Desembre número 116

"La meva màxima satisfacció és que la maternitat es converteixi en una illa de pau enmig de l’infern de la guerra; en una bomba d’oxigen per tirar endavant, per seguir vivint."

"Elisabeth Eidenbenz (Suïssa 1913-2011) Mestra a Suïssa i Dinamarca. Voluntària de l’Associació d’Ajuda als Infants Víctimes de La Guerra, va col·laborar, a la zona repúblicana, amb ajuda humanitària a La Guerra Civil Espanyola. Ha sigut galardonada pel govern d’Israel per la seva tasca a favor dels jueus: El 2002 va rebre la medalla de “els Justos entre les Nacions”. 

•    Activitats del Centre Dolors Piera d'Igualtat d'Oportuntiats i Promoció de les Dones
•    Activitats a Lleida
•    Jornades, congressos, cursos i seminaris
•    Premis, beques i ajuts
•    Altres activitats
•    Novetats al Centre d'Estudis i Documentació de les Dones
•    Notícies
•    Nosaltres les dones

Activitats del Centre Dolors Piera d'Igualtat d'Oportunitats i Promoció de les Dones

 El Centre Dolors Piera de la UdL amb el finançament de l’Instituto de la Mujer i el Fons Social Europeu, ha realitzat la recerca titulada "Sondeig a l'alumnat de la UdL sobre percepció de la violència de gènere en l'entorn universitari" de la qual se'n deriva el primer número de la Col·lecció Estudis del Centre Dolors Piera Percepció de la violència de gènere en l’entorn universitari. El cas de l’alumnat de la UdL. Podeu consultar la publicació íntegra en l'enllaç. 

MATÈRIA TRANSVERSAL: IGUALTAT D’OPORTUNITATS ENTRE DONES I HOMES: APLICACIÓ PRÀCTICA EN L’EDUCACIÓ

• Un curs online que permet fer una petita revisió de conceptes bàsics: sexe-gènere, què són els rols, els esterotips, el sexisme; i reflexionar sobre la identitat sexual, la desigualtat, la discriminació, els feminismes i les noves masculinitats. Alhora, pretén aproximar estratègies personals i visons transformadores a l'esfera pública, als centres educatius, i a l'esfera privada.

• Dia: de l'1 d'abril al 16 de maig (online)
• Lloc: Virtual (Campus Virtual)
• Preu: 39,53€
• Crèdits de matèria transversal: 1 ECTS
• Programa
• Inscripció

MATÈRIA TRANSVERSAL: GÈNERE, CONSTRUCCIONS CULTURALS I INTERVENCIÓ SOCIAL

• El curs consisteix en una revisió històrica de les dones com a objectes-subjectes, dels esterotips de gènere i les diverses identitats; identificació de les fonts de desigualtats entre dones i homes que operen en els diferents àmbits socials; anàlisi del context discriminatori entre dones i homes, de la problemàtica social del sexisme, d'aspectes androcèntrics socioculturals i científics; sense obldiar-se de la promoció d'una actitud socioresponsable i crítica amb el gènere i la salut, l'economia, l'exclusió, el llenguatge i la coeducació.

• Dia: Dimarts de l’1 d’abril al 27 de maig de 2014
• Hora: de 16.00h a 18.30h
• Lloc: aula per determinar
• Crèdits de matèria transversal: 3 ECTS
• Preu:118,59€
• Programa
• Inscripció

PRODUCCIÓ CIENTÍFICA I ACTIVITAT DOCENT SOBRE GÈNERE A LA UdL

El Centre Dolors Piera, amb l'objectiu de visibilitzar i reconèixerl'activitat acadèmica del professorat de la UdL en matèria de gènere, ha inclòs un apartat específic en aquest butlletí per donar a conèixer la recerca, les publicacions, els materials docents, etc. que es realitzen a la nostra universitat des d'una perspectiva de gènere. Aquest mes destaquem:

  A. SANTA (ed.): Des lettres et des femmes... La femme face aux défis de l'histoire, Peter Lang International Academic Publishers, Bern, 2013 (llibre derivat d'una reunió científica d'un projcte I+D del Ministeri amb la participació de 25 professores i professors de diferents universitats internacionals i cinc de la UdL -Àngels Santa, Carme Figuerola, Pere Solà, Cristina Solé i M.José Vilalta).

En el cas que tingueu interès en què al butlletí i a la pàgina del Centre Dolors Piera es faci una menció especial a la vostra producció científica i docent en matèria d'igualtat de gènere i d'oportunitats entre dones i homes, necessitaríem que responguéssiu aquest formulari que us enllacem.

Activitats a Lleida

PERSPECTIVA DE GÈNERE EN LES ARTS ESCÈNIQUES TEATRALS A L'AULA: TEATRE NO EXCLOENT II. PART PRÀCTICA

• Dates: 13, 20 i 27 de gener i 3, 10, 17 i 24 de febrer del 2014
• Hora: 17:30-20:30h
• Organitza: Institut de Ciències de l'Educació de la Universitat de Lleida
• Preu: 150€
• Més informació

JORNADA DE PRESENTACIÓ DE LES PUBLICACIONS: "PROTOCOL DE JOVENTUT PER A L'ABORDATGE DE LA VIOLÈNCIA MASCLISTA" I "L'ENQUESTA DE PARTICIPACIÓ I POLÍTICA A CATALUNYA 2011"

• Data: 3 de desembre de 2013
• Horari: de 10 a 13.30 h
• Lloc: Sala d’actes de la biblioteca pública de Lleida. (rambla d’Aragó, 10 - Lleida)
• Organització: Coordinació territorial de Joventut de Lleida
• Accés al Protocol
• Més informació
• Inscripció

CONFERÈNCIA DEL CICLE "A CONTRACORRENT": L'ANÀLISI DE LES TRANSICIONS JUVENILS DES DE LA PERSPECTIVA DE GÈNERE"

• Data: 4 de desembre de 2013
• Horari: 18 h
• Lloc: Seu de la Direcció General de Joventut (C. Calàbria, 147 – Barcelona)
• Organització: Direcció General de Joventut
• Programa
• Inscripció
• Més informació

PROJECTE DAPHNE: JOVES, GÈNERE I VIOLÈNCIES. FEM NOSTRA LA PREVENCIÓ

• Dates: 24 de gener, 7 i 21 de febrer, 7 i 21 de març i 2 de maig de 2014
• Horari: de 16 a 21 h
• Lloc: Alberg-Residència Sant Anastasi (rambla d’Aragó, 11 - Lleida)
• Organització: Universitat Rovira i Virgili, Associació Candela i Associació Tamaia, amb la col·laboració de la Direcció General de Joventut
• Inscripció
• Més informació

Jornades, congressos, conferències, cursos i seminaris

SEGONA EDICIÓ DEL TEDxBarcelonaWomen

• Dia: 5 de Desembre
• Hora: 16h
• Lloc: espai Francesc Bonnemaison, Barcelona.
• L'alpinista Araceli Segarra compartirà amb nosaltres la seva experiència a la muntanya sense diferenciar per gènere.Sofana Dahlan ens explicarà el que vol dir ser dona avui a Aràbia Saudí. I molts homes explicaran com s'estan canviant als seus respectius països les actituds dels homes i nens en matèria de gènere. A més a més, de documentals com Girl rising, Amber filmando mujeres pilotos en Palestina...
• Inscripcions

III JORNADA D'INNOVACIÓ EN GÈNERE, docència i investigació

• Dia: 13 de desembre
• Objectiu: promoure l'intercanvi d'experiències innovadores en matèria de gènere en el camp de la docència i la investigació universitaria
• Més informació

