Detalles

Escrito por Super User

Categoría: Butlletí

Publicado: 01 Octubre 2002

Visto: 520

" Són veus anyenques de tant callar, emmordassades per la mà aliena.
Són veus d'històries mai escoltades, de bolquers, pregons, farcells, poemes, pales i punys crispats.
Són veus de plors i fures, veus noves d'esperança.
Són les nostres veus."
Fresia

NOVETATS BIBLIOGRÀFIQUES REBUDES AL CEED.

1.Ruega por Nosotras.
Mariluz Villar Otón

2.La mujer subsahariana: tradición y Modernidad, I: Malí.
Mauricio Pastor Muñoz (ed.)

3.Cuestiones de Género en el fenómeno
de las migraciones.
Ana García-Mina,
Mª Jose Carrasco (eds.)

4.La historia de las mujeres desde los textos.
María Antonia Bel

5.Mujeres e identidad; distintas voces.
Ana Sofía Ramírez (ed.)

ALTRES NOVETATS
REBUDES.

1.Guia Didáctica: El respeto a la diferencia por Orientación Sexual.
Homosexualidad y lesbianismo en el aula.
Instituto Asturiano de la Mujer.

ACTIVITATS SIED:

Hola de nou. El nou curs escolar ha començat i amb aquest la arribada de les becaries, gràcies a les quals podem realitzar el nostre treball.
Durant aquest primer quatrimestre per problemes de diferent mena, el seminari no realitza cap activitat fora del funcionament quotidià del fons de documentació.
Aprofitem per tornar a dir-vos que estem obertes a qualsevol col·laboració i recordar-vos que us podeu fer socis/es del seminari.
En el marge del Butlletí teniu l'horari d'aquest curs i la nostra ubicació en el Rectorat.
Si esteu interessats/des en alguna de les activitats d'altres centres, tenim en la oficina la documentació que, per motius d'espai, no oferim en el butlletí.
Una cordial salutació.

ACTIVITATS D'ALTRES CENTRES:

* Exposició: Les dones i les filosofies.
Del 30 d'octubre al 14 de novembre
en el hall del Teatre Municipal de l'Escorxador de Lleida

* Àgora 2002: Jornades per a l'equiparació de condicions en le mercat de treball.
Igualtat de condicions, condició de la igualtat.
8 i 9 de novembre. Auditori World Trade Center, BCN
telf: 93 495 16 13, 93 495 16 15.

* VI Certamen de Testro para Directoras de Escena 2003. Torrejón de Ardoz.
Área de la mujer de Torrejón de Ardoz, c/La Haya, nº 3. 28850 Torrejón de Ardoz- Madrid.

* Premio "CARMEN DE BURGOS",
X Premio de Divulgación Feminista. Universidad de Málaga.
Asociación de Estudios Históricos sobre la Mujer.
Facultad de Filosofía y Letras. Campus de Teatinos. 29071 Málaga

* A.I.E.M.P.R.
XVI Congreso Internacional. Género y religión; Masculino-Femenino y Hecho Religioso.
3 al 7 de Septiembre de 2003. Granada, España.

* Universidad de Oviedo.
Programa de doctorado de Estudios de la mujer 2002-2004
Coordinación: Amparo Pedregal Rodríguez
Área de Historia Antigua, Dep. de Historia
Telf. y fax; 985 10 44 29
e-mail: Esta dirección de correo electrónico está siendo protegida contra los robots de spam. Necesita tener JavaScript habilitado para poder verlo.
Departamento de Historia, Campus de Humanidades del Milán.
Universidad de Oviedo. 33071 Oviedo (Asturias).

* Jornadas sobre Políticas locales para la igualdad entre mujeres y hombres.
Palacio de Congresos Europa de Victoria-Gasteiz, Victoria.
dias 11,12 y 13 de Diciembre del 2002.

* Curso de formación por línea: "Mainstreaming de Género: Alternativas para la igualdad"
Segunda edición 2002-2003.
Inscripciones hasta el 8 de noviembre de 2002.
Http://aulaisonomia.uji.es/inscripcion
Universidad Jaume I
Campus de Borriol, Edif. B,1º.
Ctra de Borriol s/n, 12071 Castellón
Telf. 964 72 91 34, Fax. 964 72 91 35.

* Máster on line en Estudios de la Diferencia Sexual por la Universidad de Barcelona.
Centro de investigación de Mujeres DUODA.
Más información: www.ub.es/duoda
Esta dirección de correo electrónico está siendo protegida contra los robots de spam. Necesita tener JavaScript habilitado para poder verlo.

* Curso de: Educación afectivo-sexual para educadores/as
Duración: 200 horas. Modalidad: A distancia para toda España y países de habla hispana.
Comienzo: todo el año. Matrícula: 138,23 E. (23.000 pts.) + gastos de envío.

