2013

Desembre número 116

"La meva màxima satisfacció és que la maternitat es converteixi en una illa de pau enmig de l’infern de la guerra; en una bomba d’oxigen per tirar endavant, per seguir vivint."

"Elisabeth Eidenbenz (Suïssa 1913-2011) Mestra a Suïssa i Dinamarca. Voluntària de l’Associació d’Ajuda als Infants Víctimes de La Guerra, va col·laborar, a la zona repúblicana, amb ajuda humanitària a La Guerra Civil Espanyola. Ha sigut galardonada pel govern d’Israel per la seva tasca a favor dels jueus: El 2002 va rebre la medalla de “els Justos entre les Nacions”. 

Leer más: Desembre número 116

Juliol.núm.112

"La forma de protegir-me és no mentir" 

Anna Politkóvskaya (Estats Units, 1958-2006). Filla de pares ucranians que treballaven en la seu de les Nacions Unides, amb nacionalitat russa. Va destacar per la seva activitat a favor dels drets humans i per la oposició al conflicte txetxè. La seva tasca va ser reconeguda amb el Premi UNESCO-Guillem Cano de Llibertat de Premsa de Rússia. A més, va publicar el llibre "Un diari rus", en el qual denunciava les pràctiques corruptes de Putin i on explicava com va ser enverinada. El seu treball important va ser com a redactora del periòdic Izvestia, a més, va treballar per la revista Novaya Gazeta, en la qual va rebre amenaces de mort cotinuades, degut als seus reportatges d'investigació.

Al llarg de la seva vida periodistica, va dedicar el seu temps a donar testimoni de les violacions dels drets humans i dels abusos que es cometien en Txetxenia, i en altres regions russes. Va publicar varis llibres: Una guerra sucia: una reportera susa en Chechenia, Un pequeño rincón del infierno: crónicas desde Chechenia, en els quals explicava com els ciutadans eren torturats o asessinats.

Leer más: Juliol.núm.112

Març.núm.108

"Ens despertem de les cendres de les matances per buscar solucions" 

Rosalinda Tuyuc (Guatemala, 1956). Va iniciar la seva activitat social amb un grup de joves cristians de la Parròquia del Sagrat Cor de Chimaltenango. Més tard, va presidir de Coordinadora Nacional de Vidues Índigenes de Guatemala i la Comissió Nacional de Rescabalament, treballant amb dones vídues, amb una situació semblant a la seva. Posteriorment, es va crear CONAVIGUA, aquesta tenia com a missió treballar, amb dones vídues, casades i solteres de diferents comunitats lingüístiques, aportant orientació, capacitació, assesoria i acompanyament, per la defensa dels drets com a dones i com a éssers humans. A més, van treballar contra el reclutament forçós, tanmateix no es va aconseguir fins la firma dels Acords de Pau. Aquesta dona va ser candidata per al Premi Nobel de la Pau del 2005. Actualment, encara denuncia els desallotjaments violents, les morts extrajudicials, les amenaces de la mort...per tal d'aconseguir armonia, respecte i solidaritat.

Leer más: Març.núm.108

Novembre número 115

"Realment em dol ser testimoni de fins quin punt consentim fer del món un lloc horrible. Estic sent testimoni d'un genocidi i qüestiono totes les meves conviccions sobre la bondat de la naturalesa humana"

Rachek Corrie (1979 Estats Units d'Amèrica). Va estudiar ciències polítiques a la Universitat Estatal de Evergreen. Es va unir al Moviment de Solidaritat Internacional, una organització de resistència directa no violenta a l'ocupació israeliana de les terres palestines. Al gener de 2003 va viatjar amb set voluntaris britànics i estatunidencs a Gaza. Dos mesos més tard, morí aplastada per l'Exèrcit israelià quan provava d'evitar que destruïssin la casa d'una farmacèutic palestí. Israel va concloure que va ser un accident. Els pares de Rachel Corrie encara busquen la veritat.

Leer más: Novembre número 115

Juny.núm.111

"Tinc una gran fe en la justícia internacional, la impunitat ja no serà una opció per als poderosos"

Carla del Ponte (Suïssa, 1947). Va estudiar Dret i va començar a treballar en un buffet matrimonialista. Posteriorment va exercir com a magistrada, va ser fiscal i fiscal general de Suïssa. Va ser nomenada, per la ONU, cap fiscal del Tribunal Penal Internacional de Ruanda i de l'Àntiga Iugoslàvia, des d'on va perseguir als criminals de guerra. El seu primer treball va ser com advocada matrimonialista, li agradava buscar la veritat, tanmateix no es trobava molt còmoda, i va passar a ser fiscal, aquí va trobar la seva vocació. Des d'aquest càrrec, va combatir el blanqueig de diners del crim organitzat i de la delinqüència en els bancs suïsos. A més, tenia un objectiu clar: atrapar als responsable de les operacions terribles de neteja ètnica, a més, estava molt compromesa amb la justícia i les víctimes. Durant la seva trajectòria al Tribunal Penal Internacional, va arrestar a molts fugitius, i va condemnar a molts d'aquests, tanmateix encara no està del tot satisfeta. Actualment és embaixadora de Suïssa a Argentina.

Leer más: Juny.núm.111

Febrer.núm.107

"La meva vida política va començar des del dia que vaig néixer"

Hanan Ashrawi (Palestina, 1946). La vida d'aquesta dona ha estat repartida entre tres passions: la seva família, la literatura i el compromís polític amb el seu poble, cosa que l'ha portat a lluitar pels drets humans, l'emancipació femenina i un futur de pau, per a la població palestina. Actualment exerceix com a diputada i fundadora de varies organizacions, com la Iniciativa Palestina per a la Promoció del Diàleg Global i la Democràcia, combina aquest treball, amb el seu escó al Consell Legislatiu Palestí. A més, va ser membre del Comité palestí en la Conferència de Pau de Madrid. Exposa que vol que els joves es motivint, especialment les dones, a ajudar a que el seu poble, recuperi la confiança en la política.

