Martina Castells
Dona avançada en el seu temps que ha de superar un món d’obstacles. Si bé, al llarg dels temps, les dones han estat sanadores -metgesses, llevadores o farmacòlogues amb extraordinaris coneixements d’herbes medicinals- no se’ls facilita el camí cap a aquestes disciplines. Com els seus germans, Martina pertany a una llarga nissaga de metges lleidatans. Tot i així, la realització dels estudis no li resulta fàcil tant per la seva salut com pel fet de ser dona i, tot, agreujat per la mort d’un germà ofegat al riu Segre. Per problemes de salut, als 8 anys es veu obligada a deixar els estudis.
Leer más: Setembre número 152
Rosa González de Behringuer (1900-1991). Panamà
Va ser la primera dona llicenciada en Dret de Panamà i la primera d’Amèrica Llatina a obtenir el títol de doctora en Lleis per la Universitat de Nova York.
La inquietud perquè les dones del seu país poguessin participar en els àmbits jurídics i polítics s’evidenciava amb la tesi de graduació, titulada “La mujer ante el derecho panameño”. Fou cofundadora del Partit Nacional Feminista (1923) i de l’Escola de Cultura Femenina, que tenia per objectiu el desenvolupament professional i social de les dones. Va propiciar, entre altres iniciatives, el dret al sufragi femení (1946). Així mateix, va ser la primera dona proposada com a candidata de la segona vicepresidència del Partit Renovador, i uns anys després fou la primera dona nomenada jutgessa del Tribunal Tutelar de Menors.
Clara González va ser una dona solidària que basava la lluita feminista en els principis d’igualtat, democràcia, solidaritat amb les persones més dèbils, distribució de la riquesa i justícia social.
Leer más: Abril número 149
Sarah Frances Whiting (1847 - 1927). EEUU
Va néixer el 23 d'agost de 1847 a Wyoming, Nova York, filla d'Elizabeth Comstock i Joel Whiting. El seu pare, professor de física, qui li va ensenyar els racons de la física i les matemàtiques mentre ella li ajudava preparar les seves classes.
Després d'anys d'estudi al costat del seu pare, Sarah Frances Whiting es graduava a la Universitat Ingham de Le Roy, Nova York, el 1865. Va començar a treballar com a professora en el Seminari Femení Brooklyn Heights com a professora de física. Una tasca que va compaginar amb diferents treballs en laboratoris.
Deu anys després, el fundador del Wellesley College, Henry Fowle Durant, li va proposar de treballar en la seva institució com a professora de física. es va traslladar a Boston on a més va començar a col·laborar amb el laboratori de l'Institut de Tecnologia de Massachusetts. El 1878 creava el seu propi laboratori en el Wellesley College, on anys després faria les primeres fotografies amb rajos X.
El seu laboratori i les seves classes a Wellesley van ser un complement perfecte. Mentre investigava amb un telescopi i espectroscopi, ensenyava als seus alumnes els seus treballs. Una de les seves alumnes va ser Annie Jump Cannon, que amb el temps es convertiria també en una prestigiosa científica. A més d'ensenyar i investigar, Sarah va publicar diversos articles científics i un llibre pedagògic per als seus alumnes.
Leer más: Febrer número 147
Dorotea Barnés (1904-2003). Espanya
Dorotea Barnés va ser una de les més brillants dones científiques dels anys 20 i 30.Durant la seva època universitària va rebre vàries beques per ampliar la seva recerca a Estats Units per estudiar tècniques espectroscòpiques aplicades a l'anàlisi químic i per fer recerca sobre l'àcid nicleínic.
El 1931 es doctora en Química a la Universitat Central de Madrid i entra a treballar com a investigadora de l'Instituto Nacional de Física y Química. Al 1932 és becada per anar a Graz (Àustria) per treballar l'espectrocopia Raman, tècnica que introdueix a Espanya fins a la Guerra Civil Espanyola, quan va haver d'exiliar-se a Carcassone.
La seva carrera científica va quedar truncada després d'aquest conflicte.
Leer más: Juny número 151
Florence Nightingale (1820-1910). Itàlia
A la tradicional Anglaterra Victoriana, on no es concebia el paper de la dona més enllà dels murs de la seva llar, una jove emprenedora va renunciar a una vida tranquil·la per submergir-se en l'estudi i la pràctica de la infermeria. L'importantíssim paper que va jugar Florence Nightingale en la Guerra de Crimea li van donar la fama i el reconeixement com una de les pioneres de la infermeria moderna.
En el seu afany per convertir-se en una infermera professional, Florence va iniciar el 1849 un llarg viatge per Europa i Egipte en el qual va conèixer diverses persones de renom i va visitar diferents hospitals en els quals va aprendre diferents metodologies i procediments. Al 1850 va ingressar com a infermera en l'Institut de San Vicente de Paul a Alexandria, una institució catòlica; posteriorment visitaria l'hospital del Pastor Theodor Fliedner a Kaiserwerth i l'Institut alemany per a Diaconesses Protestants, ambdós a Düsseldorf. A París també hi va estar a l'hospital Saint Germain.
Leer más: Març número 148
Annie Jump Cannon (1863 - 1941). EEUU
Va néixer l'11 de desembre de 1863 a Dover, Delaware. Annie era la més gran de tres germans del matrimoni Cannon. El seu pare, Wilson Cannon, era senador i constructor de vaixells que vivia amb la seva segona esposa, Mary Jump. Va ser precisament Mary, la mare d'Annie, qui va despertar i va impulsar l'amor de la seva filla cap a les estrelles i el món de l'astronomia.
El 1880 va marxar a Massachussets a estudiar matemàtiques, biologia i física en el prestigiós Wellesley College, una institució educativa femenina de caràcter liberal. Entre les seves professores, comptava amb l'astrònoma Sarah Frances Whiting. Quatre anys després es graduava en física i tornava a casa.
Poc temps després, Annie va emmalaltir d'escarlatina, la principal conseqüència de la qual va ser una sordesa aguda. Quan el 1894 moria la seva mare, Annie, necessitada de trobar la seva pròpia destinació, va decidir tornar Massachusets i demanar a la seva antiga professora Sarah Frances Whiting un lloc com a professora. No només es dedicaria a ensenyar física, ella mateixa va continuar estudiant i perfeccionant els seus coneixements sobre mesures espectroscòpiques.
Leer más: Gener número 146
Edith Cavell (1865-1915). Regne Unit
Edith era la més gran de quatre germans. El seu pare, un reverend anomenat Frederick Cavell, va inculcar en els seus fills l'amor al proïsme i la necessitat d'ajudar els més necessitats.
La seva família ajudava als altres sempre que podia tot i no tenir massa ingressos. Edith va començar a treballar com institutriu fins que es va formar com a infermera a l'Hospital de Londres de la mà d'Eva Lucke, que va ser una reputada llevadora.
Al 1907 va aconseguir un treball de llevadora en una escola d'infermeria a Brussel·les. Des de llavors fins a l'inici de la Gran Guerra, Edith es va bolcar en la seva professió de llevadora i infermera treballant en diferents hospitals, ensenyant a escoles d'infermeria i creant fins i tot una revista a la qual va titular L'infirmière. La seva professionalitat la va convertir en aquests anys en una de les principals pioneres de la infermeria moderna.
Leer más: Maig número 150