* Curso de : Prevención e intervención en malos tratos
Duración 200 horas. Modalidad: A distancia para toda España y países de habla hispana.
Comienzo: todo el año. Matrícula: 138,23 E. (23.000 pts.) + gastos de envío.
Más información: ASETIL Educación de Calle
Apartado 3271 -36200 Vigo-España
Telf. 986 373 537 Fax. 986 265 259

NOSALTRES LES DONES:

Sor Joana Inés de la Creu (1651-1695)

Na Juana Inés de Asbaje i Ramírez de Cantillana, que és el nom complet d'aquesta rellevant figura de les lletres colonials hispano-americanes, nascuda en Mèxic, donà mostres desde la seva més tendra infància d'una gran precocitat mental, arribant a ésser, al llarg dels anys, una dona erudita i una poetissa de molt rica i refinada sensibilitat femenina, que els seus contemporanis anomenaren "Dècima Musa" i "Fènix de Mèxic". Probablement a causa d'uns amors contrariats, junt amb una gran vocació, professà -com Sor Juana Inés de la Cruz- en el Convento de Jerónimas de México. La seva condició religiosa no fou obstacle, sense dubte, per a poder seguir cultivant la poesia en la que sobresortí per la seva facilitat de versificació i per un profund lirisme.

En una de les seves més famoses, encara que no de les seves millors poesies, arremet durament contra els homes -en defensa de les dones- coordinant en unes ingenioses redondilles la seva sòlida lògica amb tota la gràcia del seu art, el qual no impedí que en una altra composició poètica jutgés molt durament el frívol comportament de les dones.

Homes necis que acuseu
A la dona sense raó,
Sense veure que sou la ocasió
De lo mateix que culpeu.
Si amb ànsia sense igual
Sol·liciteu el seu desdeny,
perquè voleu que obrin bé
si les inciteu al mal?
Combatiu la seva resistència
I després, amb gravetat,
Dieu que fou geugerament
Lo que feu la diligència.

Detalles

Escrito por Super User

Categoría: Butlletí

Publicado: 01 Junio 2002

Visto: 517

"Elles sempre estan, sense descans, en qualsevol racó de la història,
trenant el futur, sortint, donant a llum, abraçant al vent"

Paca Arceo - Escritora

NOVETATS BIBLIOGRÀFIQUES REBUDES AL CEED.

1. Las mayorías invisibles.
Mercedes Vilanova.

2. Perspectivas Sociales y
Jurídicas de la Mujer: del
presente al futuro.
Mª José Porro Herrera, Mª
Dolores Adam Muñoz.

3. Les dones en el món del
treball a les terres de Lleida.
Institut Català de la Dona.

4. Mujer y Sociedad.
Lidia Falcón.

5. Feminidad y masculinidad,
subjetividad y orden simbólico.
María Asunción González de
Chávez Fernández.

6. María Zambrano. Nacer por sí
misma.
Elena Laurenzi.

7. La vida de la mujer piel roja.
Beverly Hungry Wolf.

8. Dejando atrás Nenton: relato
de vida de una mujer indígena
desplazada.
Isabel María Martínez Portilla.

9. Ordalías de voces. Las
mujeres árabes hablan.
Aïcha Lemsine.

ALTRES NOVETATS
REBUDES.

1. Manual de Contrato para la
Convivencia. Diputación Foral
de Álava. (Vídeo).

2. Proyecto AUKERA. Talleres
de intercambio de tareas y
responsabilidades entre
hombres y mujeres en el ámbito
doméstico. Emakunde. (Vídeo).

ACTIVITATS SIED:

Benvolguts i benvolgudes companyes:
Ens acomiadem de vosaltres fins al proper mes d'octubre en que tornarem a publicar el nostre butlletí
d'informació feminista i sobre dones. El fet que bona part del nostre servei depengui del personal
becari ens impedeix tenir a punt el butlletí durant aquestos pròxims tres mesos. Us desitgem un bon
estiu i us encoratgem a col·laborar amb nosaltres l'any vinent.

Una abraçada. SIED

ACTIVITATS D'ALTRES CENTRES:

* CANVIEM LES PEDRES PER CARTES. ENTRE TOTS PODEM SALVAR A AMINA!
Necessitem més firmes per pressionar al govern nigerià en el cessament d'aquest tipus de càstigs.
Per poder firmar us heu d'adreçar a la pàgina web: www.amnistiapornigeria.org.
FEU-HO JA, S'ACABA EL TEMPS.

* Premios AUDEM. Jóvenes investigadoras.
Treballs d'investigació sobre estudis de gènere, en llengua castellana. L'extensió haurà de ser
de 100 a 150 pàgines a doble espai.
Més informació: SIED. Tel. 973 70 21 82, Esta dirección de correo electrónico está siendo protegida contra los robots de spam. Necesita tener JavaScript habilitado para poder verlo.

* XI Certamen de Poesía "Ana de Valle"
El plaç d'admissió d'originals és fins el 30 de setembre del 2002. S'enviaran o es presentaran a
l'Ayuntamiento de Avilés - Servicios Municipales de la Mujer, (Palacio de Maqua, C/. La Cámara
23, 2ª planta).

* IX Concurso Relatos de mujer.
Treballs de 5 a 12 pàgines, temàtica lliure tot i que es valorarà l'aportació de treballs enfocats al
canvi i evolució de mentalitats i valors més enllà dels estereotips masculins i femenins
tradicionals.
Més informació: SIED. Tel. 973 70 21 82, Esta dirección de correo electrónico está siendo protegida contra los robots de spam. Necesita tener JavaScript habilitado para poder verlo.

