III Premi Maria Lois López aIl Millor TFM amb perspectiva de gènere de la Universitat de Lleida
El III Premi Maria Lois López al millor TFM de la Universitat de Lleida amb perspectiva de gènere ha publicat les bases de la convocatòria que romandrà oberta fins al proper 10 de novembre de 2022 (inclòs).
Al premi hi poden optar els Treballs Fi de Màster realitzats per estudiants de la UdL durant el curs 2020-2021, que hagin obtingut una nota de 9,5 o matrícula d'honor i ha d’haver incorporat la perspectiva de gènere en l’abordatge de l’objecte d’investigació. No es valoraran treballs que continguin un ús del llenguatge androcèntric i/o sexista de forma indiscriminada.
L’alumnat que vulgui optar al premi haurà d’omplir el formulari (en pdf) i enviar-lo per correu electrònic a Esta dirección de correo electrónico está siendo protegida contra los robots de spam. Necesita tener JavaScript habilitado para poder verlo., juntament amb una còpia del treball en pdf.
Amb aquesta iniciativa es dona compliment a la mesura B.1.3.2 del II Pla d'Igualtat de la UdL (2016-2020) que consisteix en la creació de premis per a tesis, Treballs Fi de Màster i Treballs Fi de Grau (podeu consultar el Premi Aurèlia Pijoan a TFG amb perspectiva de gènere).
Qui era Maria Lois López?
Maria Lois López
(Les Borges Blanques, Les Garrigues, 1896- Sant Boi, Baix Llobregat, 1933)
Va estudiar Filosofia i Lletres entre 1912 i 1915. Al seu expedient acadèmic hi consten cinc matrícules d'honor -d'un total de setze assignatures-, en les matèries següents: Història d'Espanya, Teoria de la Literatura i de les Arts, Paleografia, Llengua aràbiga i Llengua hebrea.
El seu examen de Grau va consistir en dos temes: “Virgili, anàlisi crítica de les seves obres”, i “Unió de les oracions en la construcció grega”. El Tribunal, del qual formava part el filòsof Tomàs Carreras Artau, li va atorgar la qualificació d'Excel·lent i Premi Extraordinari de Llicenciatura, amb la qual cosa esdevingué la primera dona en obtenir-lo en aquesta carrera.
Al 1917 esdevingué membre de l'Oficina d'Estudis Orientals de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans.
Es va convertir en la primera professora titular de l'Escola Superior de Bibliotecàries, precedent de l'actual Facultat de Biblioteconomia i Documentació.
Va reivindicar el dret de la dona a treballar i a ser diputada.
Font: Universitat de Barcelona
Podeu saber-ne més:
Casals Bergés, Quintí. (2016). Les primeres universitàries lleidatanes (1882-1920). Shikar: Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià, 2016, núm. 3, p. 64-78. http://hdl.handle.net/10459.1/59333.