PRESENTACIÓ PÚBLICA DE L'ANUARI "CON LA A 2012"

• Dia: 11 de desembre
• Hora: 19 a 21 h.
• Lloc: Sala Manuel de Falla de la Sociedad General de Autores, calle Fernando VI nº 4, Madrid
• També cantarà Cristina del Valle i Esmeralda Grao.
• Entrada gratuita, però amb aforament limitat, amb prèvia inscripció.
• Més informació

CONGRÈS REINAS I INFANTES EN ELS REGNES MEDIAVALS IBÈRICS

• Dia: 21 i 22 de Maig
• Lloc: Santiago de Compostela
• Organitza: Coordinadora de la Oficina de Igualdade de Xénero, Oficina de Igualdade de Xénero
• Presentació: 15 de decembre de 2013
• Més informació: www.usc.es/oix

Premis, beques i ajuts

PREMI DONA I ESPORT

• Organitza: Ajuntament de Barcelona
• Termini de presentació: 31 de desembre de 2013
• Lloc de presentació: Esta dirección de correo electrónico está siendo protegida contra los robots de spam. Necesita tener JavaScript habilitado para poder verlo.
• Convocatòria: (BOP Barcelona de l'11.10.2013)
• Bases Reguladores: (BOP Barcelona de 24.7.2013)

VII PREMI MILA DE PERIODISME

• Termini: 31 de gener de 2014
• Organitza: Regidoria de Drets Civils, Cooperació i Igualtat en col·laboració del Col·legi de Periodistes de Catalunya- demarcació de Lleida
• Més informació: Bases de la convocatòria. Per telèfon al 973 700 461 i per correu electrònic a Esta dirección de correo electrónico está siendo protegida contra los robots de spam. Necesita tener JavaScript habilitado para poder verlo.

IX BECA CHRISTINE DE PIZÁN

• Termini: 31 de gener de 2014
• Organitza: Regidoria de Drets Civils, Cooperació i Igualtat en col·laboració del Col·legi de Periodistes de Catalunya- demarcació de Lleida
• Més informació: Bases de la convocatòria. Per telèfon al 973 700 461 i per correu electrònic a Esta dirección de correo electrónico está siendo protegida contra los robots de spam. Necesita tener JavaScript habilitado para poder verlo.

DOSSIER 21 DE LECTORA

• El dossier 21 de Lectora. Revista de dones i textualitat, corresponent al 2015, tindrà com a tema "Negre i femení: les escriptores de novel·la criminal en l'àmbit ibèric". Se centrarà en l'anàlisi de la novel•la criminal actual, especialment en la que escriuen les dones, en la qual podem observar els canvis que s'han produït en el diàleg entre les relacions sexuades i el poder —es representen nous models de masculinitat i figures de poder femenines (policies, jutgesses). Aquest dossier està obert a contribucions que analitzen els discursos sobre la violència contra les dones i per part de les dones; les complexes relacions, interseccions i paradoxes causades per la incorporació de les dones al poder de l'estat, analitzades des del marc teòric feminista; l'eclosió de l'autoria femenina en aquest gènere en el context social i especialment dels canvis en les relacions de gènere en l'Espanya dels últims vint-i-cinc anys. 
• La coordinadora del dossier: Elena Losada Soler, investigadora del Centre Dona i Literatura.
• Data límit per a la recepció d'articles: l'1 de juny de 2014. 
• Més informació: http://revistes.ub.edu/index.php/lectora

Altres activitats

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE DE REINAS A CIUDADANAS: MEDIOS DE COMUNICACIÓN ¿MOTOR O RÉMORA PARA LA IGUALDAD? de JOANA GALLEGO, A CÀRREC DE IOLANDA TORTAJADA 

• Dia: 28 de novembre
• Hora: 19.00h 
• Lloc: Sala d'Actes de l'Ajuntament de Tarragona
• Més informació: en aquest enllaç

IMAGINA, IMAGINA! ACTIVITATS CREATIVES PER A INFANTS (de 3 a 7 anys)

• Organitza: L'associació de veïns del casc antic amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona
• Dia: 16, 23 i 30 de novembre i 7 de desembre
• Hora: 10-12 h.
• Lloc: Casal de Barri Pou de la Figuera; c/ Sant Pere més baix 70; 08003 Barcelona

• A partir de diferents formats audiovisuals es desenvoluparan un seguit de propostes que, mitjançant el joc, la creativitat, les dinàmiques corporals i el treball en equip, permetran expresar les emocions de nens i nenes així com fomentar les seves habilitats personals i socials.

• L’activitat està dissenyada per a que les famílies deixin els nens i les nenes sols, a càrrec de monitors i monitores especialitzats, que els acompanyaran en totes les activitats i d’una persona que dirigirà les dinàmiques en cada cas. La seva durada será de dues hores.

• Sessions gratuïtes

• Més informació

EXPOSICIÓ CIENTÍFIQUES INVISIBLES

• Data: 25 de novembre al 20 de desembre

• Lloc: Sala de graus (TD0112FR ). Escola Superior de Tecnologia i Ciències Experimentals. Universitat Jaume I. Castelló de la Plana

• La Unitat d'Igualtat i l'Institut Universitari d'Estudis Feministes i de Gènere Purificación Escribano de la Universitat Jaume I organitzen junt amb la RUVID l'exposició Científiques invisibles mitjançant la qual es vol fer visible el paper que les dones han tingut en el desenvolupament de la ciència. Així mateix, pretén recuperar i reconèixer el treball de les científiques en diferents àrees com ara l'ecologia, la física, l'astrofísica, la medicina, la biologia, la química, les matemàtiques...
• Organitza: Universitat Jaume
• Més informació

PEL·LÍCULES 21ª MOSTRA INTERNACIONAL FILS DE DONES

ETNOGRAFIES I VISUALITATS (Sessió doble):

• Sé villana. La Sevilla del diablo , María Cañas Espanya, 2013, 40 min, VE
• Se fa saber , Zoraida Rosselló Espanya, 2012, 80 min, VC Amb la presència de la directora
• Dia: 12 de desembre
• Hora: 20:00h

• Lloc: Cinemes Boliche: Avinguda Diagonal, 508, 08006 Barcelona
• Preu especial: 4€

MEMÒRIA HISTÒRICA I INFÀNCIA

• El premio , Paula Markovitch Mèxic-França-Polònia-Alemania, 2011, 115 min, VE

• Dia: 19 de desembre
• Hora: 20:00h 
• Lloc: Cinemes Boliche: Avinguda Diagonal, 508, 08006 Barcelona
• Preu especial: 4€
• Més informació

L'ESTAT DE LES POLíTIQUES D'ART QUE REQUEREIXEN ELS SOL·LICITANTS A CONSIDERAR LA DIMENSIÓ DE GÈNERE EN LA INVESTIGACIÓ

• Organitza: El Consell de Recerca d'Irlanda .
• L'objectiu de l'IRC és millorar l'excel·lència en la investigació .
• Des del Consell d'Investigació d'Irlanda . (2013 ) . Subvencions per a projectes d'investigació Esquemes , Condicions :
• Dimensió de sexe - gènere : "Els fons del Consell d'investigació d'excel·lència i l'excel·lència en la investigació considera plenament el sexe biològic potencial i els elements socials de gènere del contingut de la investigació per tal de maximitzar l'impacte i benefici social de la recerca . Sense incloure la dimensió de sexe -gènere en la metodologia , el contingut i l'avaluació de l' impacte de la recerca pot conduir a una mala investigació i oportunitats perdudes . Per tal de "que els supòsits o qüestions abordades es basen en la millor evidència i la informació disponible" , la dimensió de sexe -gènere ha de ser considerat plenament ". Es requereix que tots els sol·licitants als dispositius del Consell de presentar una declaració per escrit al Consell en el sentit que l'examen complet s'ha donat a les dimensions de sexe -gènere i les implicacions de la proposta d'investigació . L'IRC també proporciona " Orientació sobre la Dimensió sexe -gènere en el contingut de la investigació . " Aquests requisits es tenen en compte l'hora de puntuar les sol·licituds.