* Mujeres y exclusión social: las fronteras de la ciudadanía. Almuñécar, 16-20 setembre.
Lloc realització: C/ Puerta de Granada,19
Informació i inscripcions: Complejo Administrativo Triunfo, Cuesta del Hospicio s/n, 18071
Granada
Tel. 95 824 29 22/95 824 62 01 Fax: 95 824 29 24
e-mail:Esta dirección de correo electrónico está siendo protegida contra los robots de spam. Necesita tener JavaScript habilitado para poder verlo. Web:http://www.ugr.es/local/cm

* 10 Mostra internacional de films de dones.
Barcelona, Cinemes Verdi del 10 al 16 de juny del 2002.
www.mostra.arrakis.es
Tel. 93 216 00 04

* II Jornades ADAGIO, Polítiques de gènere i espai local.
Barcelona, 25 i 26 de Juny de 2002
Informació i inscripcions (del 3 al 19 de Juny) de 9h a 15h
C/ Ausias March, 49, despatx 26. 08010 Barcelona
Tel. 932 317 934 e-mail: Esta dirección de correo electrónico está siendo protegida contra los robots de spam. Necesita tener JavaScript habilitado para poder verlo.
(Inscripció gratuïta).

NOSALTRES LES DONES:

Victoria Kent Siano
(Màlaga, 3-III-1892-Nova York, 25-IX-1987)
Advocada i diputada republicana. Si bé mai es considerà feminista,tant la seva vida com la seva
activitat foren exemples d'independència femenina i de compromís polític. Era filla d'un comerciant
d'origen britànic i la mitjana entre quatre germans barons. Disfrutà d'una selecta educació a mans de
professors particulars; després, estudià en "La Escula Normal de Maestras" de Málaga, on va tenir
de professores a Suceso Luengo i Teresa Aspiazu, dos feministes moderades. Es graduà el 1911 i, el
1917, es traslladà a Madrid per cursar Dret en la Universidad Central, on va tenir com a professor,
entre d'altres, al afamat penalista Luis Jiménez de Asúa. Fou la primera alumna inscrita en la
"Residencia de Señoritas", una institució creada per la "Junta de Ampliación de Estudios", que
dirigia María de Maeztu. L'any 1919 s'adscrigué a la "Asociación Nacional de Mujeres Españolas"
(ANME) que, fundada un any abans per María Espinosa de los Monteros, tractava de promoure
l'educació i la igualtat legal femenina. D'aquesta associació sorgí, el 1920, l'agrupació "Juventud
Universitaria Femenina" (JUF), a la que Victoria Kent representà en el Congrés Internacional de la
Federació Internacional de les Dones Universitàries celebrat a Praga a principis de 1921. Durant
aquest viatge va tenir l'ocasió de visitar diferents universitats centreuropees i constatar
l'endarreriment de les espanyoles pel que fa a incorporacions femenines.
El 1924 aconseguí el doctorat en Dret i, el gener de 1925, ingressà en el Col·legi d'Advocats de
Madrid, exercint com advocada del Sindicat Nacional Ferroviari pel qual realitzà els seus primers
treballs. El 1926 va prendre part en la fundació, juntament amb María de Maeztu i un grup de dones
amb inquietuds culturals i intel·lectuals, del Lyceum Club Femenino del qual fou elegida
vice-presidenta, càrrec que compartí amb Isabel de Oyarzábal. Era una associació que, seguint el
model de club femení anglès creat per Constance Smedley-Armfield, pretenia, segons els seus
estatuts: "Detener los intereses morales y materiales de la mujer, admitiendo, encauzando y desarrollando todas aquellas iniciativas y actividades de índole económica, benéfica, artística, científica y literaria que redunden en su beneficio". En aquesta entitat va compartir coneixements amb altres dones, que com ella mateixa, irromperen en la vida pública espanyola durant els anys vint.
En els debats i conferències que van tenir lloc en el Lyceum, va tenir l'ocasió de manifestar el seu
tarannà polític moderat, pragmàtic i utilitarista. En contra de la opinió de la majoria de les seves
companyes, Victoria Kent defensà la participació obrera en els Comitès Paritaris, òrgans
d'intermediació laboral, creats per la dictadura de Primo de Rivera, que comptava amb el beneplàcit
socialista. Aiximateix, acceptà l'ingrés de les dones en l'Assemblea Nacional, càmara corporativa
creada el 1927, a diferència d'altres dones socialistes. Un any després, el 1928, en col·laboració amb
Clara de Campoamor i Matilde Huici, entre d'altres, fundà el "Instituto Internacional de Uniones
Intelectuales", associació amb vincles en la Societat de Nacions. Tot i això, fou distanciant-se de les
posicions socialistes. El 1929, ja era militant del "Partido Republicano Radical Socialista" (PRRS), i
més tard presidí el "Comité del Distrito Centro" del seu partit, en el qual creà una secció femenina a
la que atragué a moltes de les seves companyes del Lyceum Club. Segons Manuel Azaña, Victoria
Kent va estar present en el Pacte de Sant Sebastià del 17 d'octubre de 1930. Tot i això, el que féu que
el seu nom superés les esferes del seu partit i de l'associacionisme femení al que estava vinculada
fou el seu paper com advocada defensora d'Álvaro Albornoz, correligionari seu i membre del Comitè
Revolucionari Republicà, que havia estat empresonat, acusat d'haver pres part en l'aixecament
antimonàrquic del desembre de 1930.

