La carrera acadèmica de les dones de la UdL es veu afectada per raons de gènere

El Centre Dolors Piera ha publicat un estudi titulat Factores que influyen en el desarrollo de la carrera académica del profesorado de la Universitat de Lleida, dins de la Col·lecció Estudis. Es tracta d’una recerca realitzada entre març i novembre de 2012, els resultats de la qual posen de manifest que la carrera acadèmica de les dones de la Universitat de Lleida es veu influenciada per factors externs a l’estrictament professional.

L’estudi ha estat elaborat en el marc del I Pla d’igualtat entre homes i dones de la Universitat de Lleida (2008-2010), per donar compliment a la mesura E.1.1. Registrar informació referent a la dedicació a la docència i a la recerca de dones i homes per estudiar els elements que poden suposar una rèmora en el col·lectiu de professores i investigadores i ha comptat amb l’impuls de la Comissió de Seguiment del Pla d’igualtat, amb les unitats responsables de la seua execució (Vicerectorat de Professorat, Vicerectorat de Docència i Vicerectorat de Recerca) i amb el finançament de l’Instituto de la Mujer i el Fons Social Europeu.

La recerca presenta el resultat de 270 enquestes al personal docent i investigador de la UdL (120 dones i 150 homes, això és el 28,12% de participació respecte el total, 31’16% de dones i 26’08% d’homes), de tots els centres (Lletres, Educació, Psicologia i Treball Social, Dret i Economia, Medicina, Infermeria i Fisioteràpia, Escola Politècnica Superior i Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agrària). Malgrat que la mostra representativa es situa a partir del 30%, les respostes obtingudes permeten un atansament molt proper a les percepcions i formes de veure la realitat del PDI sobre les qüestions que s’hi tracten. És per això, que els resultats de l’estudi són fruit d’aquestes 270 enquestes i, per tant, de les persones enquestades.

Els objectius que s’han plantejat són, d’una banda, comprovar quins són els factors que influeixen en el desenvolupament de la carrera acadèmica del professorat i, d’una altra, constatar si existeixen diferències de gènere pel que fa al temps que tarden en assolir-la. L’anàlisi posa en relació les característiques personals del professorat, la formació i experiència laboral i la promoció i carrera professional.

Entre els àmbits analitzats on s’ha detectat diferències en què el sexe ha estat un condicionant per al desenvolupament de la carrera acadèmica es destaquen:

El fet de voler promocionar-se professionalment a la universitat. Són les dones qui manifesten clarament voler promocionar (40% davant del 27,3 dels homes). Això té relació amb el fet que ocupen nivells professionals inferiors als homes. De fet, un dels motius que els homes argumentaven per no promocionar era que ja havien assolit el nivell màxim de la carrera acadèmica. En consonància amb aquesta qüestió, la percepció del professorat respecte a la dificultat de les dones per promocionar és molt diferent, ja que el 67,5% de les dones del PDI enquestades creuen que sí que hi tenen més difícil, mentre que només el 32% dels homes ho percep així. En resum, les dones tenen més interès en promocionar i alhora perceben més dificultats per fer-ho.

El fet d’exercir el permís de maternitat paternitat durant el temps d’elaboració de la tesi. Sis vegades més dones que homes van acollir-se al permís maternal/paternal durant el temps d’elaboració de la tesi, és a dir, un 18,8% de les dones davant un 2,7% dels homes. Tot i així, no hi ha diferències significatives en el temps dedicat a l’elaboració de la tesi (tenint en compte, també, que van estar amb reducció docent tres vegades més les dones que els homes, és a dir, un 10,5% de les dones davant el 3,6% dels homes).

En la quantitat de sexennis obtinguts. Realitzar i publicar investigacions és fonamental per al PDI i implica el reconeixement de mèrits, com els sexennis. Que siguin els homes qui obtingui més sexennis indica que són ells que tenen més capacitat (com tenir un Doctorat, ja que hi ha més d'homes amb el títol de Doctor -78%- que dones -72'5%-) i oportunitat (és a dir, menys condicionants) per a realitzar investigacions, amb la qual cosa les dones es troben en clar desavantatge. En concret, hi ha més dones que no tenen reconegut cap sexenni (58'3%) que homes (48%); cap dona no té més de tres sexennis reconeguts; i hi ha més homes que dones que en tenen un i dos sexennis reconeguts: el 17'5% dels homes té un sexenni reconegut (front el 15'8% de les dones) i el 16'9% en té dos (front l'11'7% de les dones).

En dos dels motius per deixar de treballar a la universitat: “per reduir l'estrès” i “per tenir més temps per a mi”. Aquestes dues motivacions pertanyen clarament a les dones. D'una banda, el 62'2% de les dones ha pensat en deixar de treballar a la universitat per reduir el nivell d'estrès (els homes així ho han manifestat en un 32'8% dels casos). D'altra banda, el 51'4% de les dones argumentava aquesta probabilitat per poder disposar de més temps per a elles, davant el 29'3% dels homes. Aquesta conclusió està en concordança amb el fet que elles afirmen responsabilitzar-se en major mesura amb els cuidatges familiars i domèstics i que els afecta considerablement en la seva trajectòria professional, en la seva productivitat i en la seva promoció:

• Elles s'encarreguen de les tasques domèstiques amb un percentatge de dedicació més elevat (la seva mitja és superior a la masculina: 53% front el 37%). La mitja és lleugerament superior en el percentatge de responsabilitat en tasques de cura (45% front el 32%). Tanmateix, els percentatges de participació en les tasques de gestió i representació s'equilibren per sexes (62% elles i 63% ells).
• Un 3'3% de les dones declaren que els ha condicionat molt el fet de realitzar les tasques domèstiques, i bastant a un 10%. En els homes els percentatges són del 0'7% i del 4'7%, respectivament.

No sorprèn que aquests dos factors siguin argumentats per elles, ja que l'assumpció del rol tradicional de cures requereix de temps, esforços, recursos de tot tipus i en qualsevol moment, arribant a sobrecarregar la persona responsable. Fins a tal punt que es plantegen la seva continuïtat a la universitat. De fet, passar més temps amb la família o la competència que hi ha a la universitat són motius suficients per a les dones per deixar de treballar a la universitat. Així ho afirma el 43'2% i el 27%, respectivament, de les dones davant el 24'1% i el 12'1%, respectivament, dels homes.

Per últim, les dones, en general, afirmen haver presenciat en major proporció que els homes situacions de violència o assetjament per raó de gènere a la UdL, com ara:

• Un 10'4% de dones front el 4% dels homes han presenciat ridiculitzar, menysprear les capacitats, habilitats i potencial intel·lectual de les persones per raó del seu sexe o la seva orientació sexual, entre el professorat.
• Un 12'5% de dones i el 4% dels homes han presenciat ridiculitzar, menysprear les capacitats, habilitats i potencial intel·lectual de les persones per raó del seu sexe o la seva orientació sexual, entre el professorat i l’alumnat.
• Un 21'7% de dones del PDI front el 9'3% d'homes del PDI ha presenciat bromes amb connotacions sexuals a una persona, entre professorat i alumnat
• Un 7'5% de dones front el 1'3% dels homes han presenciat comentaris ofensius de tipus sexual.

L’estudi posa de manifest que, des d'una perspectiva de gènere, la carrera acadèmica de les dones està condicionada per factors externs a l'estrictament professional, especialment en la promoció. Les discriminacions que pateixen les dones i els factors que suposen una rèmora en el seu promoció s'emmarquen en la societat en general i en l'àmbit familiar i universitari, en particular.