PRESENTACIÓ DE L’ESTUDI “LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE A LES PIMES”: EINES PER A LA PREVENCIÓ I SANCIÓ

• Dia: 8 de novembre
• Hora: 12 h
• Organitza: La Unitat d’Igualtat entre Dones i Homes, de la Universitat de Cádiz 
• Lloc: Sala Argüelles del Edificio Constitución 1812 (Antiguo Cuartel de La Bomba), Paseo Carlos III, 
• Més informació

CURS DE LECTURES DE TEORIA POLÍTICA FEMINISTA

• Dates: del 18 d'octubre al 27 de juny, una tarda de divendres al mes, a les 18.00h
• Lloc: Les sessions es realitzaran a la sala La Cuina de l'Espai Francesca Bonnemaison, Carrer Sant Pere més Baix 7, 08003 Barcelona.
• Inscripcions

DECLARACIÓ DEL CONSELL NACIONAL DE DONES DE CATALUNYA QUE PARLA DELS REPTES I ÈXITS EN LA CONSECUCIÓ DELS OBJECTIUS DE DESENVOLUPAMENT DEL MIL·LENI PER A LES DONES I NENES

• Si voleu fer alguna aportació la podeu trametre abans d'aquest dimecres per tal que la puguem incloure, i fer arribar el text definitiu al Comitè del Consell Econòmic i Social de Nacions Unides abans del termini establert.
• Preinscripció: de l'11 de novembre al 27 de gener de 2013
• Declaració completa

JORNADES SOBRE GÈNERE I ENSENYANÇA A LA HISTÒRIA: SILENCIS I ABSÈNCIES EN LA CONSTRUCCIÓ DEL PASSAT

• Organitza: Universitat de Zaragoza i l'Institut d'Estudis Altoaragoneses, coordina Almudena Domínguez Arranz, y Rosa María Marina Sáez.
• Lloc: Salón de Actos, Biblioteca María Moliner (Zaragoza)
• Per inscripcions i més informació: Esta dirección de correo electrónico está siendo protegida contra los robots de spam. Necesita tener JavaScript habilitado para poder verlo.
• Més informació

SI VOLEU LLEGIR-NE MÉS:

• Butlletí Centre d'Estudis de la Dona, Alacant
• Butlletí sobre violència masclista, de la Generaltiat de Catalunya

Novetats al Centre d'Estudis i Documentació de les Dones

El fons bibliogràfic i documental del Centre d'Estudis i Documentació de la Dona (CEDD) us presenta una de les adquisicions:

 GARCÍA-SÁNCHEZ, Soraya (2011). Travelling in women's history with Michele Roberts's Novels : literature, language and culture Peter Lang. ISBN 9783034306270

Aquest mes volem recordar-vos el programa Apadrina un llibre! amb l'objectiu d'ampliar el fons documental del Centre d'Estudis i Documentació de les Dones. Es pot col·laborar en el programa de diferents maneres:  1) amb una quota de 25€ anuals amb els quals s'adquiriran els materials pel fons documental; 2)  amb la donació d'un llibre sobre matèria de gènere, pot ser de la llista de desiderates del CEDD o altres materials que vosaltres escolliu; i 3) amb la donació d'exemplars propis o en què hàgiu col·laborat. Als llibres donats al fons hi constarà el nom de la persona que l'ha apadrinat, per tal de deixar-ne constància.

 Vols proposar algun document? T'han recomanat un llibre, un audiovisual... i no el tenim al CEDD? Doncs aquí pots proposar-los! Pots accedir a la DESIDERATA del CEDD i fer-nos la teua petició.

Carrer Jaume II, 69

Centre de Cultures i Cooperació Transfronterera

Biblioteca de la Universitat de Lleida-Campus de Cappont

Sala 1.1

Notícies

GENDER IN JANUS: UN PROJECTE QUE OFEREIX INFORMACIÓ SOBRE MEDICACIÓ SEGONS EL SEXE

Professor Karin Schenck-Gustafsson at the Karolinska Institute (Stockholm,Sweden) has developed the "Gender in Janus" project that offerssex-specific information for some 50 medications. The idea is thatprescribing doctors can use it to find specific information onsex-specific effects for pharmaceutical drugs before prescribing them topatients. This link takes you to the specific page: www.janusinfo.se/genus. Type adrug name into the box.  For example, try "zolpidem."  Then click onzolpidem-lots of English information. The website is in Swedish butabstracts and much information is in English.

MICRO-MACRO MASCLISMES

Fa poc vaig prendre una decisió: vaig treure de la meua vida a un amic per masclista.  Em preocupa la tolerància amb gent que es dedica a difondre suposats estudis sobre l'alt percentatge d'homes maltractats (he arribat a llegir 8 de cada 10 homes ) o la manipulació femenina (com si fórem les creadores d'una nova malaltia mental).

No accepte ni pense tolerar tot això, no seré còmplice d'un masclisme que pot ressorgir fortament.

En temps de crisi l'odi augmenta i s'acarnissa amb els col•lectius vulnerables.  Malauradament, les dones som un d'aquests col•lectius i malauradament és fàcil percebre aquesta càrrega contra nosaltres (ja hi ha una feminització de la pobresa).

Repetisc: no ho vaig a tolerar, com no pense tolerar que cap persona m’intente ficar al cap idees xenòfobes o homòfobes.  Em nego.  Encara que els comentaris es disfressen d'opinions diferents, d'idees, de suposades reflexions sense maldat, no me les vaig a menjar.

No vaig a creure que el problema econòmic és culpa de les persones immigrants (si no hi hagueren tantes de negres tindria feina! Si no hi hagueren tantes de mores els ajuts serien per a mi!  Si és que a sobre vénen a atracar!  Que s'apanyen en els seus països!).  Ni que la societat necessite una moral més recta i acabar amb suposades onades de perversió imposada pels col•lectius de gais, lesbianes, transsexuals i bisexuals, que s'atreveixen a voler els mateixos drets que la gent heterosexual (però que s'han pensat? ara resulta, que volen ser més que nosaltres!  Tenen un dia! I es besen pel carrer!  Els heteros estàvem primer!  Els poderosos !  Els procreadors!).

Siguem persones més llestes més fortes, més intel•ligents que tot això: és mentida.

Vosaltres direu que la societat no és ni xenòfoba ni homòfoba.  Per favor, Carme, i res de masclista! Veus coses on no n’hi ha! Bé, les coses s'han suavitzat, no són el que eren, però crec que només superficialment.

La nostra educació ha estat tan pèssima que ni tan sols s’ha treballat decentment per construir unes ments més lliures i obertes i seguim tenint un munt d'idees arcaiques que podrien correspondre als nostres avis i àvies, o als pares i mares dels nostres avis i àvies.  Busca en la teua memòria converses amb gent amiga, coneguda, veïnatge… I pensa.  Segur que has palpat el masclisme, l'homofòbia o la xenofòbia.  I no cal tenir seixanta anys, tinc 27 i puc posar diversos exemples.