Després de la victòria republicana en les eleccions municipals del 14 d'abril fou proclamada la
Segona República, i el president del govern provisional la nombrà directora general de Presons. La
seva tasca al front d'aquesta Direcció General va suposar una vertadera revolució. Pretengué
transformar la naturalesa del sistema penitenciari i convertir-lo de repressor de delinqüents en
promotor de la seva inserció social. Tan sols quatre dies després, d'haver pres possessió aparegué
la seva primera ordre, del 22 d'abril, alliberant als presos de la missa obligatòria i permetent la lectura
de tot tipus de premsa en les presons. Un mes més tard, el maig de 1931, prohibí i retirà "grilletes" i
cadenes de tots els penals i, amb el ferro recollit, ordenà erigir un monument a Concepció Arenal.
Aiximateix, ordenà el tancament de les presons més insalubres, centralitzà els serveis d'inspecció i
ordenà iniciar la construcció de la presó de dones de Madrid. Al mateix moment, creà dos
institucions fonamentals:

"El Instituto de Estudios Penales", encarregat de professionalitzar el personal de presons, i "el
Cuerpo Femenino", responsable dels penals de dones. Correspongueren, també, a Victoria Kent la
excarceració de convictes majors de seixanta anys i la concessió de permisos per atendre assumptes
familiars de caràcter especial. En les eleccions del juny de 1931, es presentà, juntament amb la seva
correligionària de partit Consuelo Álvarez, com a candidata per Madrid, essent validat el seu escó a
les urnes. Tot i que en la sessió del 29 de setembre de 1931 defensà enconadament la necessitat
d'equiparar els salaris femenins i masculins, en les sessions dedicades al vot de la dona s'oposà a la
concessió de tal dret, fet que provocà l'enfrontament amb la diputada radical Clara Campoamor,
partidària sense restriccions del sufragi femení. En opinió de la directora de presons, era un error que
les dones votessin donat la seva escassa formació que les faria preses fàcils de la influència clerical.
Finalment, l'article 34 fou votat l'1 d'octubre de 1931, essent aprovat el sufragi femení amb 121 vots
en contra i 161 a favor, Victoria Kent votà en contra. Posteriorment, participà en altres debats
parlamentaris, com el de la incompatibilitat dels càrrecs públics, el de responsabilitats judicials o el
dedicat a la ampliació de l'amnistia. El juny de 1932, davant la manca de suport manifestada pel
Ministeri de Justícia en la seva reforma del "Cuerpo de Prisiones", dimití del seu càrrec, passant com
a vocal al "Patronato de Protección de la Mujer". El setembre de 1933 participà en els preparatius del
III Congrés del PRRS, que tenia per objectiu posar fi a les creixents tensions internes que es venien
registrant desde 1931. El dia 24 del mateix, quan haurien de començar les sessions, l'ala esquerrana
del PRRS es constituí en plataforma política separada, donant lloc al "Partido Republicano Socialista
Independiente", i Victoria Kent passà a formar part del seu comitè executiu. Després de diversos
mesos de negociacions, l'abril del 1934, juntament amb els Radicals Socialistes, la Acción
Republicana i els federals autònoms crearen "Izquierda Republicana". Victoria Kent formà part de les
llistes del "Frente Popular", i conseguí un escó per Jaén el febrer de 1936.
A l'esclatar la guerra civil el govern la nombrà inspectora d'àpats i roba dels fronts propers a Madrid.
Al mateix temps, i aprofitant els micròfons de "Union Radio", posà en marxa la campanya de
"guarderías-refugio" destinades a acollir als fills dels combatents de Madrid. A mesura que els
fronts s'estabilitzaren, el programa de "guarderías-refugio" s'estengué a altres zones. El 1937, amb el
govern instal·lat a València, fou destinada a l'ambaixada espanyola a París per tal de coordinar des
d'allí l'evacuació dels nens espanyols a tercers països. El 1939, desde aquesta mateixa seu
diplomàtica, rescatà a refugiats espanyols retinguts en camps de concentració Francesos. No va
poder abandonar França abans de l'arribada de tropes alemanyes i, l'estiu del 1940, buscà refugi en
l'ambaixada mexicana, on romangué gairebé un any. Després, gràcies a la Creu Roja, va poder
ocultar-se sota un nom fals, dedicant-se a anotar les seves experiències de clandestinitat en un diari
que serviria de base a un llibre posterior: Cuatro años en París,1940-1944 (1947): <<"Yo no puedo
elegir -dudo que alguien pueda en estos momentos-, tengo que conformarme con esta libertad de
garde à vous; sigo el camino por el que me empujan los acontecimientos y trato de evitar golpes
mortales". L'octubre del 1943, el Tribunal contra la Masoneria i el Comunisme de Espanya la
condemnava en rebel·lia a trenta anys de presó. Després de la retirada dels exèrcits alemanys, entrà
en contacte amb altres exiliats espanyols i participà, el 1944, en la fundació de la "Unión de
Intelectuales Españoles" i, un any després, el juny de 1945, assistí al Congrés Internacional Femení
del que nasqué la "Federación Democrática Internacional de Mujeres", continuadora de "Mujeres
contra la Guerra y el Fascismo". El 1948 es traslladà a la Ciutat de Mèxic, on es dedicà a donar
classes de Dret Penal a la universitat i a pronunciar, a més a més, conferències en la "Academia
Mexicana de Ciencias Penales". Per encàrrec del govern d'aquest país, creà la "Escuela de
Capacitación para Funcionarios de Prisiones", de la que fou directora durant dos anys. Abandonà la
seva militància en Izquierda Republicana i, a pricipis de 1950, reclamada per la ONU, marxà a Nova
York i s'incorporà a la seva secció d'assumptes penitenciaris en la que treballà durant dos anys. El 13
d'agost de 1951 fou nombrada ministra delegada a Nova York del govern republicà en l'exili,
encapçalat per Gordón Ordás. L'any 1953 el dedicà a convertir el butlletí intern de l'oposició
democràtica a les dictadures ibèriques en la revista Ibérica, redactada en anglès i francés. El primer
número es publicà el 1954 amb el propòsit de respondre a la progressiva acceptació internacional del
règim de Franco y d'exposar a l'opinió pública nord-americana no només l'història recent d'Espanya i
Portugal, sinó també la situació dels exiliats. Una vegada posada en marxa, Victoria Kent es reintegrà
de nou als seus treballs a la ONU. El 1945 renuncià al seu càrrec en el govern de Gordón Ordás.
Durant els posteriors anys i fins el 1970, es concentrà de nou en Ibérica.

