considerat com el primer escrit teòric del feminisme. Va viatjar a França durant la revolució, i, de tornada a Gran Bretanya, es va casar amb William Godwin (1797). Va morir en donar a llum a una nena, que seria amb el temps dona de Percy Bysshe Shelley.
Font: Biografías y vidas.
Leer más: Maig número 141
Florence Nightingale (1820-1910). Itàlia
A la tradicional Anglaterra Victoriana, on no es concebia el paper de la dona més enllà dels murs de la seva llar, una jove emprenedora va renunciar a una vida tranquil·la per submergir-se en l'estudi i la pràctica de la infermeria. L'importantíssim paper que va jugar Florence Nightingale en la Guerra de Crimea li van donar la fama i el reconeixement com una de les pioneres de la infermeria moderna.
En el seu afany per convertir-se en una infermera professional, Florence va iniciar el 1849 un llarg viatge per Europa i Egipte en el qual va conèixer diverses persones de renom i va visitar diferents hospitals en els quals va aprendre diferents metodologies i procediments. Al 1850 va ingressar com a infermera en l'Institut de San Vicente de Paul a Alexandria, una institució catòlica; posteriorment visitaria l'hospital del Pastor Theodor Fliedner a Kaiserwerth i l'Institut alemany per a Diaconesses Protestants, ambdós a Düsseldorf. A París també hi va estar a l'hospital Saint Germain.
Leer más: Març número 148
Mary Somerville (1780-1872). Escòcia
Mary no va tenir una educació formal pel que va haver d'aprendre de manera autodidacta. Als 10 anys encara no sabia llegir i als 13 va coneixer aldoctor Somerville, qui seria el seu futur sogre, un home savi que se'n va adonar al moment de les ganes d'aprendre de la petita. Així, els seus primers contactes amb el saber es van centrar en la vida de grans dones de l'antiguitat.
Va començar a aficionar-se als passatemps matemàtics de les revistes femenines que resolia amb rapidesa. Aviat va intentar immiscir-se en les classes que rebia el seu germà de matemàtiques i va aconseguir superar el tutor en persona.
Leer más: Novembre número 144
"Lo que todavía nos falta a las mujeres aprender es que nadie te da poder. Simplemente lo tienes que tomar tu".
Roseanne Barr. (n. Salt Lake City, Utah; 3 de noviembre de 1952) és una comediant, actriu, productora executiva, escriptora i política nord-americana. Barr va iniciar la seva trajectòria professional realitzant monòlegs còmics en clubs i cafeteries, abans de saltar a la fama gràcies al seu paper protagonista en la comèdia de situació Roseanne. La sèrie es va emetre entre 1988 i 1997, durant un total de nou temporades. Pel seu treball en la mateixa va rebre diversos premis i reconeixements, entre ells un premi Emmy i un Globus d'Or a la millor actriu de comèdia.
Després de la cancel·lació de la sèrie, va presentar el programa d'entrevistes The Roseanne Show, que es va mantenir en pantalla des de 1998 a 2000. Posteriorment, va presentar el programa de cuina Domestic Goddess (2003) i el reality show The Real Roseanne Show (2003). En 2005 va tornar a realitzar una gira de monòlegs, i més tard va ser protagonista d'un altre reality show, Roseanne 's Nuts, sobre la seva vida a Hawaii.
A principis de 2012, Barr va anunciar la seva candidatura a presidir el Partit Verd dels Estats Unidos.2 Barr va perdre enfront de Jill Stein, 3 per la qual cosa finalment es va presentar com a candidata polític pel Partit Pau i Llibertat.
Leer más: Abril número 140