"Aquesta tia exagera", pensareu.  Bé, ací, casos reals de vides reals.  Viscuts i / o reproduïts per gent jove.  De la trentena.  Passen i vegen, masclisme en estat pur:

- Les nostres mares.

Ens han dit: "no sigues golfa" , "no et comportes com un xicot", "ets poc femenina", "fes les faenes de la casa, els teus germans no les han de fer, són els homes", "que treballador és el teu germà, pobret, com matina, quantes hores fa a la fàbrica", i mai han dit quant d’esforç fas tu mantenint diversos treballs i estudiant i ajudant en coses de la casa, perquè és el que s'espera de tu, perquè ets dona, i no et queixes, i ho fas i no et vindran a dir "felicitats".  "Serveix el teu pare el primer i les millors racions", "cap home et suportarà".  Segur que moltes de vosaltres reconeixeu aquestes frases.  És cert  que les nostres mares han fet esforços per adaptar-se, i han contrarestat això amb "filla, si no et cases, no és la fi", "sinó trobes una parella que vulgues i et tracte bé , millor estar sola", "tant de bo haguera estat jo tan independent com tu", "doncs sí , que les xiques s'ho passin bé, això que porten per davant, que nosaltres hem estat molt ximples".  Elles ho van fer el millor que van poder.  Però, ací estan part de les seues idees, masclistes com la seua educació, com gran part de l'educació que hem rebut durant dècades.

- Homes joves que a les discoteques decideixen que et poden tocar sense previ avís.

Sense que els hages donat permís per això, sense que siga un coqueteig recíproc, has d'acceptar que et pressionen contra ells com si fóra amabilitat, que intenten refregar el seu membre contra tu com a afalacs, que facen gests obscens mentre estàs girada, que els quan intentes dir que et respecten, et diguen grassa, reprimida, imbècil, puta, o fins i tot que demanen perdó a les nostres parelles, als homes, però no a nosaltres, perquè a nosaltres no se'ns demana perdó, som propietat del xic, pel que sembla (i pobres aquestes xiques que criden l' atenció per un bonic físic.  A sobre si tenen dos dits de front, se senten incòmodes i ho diuen, els diuen cregudes, estúpides, que s’hauran pensat?  Si estan bones!  Són de domini públic!).  Sé que aquest comportament no és propi de la majoria, no generalitze, no vull donar una imatge pobra dels homes, però el fet que aquestes coses es donen més d'homes cap a dones que a l'inrevés no és quelcom fortuït, és masclisme, una adaptació del clàssic comentari "totes putes menys ma mare".

- Amic té núvia, una núvia bastant bonica.  Amic decideix exhibir-la com un trofeu.

No només actua humiliant (perquè no, no és afalagador, és bastant denigrant) publicant als quatre vents "que aquest cos, ÉS SEU", sinó que decideix presumir davant la resta d'amics i amigues, perquè té per a ell aquest físic tan anhelat socialment, aquest cànon que marca l'èxit que ha tingut com a home. "La meua xica és la dona més guapa d'aquest grup", "la meva novia té les millors mamelles d'aquest grup" i un llarg etcètera que sobre el trofeu del cos d'ella, com si ella no fos res més, com si la resta d'amigues no fórem res més, perquè no som tan boniques (que això ho dirà ell, per cert), com si ell fos millor persona, millor home per tenir-la al costat, però no en un sentit emocional, intel•lectual, no, sinó per lluir (i després de "exposar", fins i tot va i l’intenta "ocultar" perquè ningú la mire, ningú li diga res, ningú li la furte).

- Dones joves que opinen que totes som molt putes.

Que escolta, per a mi les putes (com a professió) són respectables, però que em diguen puta despectivament, doncs no em fa cap il•lusió.  Per què som putes? Perquè decidim sobre els nostres cos i la nostra sexualitat?  Quan et converteixes en puta?  L'home és un putaner en el moment que paga per anar-se'n amb professionals del sexe (dones), però nosaltres som putes d'arrel, ja està.  En ambdós casos, som les culpables de l'ús d'aquest adjectiu.  Dones joves que pensen que són lliures encara reprodueixen unes formes molt donades al masclisme: crítiques als seus companys sexuals, homes menys atractius, converses constants sobre temes sexuals d'una manera molt denigrant... No, no sou modernes, ni feministes, ni esteu reivindicant res, ni canviant les coses.  Esteu agafant el motlle masculí creat durant anys, un motlle masclista, i us esteu ficant en ell.

- Amiga, entrevista de treball: Tens parella?  Des de quan?  Quins plans de futur teniu?  Conviviu?  Us casareu?  Quan?  Vas a ser mare?

I depenent de les respostes, la contracten amb una durada o amb altra.  Aquesta és la conciliació entre vida familiar i laboral de la qual venim presumint?  Les persones no deixen de ser bones treballadores perquè tinguen fills i filles.  Les que són tractades amb la dignitat que mereixen (inclòs el dret a demanar temps per exercir de mare o pare) són molt més eficients al seu treball  que les explotades i humiliades sistemàticament.  Al contrari del que ens han venut, no és gens productiu maltractar la gent, no és rendible ni per a l'empresa, ni per a les persones treballadores.  D'altra banda, les dones rebem dos missatges molt contradictoris al llarg de la nostra vida: has de ser treballadora però també mare (per generar més mà d'obra i consolidar el futur de diverses empreses durant dècades).  Sovint les dones treballadores ho passen malament, perquè s’han d'adaptar al ritme que el capitalisme ens ha venut com a "normal" i, alhora, ser bones dins de la llar.  Elles senten que no arriben a la faena, pensen que ja no rendeixen, que són més maldestres, i que tampoc ho fan a casa, perquè quan tenen temps se senten tan esgotades que només volen descansar.  El sentiment de culpa i abandonament és tal que pensen que són males mares.  I no ho són.  Al contrari del que es pensa, i de tots aquests empresaris i gent de bé, tertulians i companyia, que diuen que treballem poc i malament i que hauríem de treballar com xinesos, el problema no són les hores, les baixes per maternitat o malaltia, etc., és la mala gestió de les jornades laborals el que falla.

- Nosaltres les dones, la regla i el treball.

Sí, tenim la menstruació.  I fa mal.  I tenim canvis hormonals.  Tant és així que el percentatge més alt de suïcidis (o intents) entre les dones és en la setmana prèvia a que els vinga la menstruació (por suposat, aquestes dones tenen altres factors de pes per a arribar a aquests límits, senzillament és un apunt per a que entengueu tant de canvi).  Encara i tot, ens prenem la nostra medicació i anem a estudiar i treballar como qui més.  Val, de vegades el dolor ens pot.  Però no ens convertim en éssers poc productius.  Fins i tot en el supòsit d’haver de demanar un dia, compensem amb escreix aquesta falta.  No us creieu el us diga el mateix empresari o empresària que us critica quan reclameu que us paguen les vostres hores extres, i que us mira rar si li dieu que ja està be, que entre entrar abans i eixir més tard els estàs regalant hores.  La persona que fomenta que competeixes amb els teus companys i companyes per a que no haja unitat i no us poseu d’acord en allò realment important, etc, etc.  D’altra banda, moltes dones han de faltar al seu treball en eixos dies del mes por pura prescripció mèdica.  Ho passen tan mal, perden tanta sang i els dolors son tan terribles, que no es poden ni moure.  Per què us conte tot açò?  Perquè també he sentit la meravellosa frase de: "És millor no contractar tantes dones perquè tenen la regla i són mares (al fil d’allò d’abans)".  És a dir, se’ns pretén marginar fins i tot per la nostra condició biològica.

- Atacs sexuals.