El 1975, després de la mort de Franco, Ibérica va deixar de publicar-se. Victoria Kent inicià, llavors,
un període de reflexió personal i política. El 1977 visità Espanya.

Tornà a Nova York, on visqué fins la seva mort en companyia de Louis Crane, la hispanista i principal patrocinadora de Ibérica.

Detalles

Escrito por Super User

Categoría: Butlletí

Publicado: 01 Mayo 2002

Visto: 516

"Entenc que moltes dones avui en dia treballin per obtenir un tros
més gran del pastís, però jo no ho faré... perquè prefereixo treballar
per canviar la recepta"
(C. Kramanae i P. Tneichler)

NOVETATS
BIBLIOGRÀFIQUES
REBUDES A CEED.

1. Mujeres del Magreb: lo que
está en juego. Bessi, Sophie -
Souhaur Belhassen.

2. Sistemas africanos de parentesco y matrimonio. Radcliffe-Brown, A.R. i Daryll Forde.

3. Mujeres gitanas ante el futuro. Presencia Gitana. Equipo
de estudios.

4. Género y feminsmo: desarrollo humano y democracia. Lagarde, Marcela

5. Mujeres del mundo : atlas de la situación femenina : 80 países vistos por sus mujeres. Morgan, Robin.

6. Pintando el mundo. Artistas latinoamericanas y españolas.
Martínez Díaz, Noemi
L.F. Cao, Marian.

7. Síntesis de Estudios e investigaciones del Instituto de la Mujer 1990-1994. Instituto de la Mujer.

8. Intervención preventiva de los trastornos de la conducta alimentaria en mujeres adolescentes. Programa "tal como eres". Villena Iniesta, Jesús
Castillo Carballo, Manuel.

9. También somos ciudadanas.
Cabrera Bosch, María Isabel
Folguera Crespo, Pilar
Garrido González.

ALTRES NOVETATS
REBUDES.

1. Campaña institucional para el
Instituto Asturiano de la Mujer.
(Vídeo).

2. Alcem-nos! Una història del
moviment d'alliberament de les
dones 1970-1980 (Vídeo)

3. Macho. Lucinda Broadbent
(Vídeo).

4. No pots apallissar una dona!
Gail Singer. (Vídeo).

5. Elige tu deporte. Ministerio de
Trabajo y Asuntos Sociales.
(Vídeo)

ACTIVITATS D'ALTRES CENTRES:

*Violencia contra la mujer: tratamiento psicológico de las víctimas y de los agresores. (Del 22 al 24 de maig).
Universidad Internacional Menéndez Pelayo, Palau de Pineda, Plaça del Carme 4, 46003 València Matrícula: a partir del 29 d'abril. (110 €)
Tel. 96 386 98 02/04

*XI Certamen de Poesía "Ana de Valle"
El plaç d'admisió d'originals és fins el 30 de setembre del 2002. S'enviaran o es presentaran a
l'Ayuntamiento de Avilés - Servicios Municipales de la Mujer,
(Palacio de Maqua, C/. La Cámara 23, 2ª planta).

*BARCELONA - Seminario: LA PRÁCTICA DE LA PAZ / dissabte 11 de maig de 2002, al Centre
Cívic Convent de St. Agustí, C/ Comerç, 36. Entrada lliure.
Més informació: Tel. 93 448 13 99, Esta dirección de correo electrónico está siendo protegida contra los robots de spam. Necesita tener JavaScript habilitado para poder verlo. o bé www.ub.es/duoda

*Seminario Internacional. Globalización, desigualdad y desarrollo.
Lloc de celebració: Casa de América: Paseo de Recoletos, 2, 28001 Madrid
Tel. 91 595 48 00. www.casamerica.es

*Curs d'estiu "La mujer en los cinco continentes". 7 i 8 de maig.
Lloc de celebració: Teatro Juan Bravo Plaza Mayor, 1, Segovia.
Tel. 900 333 888

*Segundo Seminario Internacional sobre Género y Urbanismo: Infraestructuras para la Vida
Cotidiana
Lloc: Salón de Actos y Sala de Grados A, ETS de Arquitectura de Madrid.
Avda. Juan de Herrera, 4,
28040 Madrid.
27 i 28 de maig 2002.
Inscripcions: Esta dirección de correo electrónico está siendo protegida contra los robots de spam. Necesita tener JavaScript habilitado para poder verlo. Fax: 91 5500553

