Construir la resiliència de les dones rurals arran de la COVID-19

Les dones i les nenes estan en desavantatge en aquesta pandèmia, un problema que s'agreuja més encara en les zones rurals. Les dones rurals ja s'enfrontaven, i s'enfronten, a batalles prèvies específiques en la seva vida diària malgrat els seus rols clau en l'agricultura, el subministrament alimentari i la nutrició. Ara, des del COVID-19 i les necessitats de salut úniques en àrees remotes, els és menys probable tenir accés a serveis de salut de qualitat, medicaments essencials i vacunes. Les normes socials restrictives i els estereotips de gènere també poden limitar la capacitat de les dones rurals per accedir als serveis de salut.

A més, moltes d'elles pateixen d'aïllament, la difusió d'informació errònia i la falta d'accés a tecnologies per millorar la seva vida laboral i personal.

Malgrat tot això, han estat a peu del canó en la pandèmia, fins i tot amb un treball de cures a la llar no remunerat que ha anat en augment.

Des d'aquesta perspectiva, en les aldees remotes, especialment en les més marginades, necessitem mesures per alleugerir la càrrega de la cura i redistribuir millor entre dones i homes.També necessitem apostar per serveis i infraestructures bàsiques suficients (aigua, salut, electricitat, etc.) per donar suport al treball domèstic i de cura productiu i no remunerat de les dones, que es veu agreujat per la crisi.

La pandèmia també ha augmentat la vulnerabilitat dels drets de les dones rurals a la terra i els recursos. Les normes i pràctiques discriminatòries de gènere impedeixen que les dones exerceixin els drets sobre la terra i la propietat en la majoria dels països i les vídues de COVID-19 corren el risc de ser desheretades. La seguretat de la tinença de la terra de les dones també es veu amenaçada a mesura que les persones migrades aturades tornen a les comunitats rurals, el que augmenta la pressió sobre la terra i els recursos i agreuja les diferències de gènere en l'agricultura i la seguretat alimentària.

Les inversions amb perspectiva de gènere a les zones rurals mai han estat més fràgils.

És per això que el tema d'aquest Dia Internacional de les Dones Rurals és Construir la resiliència de les dones rurals arran de l'COVID-19, per crear consciència sobre les lluites d'aquestes dones, les seves necessitats i el seu paper fonamental i clau en la nostra societat.

La inestimable contribució de les dones rurals al desenvolupament

Les dones rurals són una quarta part de la població mundial i treballen com agricultores, assalariades i empresàries. Llauren la terra i planten les llavors que alimenten nacions senceres. A més, garanteixen la seguretat alimentària de les seves poblacions i ajuden a preparar a les seves comunitats davant el canvi climàtic.

No obstant això, com assenyala ONU Dones, les camperoles pateixen de manera desproporcionada els múltiples aspectes de la pobresa i malgrat ser tan productives i bones gestores com els seus homòlegs masculins, no disposen del mateix accés a la terra, crèdits, materials agrícoles, mercats o cadenes de productes cultivats d'alt valor. Tampoc gaudeixen d'un accés equitatiu a serveis públics, com l'educació i l'assistència sanitària, ni a infraestructures, com l'aigua i sanejament.

Les barreres estructurals i les normes socials discriminatòries continuen limitant el poder de les dones rurals en la participació política dins de les seves comunitats i llars. La seva tasca és invisible i no remunerada, tot i que les tasques augmenten i s'endureixen causa de la migració dels homes. Mundialment, amb poques excepcions, tots els indicadors de gènere i desenvolupament mostren que les camperoles es troben en pitjors condicions que els homes de camp i que les dones urbanes.

Font: Nacions Unides

Origen de la commemoració del 15 d'octubre, Dia Internacional de les Dones Rurals

El Dia Internacional de la Dones Rurals es va crear amb la finalitat de visibilitzar la contribució de les dones al desenvolupament rural reconeixent la rellevància del seu paper en les activitats agràries, el comerç, la petita empresa, així com la importància del seu treball en l’àmbit familiar. Al novembre del 2007 l’Assemblea General de les Nacions Unides va declarar l’oficialitat d’aquesta efemèride.

Antecedents

El 1995, en la IV Conferència Mundial sobre la Dona, organitzada per l’ONU a Beijing (Xina), es va instaurar el 15 d’octubre com el Dia Internacional de la Dona Rural. Tenint en compte el rol clau de les dones en la producció d’aliments, es va decidir fixar la data un dia abans del Dia Mundial de l’Alimentació , denunciant també que les dones que viuen al camp són les últimes que tenen accés als recursos, a la capacitació i als préstecs financers per a produir aliments.

A Espanya, l’àmbit rural conté a un terç de la població i afecta al 90% del territori espanyol. Històricament, reconegudes o no, les dones vénen realitzant una notable aportació al manteniment i desenvolupament del sector. Més de 6 milions de dones rurals a Espanya segueixen sofrint la doble discriminació de ser dona i de viure en un medi, com el rural, on es manifesten algunes dificultats afegides.

L’objectiu principal de festejar aquest dia és visibilitzar la importància que mereix l’aportació econòmica, social i cultural que fan les dones en àrees rurals d’arreu i la seva decisiva contribució a la seguretat alimentaria especialment a través de la seva tradicional preocupació pel desenvolupament sostenible i la seva intervenció en pràctiques ecològiques.

Més informació: Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació. Polítiques de Dones