Quantes de nosaltres hem viscut experiències on ens han tocat sense permís?  Quantes, després de demanar ajuda, hem sentit com a resposta "serà un malalt , oblida't"?  No sé a vosaltres, però a mi la passivitat aquesta em posa malalta.  Sé que la gent ho fa ens vol tranquil•litzar, però normalitzar qualsevol cosa em sembla com a mínim perillós, després passa el que passa, que poses l'informatiu i tot et sap a poc i et menges les llenties amb cossos desmembrats pel mig.  En un altre punt he parlat d'aquests atacs de xics en discoteques, ací parle d'atacs en llocs públics per part d'homes de qualsevol edat.  Vegeu: refregades al bus, dins d’una botiga, persecucions en qualsevol lloc perquè el senyor ha decidit que amb qualsevol pretext t’ha de tocar...  A mi, un xic m’ha arribà a acorralar al pati de la meua escala, amb un considerable olor a alcohol es va prendre la llibertat de tocar-me que no li havia donat.  No hauríem de ser permissius i permissives amb això.  Ni normalitzar allò que és poc o gens normal.   No és normal que algú decidisca que els seus genitals s’han de refregar amb tu a dins d’una botiga.  No és normal que et perseguisquen per la ciutat fent-te por.  No és normal que t’acorralen al vostre pati.  No ho és.  És assetjament. I aquest assetjament, el vivim particularment les dones.  No és divertit , ni simpàtic.  I quan ho contem estaria bé rebre un tracte empàtic en lloc d'un "però tu li parlares?" (per insinuar que li vas donar peu) o "no exageres, tampoc és per a tant".

- Si no ets mare, ni t'ho planteges, ets egoista i voreges allò antinatural.

Crec que la maternitat ha de ser bonica, dur un ésser a dins ha de ser una sensació inexplicable (ens deixem la part d'estries, nàusees, peus inflats, que aquest ésser creixerà i tal...), però també crec que cada persona té dret a decidir, segons el seu propi criteri, la seua pròpia experiència vital si vol procrear o no.  Em qüestione aquest suposat instint de les dones per ser mares i em pregunte si no és més aviat una construcció social.  En qualsevol cas, encara suposant que tenim un instint de mares, també tenim un cervell i una capacitat de decisió, per què hauríem de respondre a eixe instint sense més?  No ens converteix en males persones, ni males dones. Imposar la maternitat com a únic objectiu vital de les dones és d'un masclisme prou important.  El clàssic "la dona es dedica a la faena i a la criança".

- Feminacisme.

Aquest terme el va crear un feixista per criticar les feministes.  Molta gent fa servir aquest terme per parlar de feministes radicals que odien als homes.  Bé, no hi ha cap corrent d’aquest tipus, però en qualsevol cas seria hembrisme (equival al masclisme).  El feminisme no té res a veure amb això, i molt menys amb la paraula "nazi".  Barrejar una paraula com feminisme, amb un clar component de llibertat, amb la paraula nazi, que ja sabem de què va, és un insult en tota regla.  Durant la meua vida m'han dit feminazi en repetides ocasions per intentar expressar les idees que he redactat en aquest text.  No sé si qui està llegint això veu en les meues paraules odi cap als homes, una mica de prepotència, però crec que res més lluny de la realitat.  Les vegades que he intentat reflexionar sobre el feminisme i sobre les coses que he experimentat, el que solc trobar al pas és: "això no és masclisme, és que ets molt sensible", "això no és per a tant, és que hi ha homes ximples" (insistesc, sí, i també són mal educats, sí, i masclistes, i si no ho són, almenys reprodueixen conductes masclistes).  I que voleu que us diga, em sembla de nou una permissivitat prou lamentable.  I no per res, però amb la permissivitat no hem arribat a cap costat.

- Tots els suposats beneficis que la llei ens ha donat.

Molta gent argumenta que se'ns està afavorint enormement pel simple fet de ser dones.  Supose que parlem d'una Llei de Violència de Gènere que respon a una xacra social.  No sé si us heu adonat, però cada dos per tres, un home mata la seua parella. No diem que els homes siguen assassins, només diem que hi ha un corrent de masclisme malaltís que porta a creure que aquesta persona és teua si o si, i que o amb mi o amb ningú.  Crec que la llei és necessària, sí , crec que la llei té moltes llacunes, també.  Una cosa no treu l'altra.  Pel que fa a La Llei de Paritat, només s'aplica a nivell electoral, això en primer lloc.  En segon lloc, a aquest tipus de mesures se'ls diu discriminació positiva, aplicades quan una societat està en procés de canvi, per ajudar o beneficiar sectors de la població que de moment han estat discriminats.  La idea és que aquestes mesures acabin sent obsoletes perquè la pròpia societat acaba acceptant com a normal tractar la gent equitativament.  Crec que això és la panacea? No, no ho crec.  De fet crec que solen ser mesures superficials, pegats.  Ara bé, no crec que calga esclafar les dones i novament acarnissar-se contra nosaltres dient frases com: " Si volen ser tractades igual que es guanyen el lloc" . Atacant així no fem res.  Cal crítica, d'acord, però no podem generar noves reticències per qüestió de gènere quan el que es pretén és que les distàncies s'escurcen.  Critica les lleis, les mesures, perfecte, però no a nosaltres, que un poc més i ens agrada el de victimisme per a aixafar els homes.  Som les vostres companyes, no les vostres enemigues.

• Escrit per: Carme Godino
• Font:llibertat.cat

IN MEMORIAM DORIS LESSING (1919 -17 de novembre de 2013)

La notícia de la mort de Doris Lessing m'ha arribat aquesta tarda plujosa de diumenge... No sé si és una casualitat, però em sembla com si la pluja acompanyés les males notícies...

No cal parlar de la vida i de l'obra de Doris Lessing que podeu trobar fàcilment i que és llarga, densa i està plena de sorpreses i de guardons. A mi, per exemple, m'agrada destacar la concessió del Premi Internacional Catalunya del 1999, perquè va ser l'oportunitat per poder "veure-la" i sé de companyes que van poder parlar-hi. També recordo que vàrem esperar molts anys que se li concedís el Premi Nobel que no va arribar fins l'any 2007. Sobre la seva obra tan extensa i variada, segur que caldria fer una enquesta i veure quins són els llibres preferits per les lectores dins de la diversitat. Jo no tinc cap dubte i, en saber la mort de Doris Lessing, com a record i reconeixement he anat a buscar a correcuita El cuaderno dorado i no m'ha costat gens trobar-lo en el desordre de la meva biblioteca, perquè és un llibre de referència que sempre procuro no perdre de vista, és de l'editorial Noguer i la traducció al castellà d'Helena Valentí. A la portada hi ha un reclam que diu: "Una novela excepcional que ha marcado un hito en la literatura feminista. Premio Medicis 1976". Recordo l'afany de la primera lectura que no va resultar gaire fàcil, però el que m'agrada més d'aquest llibre i m'ha estat molt útil és el prefaci que Doris Lessing va incloure-hi amb data del juny de 1971. Tinc subratllat algun fragment que voldria compartir amb vosaltres. Ja sé que em direu que no és un text pròpiament literari però, sens dubte, és feminista i em sap greu no tenir a mà l'edició catalana per fer la cita.

Para dejar bien sentado el asunto de la liberación femenina, desde luego que le doy mi apoyo, porque las mujeres son ciudadanas de segunda clase, como ellas afirman enérgica y cabalmente en muchos países. Puede decirse que, por lo menos en un aspecto, tienen éxito: se las escucha con atención. Quienes al principio se mostraron indiferentes u hostiles hoy matizan: "Otorgo mi apoyo a sus aspiraciones, pero me disgustan sus voces chillonas y sus toscas maneras". Esta es una fase inevitable que refleja un período fácilmente reconocible en todo movimiento revolucionario.

