Detalls

Escrit per Super User

Categoria: Butlletí

Publicat el 01 Juny 2002

Vist: 517

"Elles sempre estan, sense descans, en qualsevol racó de la història,
trenant el futur, sortint, donant a llum, abraçant al vent"

Paca Arceo - Escritora

 

NOVETATS BIBLIOGRÀFIQUES REBUDES AL CEED.

1. Las mayorías invisibles.
Mercedes Vilanova.

2. Perspectivas Sociales y
Jurídicas de la Mujer: del
presente al futuro.
Mª José Porro Herrera, Mª
Dolores Adam Muñoz.

3. Les dones en el món del
treball a les terres de Lleida.
Institut Català de la Dona.

4. Mujer y Sociedad.
Lidia Falcón.

5. Feminidad y masculinidad,
subjetividad y orden simbólico.
María Asunción González de
Chávez Fernández.

6. María Zambrano. Nacer por sí
misma.
Elena Laurenzi.

7. La vida de la mujer piel roja.
Beverly Hungry Wolf.

8. Dejando atrás Nenton: relato
de vida de una mujer indígena
desplazada.
Isabel María Martínez Portilla.

9. Ordalías de voces. Las
mujeres árabes hablan.
Aïcha Lemsine.

ALTRES NOVETATS
REBUDES.

1. Manual de Contrato para la
Convivencia. Diputación Foral
de Álava. (Vídeo).

2. Proyecto AUKERA. Talleres
de intercambio de tareas y
responsabilidades entre
hombres y mujeres en el ámbito
doméstico. Emakunde. (Vídeo).

ACTIVITATS SIED:

Benvolguts i benvolgudes companyes:
Ens acomiadem de vosaltres fins al proper mes d'octubre en que tornarem a publicar el nostre butlletí
d'informació feminista i sobre dones. El fet que bona part del nostre servei depengui del personal
becari ens impedeix tenir a punt el butlletí durant aquestos pròxims tres mesos. Us desitgem un bon
estiu i us encoratgem a col·laborar amb nosaltres l'any vinent.

Una abraçada. SIED

ACTIVITATS D'ALTRES CENTRES:

* CANVIEM LES PEDRES PER CARTES. ENTRE TOTS PODEM SALVAR A AMINA!
Necessitem més firmes per pressionar al govern nigerià en el cessament d'aquest tipus de càstigs.
Per poder firmar us heu d'adreçar a la pàgina web: www.amnistiapornigeria.org.
FEU-HO JA, S'ACABA EL TEMPS.

* Premios AUDEM. Jóvenes investigadoras.
Treballs d'investigació sobre estudis de gènere, en llengua castellana. L'extensió haurà de ser
de 100 a 150 pàgines a doble espai.
Més informació: SIED. Tel. 973 70 21 82, Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

* XI Certamen de Poesía "Ana de Valle"
El plaç d'admissió d'originals és fins el 30 de setembre del 2002. S'enviaran o es presentaran a
l'Ayuntamiento de Avilés - Servicios Municipales de la Mujer, (Palacio de Maqua, C/. La Cámara
23, 2ª planta).

* IX Concurso Relatos de mujer.
Treballs de 5 a 12 pàgines, temàtica lliure tot i que es valorarà l'aportació de treballs enfocats al
canvi i evolució de mentalitats i valors més enllà dels estereotips masculins i femenins
tradicionals.
Més informació: SIED. Tel. 973 70 21 82, Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

* Mujeres y exclusión social: las fronteras de la ciudadanía. Almuñécar, 16-20 setembre.
Lloc realització: C/ Puerta de Granada,19
Informació i inscripcions: Complejo Administrativo Triunfo, Cuesta del Hospicio s/n, 18071
Granada
Tel. 95 824 29 22/95 824 62 01 Fax: 95 824 29 24
e-mail:Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. Web:http://www.ugr.es/local/cm

* 10 Mostra internacional de films de dones.
Barcelona, Cinemes Verdi del 10 al 16 de juny del 2002.
www.mostra.arrakis.es
Tel. 93 216 00 04

* II Jornades ADAGIO, Polítiques de gènere i espai local.
Barcelona, 25 i 26 de Juny de 2002
Informació i inscripcions (del 3 al 19 de Juny) de 9h a 15h
C/ Ausias March, 49, despatx 26. 08010 Barcelona
Tel. 932 317 934 e-mail: Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.
(Inscripció gratuïta).