Leer más: Febrer.núm.107

Octubre número 114

"Compartir tan com sigui possible els mons d'experiència entre homes i dones serà un important pas pel desenvolupament humà" 

Elise M. Boulding (1920 Noruega). Elise Boulding va néixer a Oslo, tot i que molt aviat la seva família va emigrar a Estats Units d'Amèrica, on desenvoluparia la seva trajectòria vital en les dues dimensions que la caracteritzen, com activista i com investigadora per la pau. Cal destacar especialment el seu treball a la Lliga Internacional de Dones per la Pau i la Lliberat que va presidir durant varis anys. Al 1969 es va doctorar en Sociologia amb un treball sobre els efectes de la modernització als rols de les dones. Començà doncs, la seva faceta com investigadora, tot i que sempre amb l'activisme com a referent. Des de 1985 és professora de la universitat de Colorado, i actualment resideix a North Hill, Massachusetts. Ha rebut nombrosos premis pel seu treball a favor de la pau i va ser nominada pel Premi Nobel de la Pau de 1990.

Leer más: Octubre número 114

Maig.núm.110

"Cada nen salvat és la justificació de la meva existència en la Terra i no un títol per a la glòria"

Irena Sendler (Polonia, 1910). Va néixer el 15 de febrer del 1910, al sud de Varsòvia. Va ser una dona activista, catòlica i treballadora social. Va salvar la vida de 2.500 nens del gueto de Varsòvia. Va ser nominada al premi de la Pau de l'any 2007 i va rebre nombrosos reconeixements, com el títol de "Justa entre les Nacions del Món". Durant la II Guerra Mundial es va enfrontar als nazis, en defensa dels drets humans i en nom de la justícia social. A més, en plena dominació alemanya, treballava al Departament de Benestar Social de Varsòvia, va treballar en menjadors socials i portava medicines i roba d'hivern per a les persones malaltes i les persones grans. Posteriorment, es va unir al Consell per a la Ajuda de Jueus, Zegota, en el qual es va encarregar de la unitat de nens i nenes. Finalment, va morir als 98 anys d'edat, a la capital polonesa.

Leer más: Maig.núm.110

Gener.núm.106

"Nosaltres encara som presoners i presoneres al nostre propi país"

Aung San Suu Kyi (Myanmar, Antes Birmania, 1945). Aquesta dona ha viscut retinguda des de 1989, declarada presa de consciència per Amnistia Internacional. Va estudiar Filosofia, Política i Economia en la Universitat d'Oxford i va ser lider de la oposició democràtica del seu pais. S'ha convertit en el símbol de la resistència pacífica de tot un poble i simbolitza una figura precedent del canvi polític, no violent. Al llarg de tots aquests anys, han estat nombrosos els reconeixements internacionals, entre els quals destaca el Premi Nobel de la Pau en 1991, per la seva lluita no violenta per la democràcia i els drets humans. Encara actualment, està privada de llibertat, tanmateix continuarà lluitant, fins que la llibertat sigui conquerida.

Leer más: Gener.núm.106

Setembre núm. 113

"Tinc una gran fe en la justícia internacional, la impunitat ja no serà una opció pels poderosos."

Carla del Ponte (Suïssa, 1947). Va estudiar Dret i va començar la seua carrera d'advocada en un bufete matrimonialista. Després va exercir de magistrada i més tard va ser fiscal i fiscal general de Suïssa. Juntament amb el jutge italià Giovani Falcone va destapar la denominada pizza connection, la relació entre el tràfic de drogues i el blanqueig de diners en bancs suïssos. El 1999 va ser nombrada per la ONU cap de la fiscalia del Tribunal Penal Internacional de Ruanda i del de l'Antiga Iugoslàvia, des d'on va perseguir els criminals de guerra durant 8 anys. Va cambiar la toga per la diplomàcia i ara és l'ambaixadora de Suïssa a l'Argentina.

Leer más: Setembre núm. 113

Abril.núm.109

"La lluita per la pau comença amb la lluita per la pau i la tranquilitat espiritual del poble. Això és possible solament quan els drets humans i la llibertat estan assegurats per a tot el món" 

Mutabar Tadjibaeva (Uzbekistán, 1962). És la responsable de la organització de defensa jurídica Ut Yuraklar i editora de la seva revista, del mateix nombre. Va fundar la organització per representar als ciutadans i ciutadanes dels àmbits rurals, per lluitar pels seus drets i per donar suport davant la justícia. Ha rebut varis premis pel seu activisme en la defensa dels drets humans, entre altres, el premi Martin Ennals, pels Defensors dels Drets Humans, durant l'any 2008. A més, va ser una de les 1000 dones proposades per al Premi Nobel de la Pau, a l'any 2005.

El seu treball consisteix en cridar l'atenció sobre les violacions dels drets humans en la vall de Ferghana. També supervisa judicis, publica articles sobre el treball infantil, informa sobre les violacions dels drets de les dones i organitza campanyes de sensibilització. El Premi Martina Ennals, va representar l'alliberament d'aquesta dona, de la presó, i ha pogut tornar al seu país, a seguir treballant. Està compromesa amb la democràcia, la transparència i la bona governabilitat a Uzbekistan, així com un bon exemple del poder dels individus, que decideixen fer front i mobilitzar l'atenció internacional, per defensar els drets humans. 

Leer más: Abril.núm.109