(...)

Escribo todos esos comentarios con la misma sensación que escribiría una carta para echarla al correo en un distante pasado: tan segura estoy de que cuanto consideramos ahora como definitivo será barrido en la próxima década.

(¿Por qué, entonces, escribir novelas? Realmente, ¿por qué? Imagino que debemos seguir viviendo como si...)

Algunos libros no se leen correctamente porque han omitido un sector de opinión, presumen una cristalización de informaciones en la sociedad que aún no han tenido efecto. Este libro fue escrito como si las actitudes creadas por los movimientos de liberación femenina ya existieran. Se publicó por primera vez hace diez años, en 1962. Si apareciese ahora quizá se leyera, pero no provocaría ninguna reacción: las cosas han cambiado rápidamente. Ciertas hipocresías han desaparecido.

Ep, no us oblideu que és un text del 1971!

• Escrit per: Merce Otero

• Font: Ca la Dona

BASE DE DADES PER LA COOPERACIÓ EN XARXA de GÈNERE I CIÈNCIA

La difusió d'una base de dades elaborada per la unitat d'igualtat de la Universidad de La Laguna. És un recurs en línia que localitza entitats disposades a cooperar per a la promoció de la igualtat de gènere dins i fora de les universitats. El Centre Dolors Piera es troba dins d'aquesta base de dades anomenada "Base de Datos  para Cooperación en Red en Género y Ciencia (Gender & Science Networking Database)". La nostra fitxa és aquesta que enllaço. La Base de Dades identifica 1.284 entitats que treballen en diferents regions globals (Àfrica, Europa, Amèrica Llatina i el Carib, i Amèrica del Nord); 479 d'elles són centres d'investigació en estudis de gènere o unitats d'igualtat universitàries, però també s'inclouen altres organismes públics i privats no universitaris i organitzacions pertanyents al Tercer Sector. Aquest recurs permet conèixer amb detall a 154 d'aquestes entitats compromeses amb la igualtat de gènere que, a través d'una enquesta, han manifestat la seva disposició a cooperar en xarxa. Per a això es visibilitzen les dades d'identificació i contacte, els àmbits d'actuació, les característiques organitzatives i la disponibilitat i interessos per cooperar en diferents camps per a la promoció de la igualtat dins i fora de les institucions científiques. A cada entitat es vincula una fitxa informativa que descriu les característiques i interessos. Amb motiu del 25 de novembre es destaca que 93 d'elles tenen interès per realitzar accions contra la violència de gènere, la persecució i les actituds sexistes. La iniciativa ha estat fruit del projecte “Desenvolupament i participació en xarxes per a la cooperació en la promoció de la igualtat de gènere en ciència entre universitats canàries, espanyoles, europees, llatinoamericanes i africanes,” subvencionat a la Unitat d'Igualtat de Gènere de la Universitat de La Laguna pel Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat i el Fons Social Europeu.

LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE UNA EPIDÈMIA DE SALUT GLOBAL: MITES I REALTIATS

Els mites que situen la violència de gènere en el terreny de l'excepcionalitat són com a primera mesura aquells que tenen la falsa creença que només ocorren en països tercermundistes o en famílies de baixos recursos econòmics i socials, realment és un problema universal, independent de la seva situació geogràfica, règim polític o situació econòmica.

En segon terme hi hauria els mites sobre els maltractadors, molts psicòlegs emfatitzen que l'agressió del maltractador és perquè han estat persones maltractades pels seus pares o han estat testimonis en la seva infància de violència domèstica, però les estadístiques mundials indiquen que no es pot establir una relació de causa efecte entre un passat de violència i la violència contra la seva parella (Informe Mundial sobre la Violència de Gènere i la Salut, Heise i García- Moreno, 2003).

• Font: La Independent
• Escrit per: Diva Criado / Pilar Remírez.
• Llegir l'article complet

PUBLICACIÓ LES LESBIANES (NO) SOM DONES. MONOGRAFIA SOBRE MONIQUE WITTIG

• Beatriz Suárez Briones ha editat el volum Las lesbianas (no) somos mujeres. En torno a Monique Wittig, publicat a la col·lecció Mujeres y culturas (Icaria, 2013). Aquest volum ofereix una reflexió al voltant de les claus fonamentals de la creadora i teòrica Monique Wittig i indaga de quina manera conceptes com lesbiana, dona, desig i llenguatge han contribuït i segueixen contribuint a una crítica de l'heteropatriarcat. Finalment, defensa que les teories wittiguianes serveixen avui dia per plantejar qüestions sobre la possibilitat d'un altre present i un altre futur. Col·laboren en el llibre, a més de l'editora, les investigadores Isabel Balza, Elvira Burgos, María Jesús Fariña, Aránzazu Hernández Piñero i Gracia Trujillo.

• Col·labora: Centre Dona i Literatura. Gènere, sexualitats, crítica de la cultura

• Més informació

IN MEMORIAM: VICTÒRIA SAU SÁNCHEZ (Barcelona 1930 – 6 de novembre 2013)

• Investigadora feminista. Ha estat una dona profundament original, radical i única en el seu pensament, que ha dedicat la seva vida a reflexionar i denunciar les bases del sistema patriarcal alhora que ha formulat camins innovadors d’anàlisi. Entre els seus llibres destaquen el Diccionario ideológico feminista (1981) y el Vacio de la maternidad (1995).

• Article complet
• Font: Ca la Dona

NOU NÚMERO DE LA REVISTA TRABALLADORA, Nº 48

• Edita: Secretaria Confederal de la Dona i Igualtat, de CCOO
• Responsable: Ana Herranz Sáinz-Ezquerra.
• Realizació: Carmen Briz Hernández. 
• Portada i contraportada: Diana Raznovh
• Efectes de la reforma laboral, entrevista a Ángela Cerrillos, presidenta de l'associació de Doens Juristes THEMIS i informe sobre la violència contra les dones: sobre dades i contradiccions.
• Revista completa

"AMB ULLS DE NENA": UN CAPÍTOL MÉS CAP A UNA "EDUCACIÓ JUSTA PER A TOTS I TOTES"

"Amb ulls de nena " és l'últim llançament del reconegut pedagog italià Francesco Tonucci, elaborat amb Amparo Tomé per l'editorial Graó, sobre el privilegi i el cost de ser dona, enfrontant els més comuns estereotips que involucren la nena, en els rols familiars, els jocs, els gustos i aspiracions, i que mereixen ser discutits i superats. Es tracta de més de 50 pàgines de reflexió sobre l'educació, acompanyades per unes altres 50 de vinyetes firmades per "Frato", sobrenom del mateix Tonucci.

El llibre, que està dirigit a nenes i nens, docents, i famílies, s'ha presentat el dia 15 d'octubre al Museu Blau de Barcelona, durant una concorreguda conferència sobre una "Educació justa per a tots".Vaig conèixer a Francesco Tonucci fa quaranta anys, quan era una professora jove de vint anys, amb molta ganes d'aprendre, fent pràctiques en una escola experimental d'un barri popular i combatiu de la ciutat toscana de Livorno, (anomenat Corea, perquè va sorgir en els anys de la guerra de Corea).