* Invitamos a participar en una publicación cooperativa con Ensayos, Investigaciones y Artículos
sobre la temática de género, desde perspectivas distintas, en diferentes ámbitos: socio- políticos,
económicos, educativos, culturales, etc. La que llevará el formato de libro y tendrá como título:
"PENSAMIENTO FEMINISTA... reflexiones de la realidad con enfoque de género".
Enviar a: CENTRO DE ESCRITORAS NACIONALES (CEN EDICIONES) C. C: Nº 523
Córdoba ( 5000 ) Argentina. Telf: 0351 –4741366

NOSALTRES LES DONES:

CampoAmor Rodríguez, Clara

(Madrid, 12-11-1888 / Lausanne, 30-4-1972)
Advocada d'ideologia republicana i feminista. Defensà desde l'estrat, la tribuna i l'escany
parlamentari els drets de la dona. La seva defensa del vot femení en les Corts republicanes marcà el
punt culminant d'una carrera política bruscament interrompuda l'any 1935.
Els últims anys de la dictadura de Primo de Rivera marcaren l'inici de les activitats polítiques de Clara Campoamor. Col·laborà amb diverses agrupacions femenines socialistes, freqüentà "La Escuela
Nueva" y prologà el Feminisme socialista (1925), una obra de María Cambrils. Però el seu
apropament a les files del socialisme militant no arribà a cuallar. Col·laborà després amb el "Ateneo
de Divulgación Social" i, en 1929, formà part, amb Matilde Huici, del comitè organitzador de la
Agrupació Liberal Socialista, però també abandonà aquesta associació perquè les seves preferències
ja eren clarament republicanes.
Preguntada en 1930 per un periodista sobre les seves idees polítiques, respongué que aquestes es
resumien en "¡República, república sempre!" i afegí que li semblava "la forma de govern més
conforme amb l'evolució natural dels pobles".
En els primers mesos de 1931, formant part ja de Acción Republicana, assumí la defensa dels
encausats a San Sebastián per l'aixecament antimonàrquic de desembre de 1930. En 1931 va passar a
formar part del Consejo Nacional Provisional de Acción Republicana, però abandonà la formació poc
abans que es convoquessin les eleccions a Constituents. S'incorporà llavors al Partido Radical i, al
juny de 1931, validà la seva acta parlamentària per la circumscripció de Madrid, gràcies al decret que
en el mes de maig havia modificat la llei electoral, declarant elegibles a les dones. Al
novembre de 1931, creà la Unión Republicana Femenina amb l'objectiu d'orientar al vot feminista cap
a les formacions republicanes. Aiximateix, després de la proclamació de la Segona República, tot i
que en una data indeterminada, s'incorporà a la Lògica Reivindicació de la Francmaçoneria.
Com diputada radical, desarrollà una intensa activitat parlamentaria. Fou designada per el seu partit
per formar part de la comissió encarregada de redactar el avantprojecte constitucional. Paral·lelament,
fou presidenta de la Comissió de Treball i Previsió. Sol·licità la discussió de la Llei de Divorci, fou
l'única diputada que participà en el seu debat i, aiximateix, en els debats del Estat català, en els de la
reforma del Codi Penal i en molts d'altres relacionats amb la situació jurídica de la dona i la infància.
De tota manera, fou la seva activa defensa del vot femení, iniciada al setembre de 1931, el fet que li
proporcionà una major visibilitat. Utilitzà arguments que, derivats de la seva militància feminista i
republicana, resumiria posteriorment en els seu llibre Mi pecado mortal. El voto femenino y yo
(1936): "Yo, señores diputados, me siento ciutadana antes que mujer al margen de ese derecho, a la
mujer que espera y confía en vosotros; a la mujer que, como ocurrió con otras fuerzas nuevas en la
Revolución Francesa , será indiscutiblemente una fuerza nueva que se incorpora al derecho y no hay
sino que empujarla a que siga su camino. No dejéis a la mujer que, si es agresiva, piensa que su
esperanza estuvo en la dictadura; no dejéis a la mujer que piense, si es avanzada, que su esperanza
de igualdad está en el comunismo. No cometáis, señores diputados, ese error político de gravísimas
consecuencias. Salváis a la república atrayéndoos esa fuerza que espera ansiosa el momento de su
redención". D'aquesta manera, s'enfrentà a l'Esquerra Republicana i als diputats radicals socialistes,
entre els quals hi trobem la també advocada Victoria Kent, que era partidaria d'aplaçar el sufragi
femení per qüestions d'oportunitat política. Manuel Azaña, autor que es distingeix per la seva
misogínia política, recorda no obstant l'eficàcia de Clara Campoamor en el famós litigi parlamentari:
"Yo creo que tiene razón la Campoamor y que es una atrocidad negar el voto a las mujeres por la
sospecha de que no votarían en favor de la República".
Finalment, l'article 34 fou votat l'1 d'octubre de 1931 i aprovat el sufragi femení amb 121 vots en
contra i 161 a favor (una esmenda que proposava excloure a les dones del vot en les generals, però
no en les municipals, fou igualment derrotada dos mesos més tard, al desembre de 1931). El
protagonisme de Clara Campoamor fou reconegut en diversos homenatges tributats per
associacions de dones feministes. De tota manera, la victòria de la dreta a les eleccions de novembre
de 1933 va fer que perdés el seu escany parlamentari. Lerroux la promocionà llavors a la Dirección
General de Beneficencia y Asistencia Social del Ministerio de Trabajo. Abandonà el càrrec a
l'octubre de 1934, per incompatibilitat amb el nou ministre, el cedista Anguera Sojo. Aquestes
reticències no impediren que marxés a Astúries, com enviada del president del govern, per fer-se
càrrec dels nens abandonats després de l'aixecament miner. Les diferencies sorgides arrel de unes
instruccions ministerials que ella ignorà sistemàticament forçaren la seva dimissió el 23 d'octubre.
Finalment, al febrer de 1935, feu pública la seva sortida del Partit Radical en carta dirigida a Lerroux:
" Yo[...] me adscribí al Partido Radical a base de su programa republicano, liberal, laico y
demócrata, transformador de todo el atraso legal y social español, por cuya realización se lograse la
tan anunciada justicia social [...]. Perdida la confianza y la fe, nada puede retenerme en el Partido
Radical". Mai arribà a concretar posteriors intents de militància política: fou inútil la seva petició
d'ingrés a Izquierda Republicana e, igualment, foren nules les seves gestions per a que l' Unión
Republicana Femenina, que ella mateixa havia creat, fos incorporada a les candidatures del Frente
Popular. En El voto femenino y yo: mi pecado mortal, la seva obra ja mencionada, atribuia la seva
marginació a la debilitat dels ideals republicans i, de fet s'apartava del joc frontpopulista: "Les he
dado la modesta lección de cómo se debe actuar cuando hay ideales, aunque por servirlos se
enajene uno la tolerancia, la simpatía y hasta la justicia de los aleccionados".
Al setembre de 1936 sortí de Madrid, arribà a la Itàlia feixista amb la seva mare i una neboda, i fou
retinguda unes hores per la policia; finalment s'instal·là a Lausanne gràcies a l'ajuda de Antoinette
Quinche, una advocada matrimonialista que havia conegut el 1928. L'any següent, publicà: La
révolution spagnole vue par une républicaine(1937), un text que marcava el seu adéu definitiu a
l'activitat política i als seus correligionaris republicans. El 1938 marxà a l'Argentina, on publicà, amb
Federico Fernández Castillejo, Heroísmo criollo, la marina argentina en el drama español (1939), y
en solitari, El pensamiento vivo de Concepción Arenal (1939), el primer d'una sèrie de posteriors
assaigs biogràfics que inclouen Sor Juana Inés de la Cruz (1944) i Obra y vida de Quevedo (1945).
Tornà momentàniament a Madrid el 1947, però, reclamada per el Tribunal de Responsabilidades
Políticas, no conseguí regularitzar la seva situació. Igualment fracassades foren les gestions que
realitzà els anys següents desde Argentina i Suïssa, on es traslladà novament el 1955. A Lausanne
passà els últims anys de la seva vida, treballant en el bufet de la seva amiga, la advocada ja
esmentada, Antoinette Quinche. Morí el 1972 i , dos setmanes després de la seva mort, les seves
cendres foren traslladades al cementiri donostiarra de Polloe.

