La violència de gènere en el món del còmic, en una exposició
El Centre Dolors Piera ha organitzat, en el marc de la commemoració del dia 25 de novembre, Dia Internacional contra la Violència envers les Dones, l'exposició "Violència de Gènere en el món del còmic". Es tracta d'una exposició de la Unitat d'Igualtat entre Dones i Homes de la Universitat de Cadis. L'exposició fa un recorregut històrix per mostra com ha anat evolucionant el tractament que des del còmic s'ha realitzat de la violència contra les dones i, com la violència, pot plasmar-se, reproduir-se i, fins i tot, combatre's a partir de les vinyetes.
La mostra, que compta amb un total d'11 panels, es podrà visitar del 14 al 28 de novembre a la planta -1 de l'Edifici Polivalent del Campus de Cappont.
Els còmic nord-americans, tan populars durant de tot el segle XX, són un bon exemple de com la violència pot plasmar-se, reproduir-se i fins i tot combatre's a través de les vinyetes. L’exposició "Violència de gènere en el món del còmic" ens proposa fer un recorregut històric dels personatges femenins en el món del còmic nord-americà des de la dècada dels 40 fins a la dels 90.
L’arqueologia gràfica que ens mostra comença amb una estètica dels 40 on les dones es mostraven submisses o torturades (jugant amb robes esquinçades amb què insinuaven els seus malucs o pits) i on també podem trobar personatges de dones fatals. Així, mentre les dones independents es mostraven com a arquetips negatius (mentideres, sexuals i fredes), les noies submises eren un exemple a seguir (sinceres, amoroses, cuidadores). No obstant això, segons van avançar els anys 60, el rol que les dones jugaven als còmics va anar variant. Cada vegada més capacitades i poderoses, ja no temien competir amb els homes, als quals en multitud d'ocasions igualaven i fins i tot superava.
La influència del cinema i la literatura d’aquells anys, on les dones eren les víctimes predilectes que requerien d’un heroi va produir més canvis en els personatges femenins. Trobant-nos ja en la dècada dels 60 i 70 també es produïren canvis en els personatges masculins, on van començar a passar de ser els eterns protectors dels personatges femenins a, en ocasions, ésser maltractadors.
Així, doncs, arribem a les decades dels 80 i 90, on tant els personatges femenins com masculins eren portats al límit. Ens robem que els personatges femenins eren escandalosament sexualitzats, I els herois I superherois masculins eren engolits per uan espiral de violència I revenja on, la majoria de les víctimes dels assassinats, eren les núvies dels herois, tornant a l’estereotip de dona dèbil i indefensa.
Milers de lectores van abandonar els còmics estadounidenc en aquells anys, buscant altres lectures on els personatges femenins, on poder identificar-se, no fossin sàdicament assassinats.