En què afecta la nova llei de violència masclista a les universitats?

En què afecta la nova llei de violència masclista a les universitats?

Conferència a càrrec d'Anna Berga i Timoneda, presidenta de la Comissió Dona i Ciència del Consell Interuniversitari de Catalunya i Secretària general de la Universitat Ramon Llull. 
Presenta Núria Camps Mirabet, Coordinadora de Responsabilitat Social, Cooperació i Igualtat de la Universitat de Lleida

• Dia: 24 de març
• Hora: 12.00 hores
• Lloc: videoconferència a través del campus virtual

El 18 de desembre passat el Parlament de Catalunya va aprovar per unanimitat la Llei 17/2020, del 22 de desembre, de modificació de la Llei 5/2008, del dret de les dones a eradicar la violència masclista. Aquesta Llei introdueix un nou articulat que afecta a l’àmbit educatiu i, en particular, a les universitats.

 Concretament, l'article 17 de la Llei es dedica a l'àmbit universitari i queda modificat d'acord amb el següent redactat:

«Article 17. Àmbit de l’ensenyament universitari

1. Les universitats, en el marc de llur autonomia, han d’incloure continguts formatius específics en matèria de violència masclista en la proposta curricular de les titulacions de grau, màster i doctorat, en els estudis que poden tenir més impacte en el compliment dels objectius d’aquesta llei.

2. Les universitats han de vetllar perquè s’eliminin de la docència de les titulacions els textos i materials amb continguts sexistes, violents i discriminatoris envers les dones que contribueixen a reforçar estereotips i fomenten la desigualtat de gènere, excepte si l’ús d’aquests textos i materials té com a objectiu debatre’ls per tal de promoure el pensament crític de l’alumnat. De manera més general, les universitats han de formar el professorat sobre l’erradicació del sexisme a les aules.

3. Les universitats han de tenir protocols per a la prevenció, la detecció, l’atenció i la reparació de les situacions d’assetjament sexual i d’assetjament per raó de sexe, i també de les altres formes de violència masclista que es puguin produir entre membres de la comunitat universitària, i han de formar adequadament en perspectiva de gènere i no revictimització les persones que intervinguin en els procediments i en la instrucció d’expedients informatius o disciplinaris derivats de l’aplicació del protocol. Les universitats han d’elaborar periòdicament un informe d’avaluació, que han de sotmetre a les administracions competents en política universitària i en polítiques d’igualtat de gènere, complint estrictament la normativa de protecció de dades de caràcter personal.

4. Les universitats han de dotar llurs unitats o observatoris d’igualtat dels recursos humans i materials adequats per a complir les funcions de prevenció, detecció, atenció i reparació, i també per a proporcionar, en l’àmbit de llurs competències, serveis d’acompanyament a les dones de la comunitat universitària que han patit o pateixen violència masclista.

5. El Govern, com a mesura de reparació i en el marc de la normativa vigent, ha de garantir la gratuïtat de la matrícula de les titulacions de grau a les estudiants que acreditin documentalment la condició de víctima de violència masclista en l’àmbit de la parella, i també als fills i filles que en depenguin.

6. Les universitats, les autoritats i els organismes públics competents en política universitària han d’establir mecanismes compensatoris en el càlcul de l’elegibilitat, de la durada dels ajuts de recerca, les beques o els contractes, del temps límit per a l’obtenció d’un títol o dels processos d’avaluació de mèrits i d’antiguitat del conjunt del personal, per tal que els períodes en què s’hagi patit una situació de violència masclista no penalitzin la trajectòria acadèmica o professional de les dones.

7. Les universitats han d’adoptar mecanismes de cooperació interinstitucional per a garantir la coordinació dels respectius protocols d’abordatge de la violència masclista en les situacions en què la víctima i l’agressor pertanyin a dues universitats diferents i per a compartir la informació.

8. Les universitats s’han de dotar de mecanismes de cooperació institucional per a facilitar el canvi gratuït d’universitat a les estudiants de grau víctimes de violència masclista i als fills i filles que en depenguin en casos de violència en l’àmbit de la parella, i també a les estudiants que han patit assetjament sexual, per raó de sexe, d’orientació sexual, d’identitat de gènere o d’expressió de gènere.»