Allà, amb el suport, entre d'altres, del psicòleg Francesco Tonucci, investigador del CNR (Centre Nazionale Ricerca) es buscava un model d'escola més democràtica, oberta a la societat, i capaç de valorar les habilitats i talents dels alumnes, perquè arribessin, amb el temps, com deia Tonucci, a ser un o una mateixa, i realitzar-se com persona. "La investigació com a alternativa "va ser el títol d'un dels " Quaderns de Corea", nascuts d'aquesta experiència, que posava cap per avall el model tradicional, verticalista i abstracte, d'educació.

Eren els anys en què el famós llibre "Carta a una professora " de don Milani, el 67, havia provocat un enrenou apuntant el dit contra la discriminació silenciosa que existia a l'escola entre l'alumnat amb pares i mares cultes, i les filles i fills de la gent treballadora ( de treball tipus manual). Les habilitats eren ignorades a l'escola, a favor del llenguatge literari o matemàtic. Per això, en la pràctica, qui no utilitzava aquestes matèries amb prou desimboltura, era destinat i destinada en futur a romadre en l'exclusió dels càrrecs públics i a restar subjecte a algun patró.

Don Milani per això va fundar a Barbiana (Florència) una escola per a pobres que durava vuit hores, per compensar els seus desavantatges en el coneixement verbal i ajudar així a defensar-se en una societat classista. Tot i la reforma escolar que havia instituït el 63 l'Escola Mitjana Única, garantint a nens i nenes, 8 anys d'escolaritat, en un intent de democratitzar l'educació, no obstant això la metodologia d'ensenyament es mantenia vertical, (i per tant classista ) considerant a l'alumnat com gots per omplir, i en general no s'afavoria ni la creativitat, ni la lliure expressió dels seus talents.

En aquests anys de crítiques i experiments van sorgir a Itàlia moviments educatius més oberts a la societat, com el MCE (Moviment de Cooperazione Educativa) i en aquest ferment Tonucci va ser un dels més animats defensors d'una escola que apreciés i estimulés la curiositat de la mainada, fent de la seva naturalesa curiosa i investigativa l'eix de l'educació. La classe havia de desenvolupar-se a partir de l'experiència, coneixements, recerques, preguntes concretes de la canalla, i no marcada per una exposició abstracta i avorrida de docents a un alumnat distret.

Calia i cal d'oferir un ventall de llenguatges, on cadascú i cadascuna hi trobi la seva. Per això l'escola ha de ser un lloc bell, on es respira cultura, música, art i es practiquen també habilitats manuals, es conrea un hort, es crien animals, o es reparen bicicletes. On es treballa individualment o en grup, on s'estimulen motivacions per investigar, on s'incentiva la lectura en veu alta (també és important a casa), on infants i adolescents participen en l'estebliment de les regles de convivència. Sense oblidar l'aspecte lúdic. Quan està jugant amb passió, una criatura pot arribar a oblidar-se d'anar al bany: l'escola hauria de saber recrear en ella aquesta passió, fent-li descobrir i practicar llurs talents especials, que podrà portar a la vida, amb plaer, compromís i sacrifici, fins l'excel•lència: siguin professionals de la cuina, tecnics i tècniques o filòsofes i filosofs .

Paulo Coelho anomenaria a aquest procés: viure la seva llegenda personal. Amb la mort de Franco, també el professorat espanyol s'estava interrogant com transformar el sistema educatiu perquè fos més inclusiu, apostant a una educació per a tots i totes, sobretot per als últims i últimes.En aquest moment, de casualitat, explica ell mateix, Tonucci va passar pel país amb el seu Quadern de Corea: "La investigació com a alternativa" , que va tenir entre certs docents una acollida tan favorable, que des d'aquest moment l'Estat espanyol va ser i segueix sent un les principals destinacions del pedagog per a la formació del professorat i la publicació de llibres i materials didàctics.

El 91 Tonucci va experimentar a Fano, la seva ciutat natal en les Marques, el projecte "La città dei bambini " (la Ciutat dels Nens) que en els vint anys següents es va difondre en 200 ciutats italianes, d'arreu de l'Estat espanyol i catalanes (Granollers n'és una mostra) , i sobretot llatinoamericanes, com Rosario i Mar del Plata a Argentina. El projecte partia de la consideració que les ciutats, amb els seus embussos de cotxes a les hores punta, la contaminació i els perills del trànsit, s'ha oblidat que l'habiten també la gent anciana, infants, i mares amb els seus nadons en cotxets.

A Itàlia hi ha 750 ---- per mil habitants, en la més sàvia Holanda només 300. Gairebé impossible, per als nens i nenes, jugar als carrers i patis, com recorda Tonucci amb certa nostàlgia de la seva infantesa. En canvi jugar sense el control continu dels adults és summament profitós per a l'infant, que pot experimentar autònomament, viure també petites aventures i riscos, aprenent a superar-los i enfortint-se. (Tampoc és bo, afegeix Tonucci, fer-los i fer-les créixer amb la desconfiança cap a tot el món, per l'existència de pedòfils, que ben mirat, segons les estadístiques, es troben justament majoritariament entre familiars i coneguts) .D'aquí la idea, per humanitzar les ciutats, de reconstruir espais de joc i de passeig per a la mainada i persones adultes, involucrant nens i nenes com assessoria dels ajuntaments en la formulació dels respectius plans. Per exemple, ¿ per què no hauria de ser possible per a una nena o nen de primària anar caminant o en bici a la seva escola de barri ? Per a això, es poden activar col•laboracions amb gent anciana, comerciants, altra canalla més gran etc. Alló que es vol afavorir en la mainada és l'autonomia i participació, per formar-la com a futura ciutadania més conscient.

Consultar a la canalla en les decisions que l'efecten és també respectar l'article 12 de la (gairebé) ignorada Convenció Internacional dels Drets de l'Infant, signada pels estats. Fa vint anys, la idea de tenir infants en l'assessoria de plans urbanístics era considerada una veritable bogeria, però moltes ciutats, com Bogotà i Medellín amb l'alcalde Fajardo, a Colòmbia, Rosario i Buenos Aires a Argentina, i darrerament a Lima, al Perú (acollint també la metodologia de la Ciutat dels Nens), estan transformant barris marginals i violents en llocs més vivibles, amb biblioteques, ludoteques i jardins, involucrant més subjectes socials en aquest procés de renovació.

D'altra banda, preocupacions sanitàries i ambientals han portat a ciutats com París a disminuir netament el nombre de les persones que fan servir cotxe privat per anar a la feina, preferint transports públics, o bicyng. Pot declarar-se " realitzat" llavors, vivint la seva "llegenda personal" com a pedagog el senyor Tonucci, després d'haver dedicat quaranta anys de la seva vida a transmetre idees i mètodes per a una educació més justa per a tots i totes, al llarg i ample de dos continents, a través de llibres i de seminaris de formació per a milers de persones (a Salta, Argentina, gairebé va guanyar al papa o una estrella de rock amb la presència de 13.000 mestres en un seminari seu de tres dies), d'haver rebut dos doctorats honoris causa, etc. ?

Ens explica: "La veritat, de noi em considerava nascut per fer de pintor, (que de fet faig en privat), però el dibuix de vinyetes ajuda a comunicar idees de manera senzilla i immediata"..." i cal seguir avançant, tot i l'escassetat dels fons públics per a la investigació". Sí , els temps no són fàcils en aquest camp.Tonucci segueix amb el clàssic look que tenia en els seus inicis a l'escola de Corea: uns texans tot terreny, acompanyats per jaqueta i corbata en les ocasions formals, (que no veu mai l'hora de portar-les, confessa), i una cara somrient, amb barba i pèl arrissat. Crear, inventar, investigar, sembla ser una bona recepta també a seguir dels joves dels setanta, amb rínxols blancs, mirada viva, i neurones a tota pastilla.