Detalles

Escrito por Super User

Categoría: Butlletí

Publicado: 01 Abril 2002

Visto: 540

NOVETATS BIBLIOGRÀFIQUES REBUDES AL CEED.

1. Sanadoras, matronas y
médicas en Europa. Montserrat
Cabré i Teresa Ortiz.

2. Manual de prácticas de
Trabajo Social con las mujeres.
Isabel Trigueros Guardiola.

3. Guerras que yo he visto.
Saberes de las mujeres en
guerra. Luisa Muraro, Clara
Jourdan, Chiara Zamboni, Ida
Dominjianni, Simone Weil,
Virginia Woolf, Delfina Luisardi,
Annarosa Buttarelli, María
Zambrano, Elena Laurenzi.

4. De Electra a Helena. La
creación de los valores
patriarcales en la Atenas clásica.
Ana Fraga Iribarne.

5. Trabaja, mujer, trabaja.
Paloma Sarasúa.

6. La construcción de la
igualdad y la prevención de la
violencia contra la mujer desde
la educación secundaria.
Instituto de la Mujer.

7. Romper el espejo. La mujer y
la transgresión de códigos en
la literatura española:
Escritura. Lectura. Textos (1001-
2000). María José Porro Herrera.

"El nostre dur treball, la nostra dura labor diària és tan extrema que quasi
no tenim temps per somiar".

Mary Collier (Poetessa Anglesa)

ACTIVITATS SIED:

*Us invitem a les últimes conferències del curs "Les dones i les seves Llibertats" que
s'imparteixen a l'aula 2.24 de l'edifici del rectorat de 19h a 21:30h:

10 d'abril. Llibertat sexual dels gays i les lesbianes: nous tipus de famílies.
Representant de l'associació EAGLE de Lleida.

15 d'abril. La lliure elecció de la maternitat i l'avortament. Dra. Teresa Areces.

17 d'abril. La protecció social i jurídica de la maternitat. Dra. Ana Romero.

22 d'abril L'assistència a la família. Dra. Lola Toldrà.

24 d'abril. Conferència a càrrec de Victòria Sau. Dra. en Psicologia, llicenciada en
Història Contemporània i professora de Psicologia Diferencial a la UB.