•  Font: La Independent
• Escrit per: Gisella Evangelisti

ÉS LA LLET

El personal substitut del departament d'ensenyament de la Generalitat -això vol dir bàsicament mestres- se'ls imposa una reducció de jornada. Això vol dir, per exemple, que mentre les criatures són al pati el personal substitut ja pot anar a fer un volt perquè li descompten la mitja hora. Això suposa un 0'85% de la jornada. Aquest fet absurd, segurament estalvia molts diners, però tant a nivell laboral com d'atenció professional no em direu que és un desastre.

• Article complet
• Escrit per: Carme Porta Abad
• Font: La independent

UN CONTE SOBRE SEXUALITAT INFANTIL: DE MARES A FILLES: "EL TRESOR DE LILITH DE CARLA TREPAT"

• Escrit per: Redacció La Independent

• Carla Trepat ha escrit un conte sobre la sexualitat infantil anomenat El tresor de Lilith, parla sobre la sexualitat, el plaer i el cicle menstrual, i serveix com a eina i ajuda per a les mares en el moment de tractar el tema de la sexualitat amb les seves filles petites.

• Diu l'autora que la va motivar escriure el conte "la maldestra manera d'abordar la menstruació en la nostra cultura i la dificultat que hi ha en parlar amb les filles, nétes... sobre el plaer, la sexualitat, el cos, la menstruació...

• Aquest conte es va autoeditar a través del micromecenatge amb una campanya de crowdfunding l'octubre del passat 2012 gràcies al recolzament de més de 150 persones. I és a través de les xarxes socials que El tresor de Lilith es pot adquirir.
• Veure vídeo publicitari

LA REPRESENTACIÓ DE LES DONES EN ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ

Un 46,4% dels metges que exerceixen la seva professió a Espanya són dones, però el percentatge es redueix a un 26,7% quan apareixen en televisió.

Les dades de l'últim informe del Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) mostra com la presència de les dones en els mitjans de comunicació no sols és menor respecte a la dels homes, sinó que a més està influïda per les concepcions de gènere presents a la societat.

Malgrat els canvis profunds que hi ha hagut a Espanya en els patrons de vida i participació de les dones en la societat, la representació pública d'homes i dones en els mitjans de comunicació segueix essent diferenciada i asimètrica. Això no és quelcom intencionat, sinó fruit d'unes rutines en què influeixen les concepcions de gènere presents a la societat. Les asimetries disminueixen quan de forma conscient es fa un tractament més equilibrat d'homes i dones (com succeeix a algunes sèries televisives, per exemple). I augmenten en canvi dramàticament quan s'utilitza el cos de les dones com a reclam, en la publicitat o en determinats programes d'entreteniment.

• Escrit per: Dolors Comas d'Argemir.
• Article complet

EL DRET A VIURE

Llegeixo, amb estupefacció, que es convoca una "IV marcha por la vida" amb el lema "Por el aborto cero. Por una vida sin recortes". Esmaperduda no per la iniciativa -que ja és una de tantes en les que la dreta més conservadora i cañí i la jerarquia eclesiàstica aposten contra el dret de les dones a decidir lliurement la seva maternitat- sinó per com un lema pot ser tan fals i tan hipòcrita, inclús estan d'acord al 50%.

Quan les dones decideixen sobre si seguir, o no, endavant amb un embaràs no es troben davant d'una decisió fàcil. La sol•lució tampoc és un fet agradable ni desitjable però, en molts caos, es fa necessària. El fet que les dones puguem decidir lliurement sobre la pròpia vida, sense tuteles, hauria de ser un fet normal, però en un estat, com és l'Estat espanyol, en què la Justícia vol ser de nou ideologia, on cada cop la democràcia és més feble i els drets socials perden valor (mentre va pujant l'IVA) els drets de les dones són simplement paper mullat. El fet que Nacions Unides, la Unió Europea i tantes altres institucions internacionals alertin sobre la necessitat de dotar d'un paper rellevant les dones, nosaltres anem perdent drets en mans d'ideologies que ens voldrien sotmeses i submises.

El dret a viure ha de ser el dret a decidir lliurement sobre la pròpia existència. El dret a viure ha de contemplar una vida digna en la que els drets (al treball, a l'habitatge, a la igualtat d'oportunitats...) es respectin i no formin, simplement, part d'una llei magna que només s'utilitza per retallar drets i interpretar-los. El dret a viure sense retallades (com diu la part del lema amb que estic d'acord) no es pot sustentar sobre la retallada de drets, d'un dret fonamental que és el dret a decidir el propi futur, la pròpia dignitat, la pròpia vida i, si cal, també el dret a equivocar-se en les decisions.

El dret a viure ha de sustentar-se sobre la dignitat de la vida de les persones i no pas dels nonats. Però sembla que per alguns, els drets de les dones són obviables, invisibles, trepitjables, evitables... tot un poema del que volen per a nosaltres, la nostra vida i el nostre futur. Una manera força curiosa d'interpretar el dret a viure.

• Font: La Independent
• Escrit per: Carme Porta Abad

Nosaltres les dones

Nawal el Saadawi (Egipte, 1931)

Ens la podem imaginar amb set anys passejant per la bora del riu Nil (al que anomenen Al- Bahr, que vol dir la mar). Durant el passeig pensa en l'entorn familiar, en que les nenes no poden canviar el destí, només serveixen per treballar i deuen aspirar al matrimoni sense rebelar-se contra Déu, acceptar el que ve de la convivència familiar i imposar-se a si mateixa el silenci quan hi ha present un home. Els seus pretendents es van adonar que "estimava més el tacte d'una ploma que el cullerot o el maneg d'una escombra, i desapareixien com un rebufada de brisa a al nit". Alhora que es preguntava perquè les dones de casa seva eren còmplices i víctimes d'aquest fracàs compartit per totes. "escriure ha sigut la antítesis de la mort i, paradoxalment, la raó per la qual el juny de 1992 em van posar en una llista de mort".

Va decidir enfrontar-se a la marginalitat, el silenci i a la profunda ferida que provoca que altres dones amb un ganivet tallin el clítoris, ja que és un fet que mai s'oblida; aquest fet, viscut en la seva carn s'ha convertit en el motor de la seva lluita i denúncia per defensar la seva filla i moltes altres noies. Perquè malgrat les mesures contra la mutilació genital femenina al món hi ha tres millons de nenes en 28 països d'Àfrica i algunes regions d'Àsia que segueixen patint aquesta brutal violència.

Es va graduar en Medicina, i després de passar per diversos hospitals va acabar sent directora general de Sanitat, del que va ser destituïda per la publicació de Dones i Sexualitat. Escriure ha sigut una autopista per enlairar-se, per defugir de possibles matrimonis, per lluitar contra la discriminació de les dones, per respirar en els dies de persecució política sense respirs, per consolar-se a l'exili, lluny d'Egipte, als Estats Units, per tornar a construir el que destruïen i per resistir front els fonamentalistes que la condemnaven a mort.

Els principis d'igualtat i llibertat l'han acompanyat tota la vida, oposant-se a qualsevol forma de discriminació per classe, gènere, nacionalitat, raça o religió.

Va estar a la presó de dones Al-Kanatir al 1981, acusada de "incitar a les dones a rebelar-se contra las divines lleis de l'Islam"; ha estat perseguida per tots els governs per provar d'enfrontar-se a l'ignorància, a la pobresa i a la malaltia.

"Res venç a la mort com ho fa la paraula escrita... Es per això que l'escriptura estava prohibida per les dones i els esclaus?"