ACTIVITATS D'ALTRES CENTRES:

* Symposium: Perspectivas Feministas en investigación
Dirigit a Investigadors/es i alumnes de tercer cicle.
Lloc: Instituto de Estudios de la Mujer de la Universidad de Granada.
11, 12 i 13 d'Abril del 2002.

Termini d'inscripció:fins el 9 d'Abril del 2002.
Import de l'inscripció: 30 euros (5.000 pts.)/15 euros (2.500 pts.) per
estudiants de tercer cicle.

http://www.ugr.es/local/iem/activpags/cursos.htm

*X Coloquio Internacional de AEIHM
Representación, Construcción e Interpretación de La Imagen Visual de Las Mujeres
LLoc: Universidad Carlos III de Madrid.
17,18 i 19 d'Abril del 2002.

Termini d'inscripció: fins el 15 d'Abril
http://www.uc3m.es/uc3m/inst/MU/fr_actividades.htm

*Lluïsa Vidal, pintora
Centre Cultural de la Fundació "la Caixa", Blondel, 3, Lleida.
De dilluns a dissabte, de 10 a 13 h i de 17 a 20 h.
Diumenges i festius, d'11 a 14 h.
Entrada Lliure.

*Cicle de Conferències: Viatgeres i exploradores al llarg de la història
Del 4 d'abril al 30 de maig del 2002.
Centre Cultural de la Fundació "la Caixa", Blondel, 3, Lleida.
Entrada Lliure.

*Dona, Art i Literatura al tombant dels segles XIX i XX
10/17/24 d'abril i 8/15 de maig.
Les Conferències tindran lloc en el Centre Cultural de la Fundació "la Caixa", Blondel, 3,
Lleida.

NOSALTRES LES DONES:

Lucrecia Mott (1793-1880) i Elisabeth Cady Stanton (1815-1902). El 1848, acompanyades per altres feministes nord-americanes, van organitzar "La Convenció", que es va celebrar a Seneca Falls (Nova York), essent el punt de partida del feminisme nord-americà. D'aquesta convenció sorgí la Declaració de sentiments o Declaració de Seneca Falls de la qual hem escollit alguns paràgrafs, que encara són vigents avui en molts llocs del món.

Declaració de Sentiments:

La història de la humanitat és la de les repetides vexacions i usurpacions perpetrades per l'home contra la dona, amb l'objectiu directe d'establir una tirania absoluta sobre ella. Per demostrar-ho, anem a presentar-vos aquests fets al món ingenu. Mai li ha permès exercir el dret inalienable del vot. La ha obligat a acatar les lleis en l'elaboració de les quals no ha tingut cap mena de participació. Li ha negat drets reconeguts als homes més ignorants i immorals, tant americans com estrangers. Havent-la privat del primer dret de tot ciutadà, el de sufragi, i havent-la deixat, per tant sense representació en les assemblees legislatives, la ha oprimit per totes bandes. Si és casada, la ha convertit en civilment morta, davant dels ulls de la llei. La ha despullat de tot dret de propietat, inclús als jornals que ella mateixa guanya. La ha convertit en un ser moralment irresponsable ja que, amb la única condició de que no siguin comesos davant el marit, pot perpretar tot tipus de delictes. En el Contracte de Matrimoni se li exigeix obediència al marit, convertint-se aquest, a tots els efectes, en el seu amo, ja que la llei li reconeix el dret de privar-la de llibertat i sotmetre-la a càstigs. L'home ha monopolitzat quasi tots els llocs de treball lucratius i, en aquells als que permet accedir les dones, aquestes no rebran més que remuneracions miserables. Per medi d'un codi moral diferenciat per homes i dones, ha creat un equivocat sentiment públic, segons el qual els mateixos delictes morals que exclouen a la dona de la societat no només són tolerats en l'home, sinó que quasi no se li tenen en consideració.

Resolucions:

Decidim que totes aquelles lleis humanes que entorpeixin la vertadera felicitat de la dona careixen de validesa i són contràries al gran precepte de la naturalesa, ja que aquesta "és superior a a cap altra". Decidim que totes aquelles lleis que li impedeixin a la dona ocupar la posició social que la seva consciència li dicta o que la col·loquen en una situació inferior a la del home, són contràries al gran precepte de la naturalesa i, per tant, careixen de força i autoritat. Decidim que a l'home també se li deu exigir en la societat la mateixa virtut, delicadesa i finura de comportament que a la dona, i que qualsevol transgressió deu ser jutjada amb la mateixa severitat tant en l'home com en la dona. Decidim que el titllament de falta de delicadesa, de la que tant sovint és acusada la dona quan es manifesta públicament, procedeix sense cap gràcia dels mateixos que, amb la seva presencia, l'animen a actuar en escenaris, concerts i festes cirquenses. Decidim que és deure de les dones d'aquest país obtenir el seu sagrat dret a votar. Decidim que la igualtat dels drets humans procedeix necessàriament de la naturalesa humana en el seves capacitats i responsabilitats. Decidim que un èxit ràpid de la nostra causa depèn de la gelosia i dels incansables esforços realitzats per ambdós, l'home i la dona, per acabar amb el monopoli del púlpit i per assegurar-li a la dona una participació semblant a la de l'home en els diferents oficis i professions, i en el comerç.