NOSALTRES LES DONES:

Victoria Kent Siano
(Màlaga, 3-III-1892-Nova York, 25-IX-1987)
Advocada i diputada republicana. Si bé mai es considerà feminista,tant la seva vida com la seva
activitat foren exemples d'independència femenina i de compromís polític. Era filla d'un comerciant
d'origen britànic i la mitjana entre quatre germans barons. Disfrutà d'una selecta educació a mans de
professors particulars; després, estudià en "La Escula Normal de Maestras" de Málaga, on va tenir
de professores a Suceso Luengo i Teresa Aspiazu, dos feministes moderades. Es graduà el 1911 i, el
1917, es traslladà a Madrid per cursar Dret en la Universidad Central, on va tenir com a professor,
entre d'altres, al afamat penalista Luis Jiménez de Asúa. Fou la primera alumna inscrita en la
"Residencia de Señoritas", una institució creada per la "Junta de Ampliación de Estudios", que
dirigia María de Maeztu. L'any 1919 s'adscrigué a la "Asociación Nacional de Mujeres Españolas"
(ANME) que, fundada un any abans per María Espinosa de los Monteros, tractava de promoure
l'educació i la igualtat legal femenina. D'aquesta associació sorgí, el 1920, l'agrupació "Juventud
Universitaria Femenina" (JUF), a la que Victoria Kent representà en el Congrés Internacional de la
Federació Internacional de les Dones Universitàries celebrat a Praga a principis de 1921. Durant
aquest viatge va tenir l'ocasió de visitar diferents universitats centreuropees i constatar
l'endarreriment de les espanyoles pel que fa a incorporacions femenines.
El 1924 aconseguí el doctorat en Dret i, el gener de 1925, ingressà en el Col·legi d'Advocats de
Madrid, exercint com advocada del Sindicat Nacional Ferroviari pel qual realitzà els seus primers
treballs. El 1926 va prendre part en la fundació, juntament amb María de Maeztu i un grup de dones
amb inquietuds culturals i intel·lectuals, del Lyceum Club Femenino del qual fou elegida
vice-presidenta, càrrec que compartí amb Isabel de Oyarzábal. Era una associació que, seguint el
model de club femení anglès creat per Constance Smedley-Armfield, pretenia, segons els seus
estatuts: "Detener los intereses morales y materiales de la mujer, admitiendo, encauzando y desarrollando todas aquellas iniciativas y actividades de índole económica, benéfica, artística, científica y literaria que redunden en su beneficio". En aquesta entitat va compartir coneixements amb altres dones, que com ella mateixa, irromperen en la vida pública espanyola durant els anys vint.
En els debats i conferències que van tenir lloc en el Lyceum, va tenir l'ocasió de manifestar el seu
tarannà polític moderat, pragmàtic i utilitarista. En contra de la opinió de la majoria de les seves
companyes, Victoria Kent defensà la participació obrera en els Comitès Paritaris, òrgans
d'intermediació laboral, creats per la dictadura de Primo de Rivera, que comptava amb el beneplàcit
socialista. Aiximateix, acceptà l'ingrés de les dones en l'Assemblea Nacional, càmara corporativa
creada el 1927, a diferència d'altres dones socialistes. Un any després, el 1928, en col·laboració amb
Clara de Campoamor i Matilde Huici, entre d'altres, fundà el "Instituto Internacional de Uniones
Intelectuales", associació amb vincles en la Societat de Nacions. Tot i això, fou distanciant-se de les
posicions socialistes. El 1929, ja era militant del "Partido Republicano Radical Socialista" (PRRS), i
més tard presidí el "Comité del Distrito Centro" del seu partit, en el qual creà una secció femenina a
la que atragué a moltes de les seves companyes del Lyceum Club. Segons Manuel Azaña, Victoria
Kent va estar present en el Pacte de Sant Sebastià del 17 d'octubre de 1930. Tot i això, el que féu que
el seu nom superés les esferes del seu partit i de l'associacionisme femení al que estava vinculada
fou el seu paper com advocada defensora d'Álvaro Albornoz, correligionari seu i membre del Comitè
Revolucionari Republicà, que havia estat empresonat, acusat d'haver pres part en l'aixecament
antimonàrquic del desembre de 1930.

Després de la victòria republicana en les eleccions municipals del 14 d'abril fou proclamada la
Segona República, i el president del govern provisional la nombrà directora general de Presons. La
seva tasca al front d'aquesta Direcció General va suposar una vertadera revolució. Pretengué
transformar la naturalesa del sistema penitenciari i convertir-lo de repressor de delinqüents en
promotor de la seva inserció social. Tan sols quatre dies després, d'haver pres possessió aparegué
la seva primera ordre, del 22 d'abril, alliberant als presos de la missa obligatòria i permetent la lectura
de tot tipus de premsa en les presons. Un mes més tard, el maig de 1931, prohibí i retirà "grilletes" i
cadenes de tots els penals i, amb el ferro recollit, ordenà erigir un monument a Concepció Arenal.
Aiximateix, ordenà el tancament de les presons més insalubres, centralitzà els serveis d'inspecció i
ordenà iniciar la construcció de la presó de dones de Madrid. Al mateix moment, creà dos
institucions fonamentals:

"El Instituto de Estudios Penales", encarregat de professionalitzar el personal de presons, i "el
Cuerpo Femenino", responsable dels penals de dones. Correspongueren, també, a Victoria Kent la
excarceració de convictes majors de seixanta anys i la concessió de permisos per atendre assumptes
familiars de caràcter especial. En les eleccions del juny de 1931, es presentà, juntament amb la seva
correligionària de partit Consuelo Álvarez, com a candidata per Madrid, essent validat el seu escó a
les urnes. Tot i que en la sessió del 29 de setembre de 1931 defensà enconadament la necessitat
d'equiparar els salaris femenins i masculins, en les sessions dedicades al vot de la dona s'oposà a la
concessió de tal dret, fet que provocà l'enfrontament amb la diputada radical Clara Campoamor,
partidària sense restriccions del sufragi femení. En opinió de la directora de presons, era un error que
les dones votessin donat la seva escassa formació que les faria preses fàcils de la influència clerical.
Finalment, l'article 34 fou votat l'1 d'octubre de 1931, essent aprovat el sufragi femení amb 121 vots
en contra i 161 a favor, Victoria Kent votà en contra. Posteriorment, participà en altres debats
parlamentaris, com el de la incompatibilitat dels càrrecs públics, el de responsabilitats judicials o el
dedicat a la ampliació de l'amnistia. El juny de 1932, davant la manca de suport manifestada pel
Ministeri de Justícia en la seva reforma del "Cuerpo de Prisiones", dimití del seu càrrec, passant com
a vocal al "Patronato de Protección de la Mujer". El setembre de 1933 participà en els preparatius del
III Congrés del PRRS, que tenia per objectiu posar fi a les creixents tensions internes que es venien
registrant desde 1931. El dia 24 del mateix, quan haurien de començar les sessions, l'ala esquerrana
del PRRS es constituí en plataforma política separada, donant lloc al "Partido Republicano Socialista
Independiente", i Victoria Kent passà a formar part del seu comitè executiu. Després de diversos
mesos de negociacions, l'abril del 1934, juntament amb els Radicals Socialistes, la Acción
Republicana i els federals autònoms crearen "Izquierda Republicana". Victoria Kent formà part de les
llistes del "Frente Popular", i conseguí un escó per Jaén el febrer de 1936.
A l'esclatar la guerra civil el govern la nombrà inspectora d'àpats i roba dels fronts propers a Madrid.
Al mateix temps, i aprofitant els micròfons de "Union Radio", posà en marxa la campanya de
"guarderías-refugio" destinades a acollir als fills dels combatents de Madrid. A mesura que els
fronts s'estabilitzaren, el programa de "guarderías-refugio" s'estengué a altres zones. El 1937, amb el
govern instal·lat a València, fou destinada a l'ambaixada espanyola a París per tal de coordinar des
d'allí l'evacuació dels nens espanyols a tercers països. El 1939, desde aquesta mateixa seu
diplomàtica, rescatà a refugiats espanyols retinguts en camps de concentració Francesos. No va
poder abandonar França abans de l'arribada de tropes alemanyes i, l'estiu del 1940, buscà refugi en
l'ambaixada mexicana, on romangué gairebé un any. Després, gràcies a la Creu Roja, va poder
ocultar-se sota un nom fals, dedicant-se a anotar les seves experiències de clandestinitat en un diari
que serviria de base a un llibre posterior: Cuatro años en París,1940-1944 (1947): <<"Yo no puedo
elegir -dudo que alguien pueda en estos momentos-, tengo que conformarme con esta libertad de
garde à vous; sigo el camino por el que me empujan los acontecimientos y trato de evitar golpes
mortales". L'octubre del 1943, el Tribunal contra la Masoneria i el Comunisme de Espanya la
condemnava en rebel·lia a trenta anys de presó. Després de la retirada dels exèrcits alemanys, entrà
en contacte amb altres exiliats espanyols i participà, el 1944, en la fundació de la "Unión de
Intelectuales Españoles" i, un any després, el juny de 1945, assistí al Congrés Internacional Femení
del que nasqué la "Federación Democrática Internacional de Mujeres", continuadora de "Mujeres
contra la Guerra y el Fascismo". El 1948 es traslladà a la Ciutat de Mèxic, on es dedicà a donar
classes de Dret Penal a la universitat i a pronunciar, a més a més, conferències en la "Academia
Mexicana de Ciencias Penales". Per encàrrec del govern d'aquest país, creà la "Escuela de
Capacitación para Funcionarios de Prisiones", de la que fou directora durant dos anys. Abandonà la
seva militància en Izquierda Republicana i, a pricipis de 1950, reclamada per la ONU, marxà a Nova
York i s'incorporà a la seva secció d'assumptes penitenciaris en la que treballà durant dos anys. El 13
d'agost de 1951 fou nombrada ministra delegada a Nova York del govern republicà en l'exili,
encapçalat per Gordón Ordás. L'any 1953 el dedicà a convertir el butlletí intern de l'oposició
democràtica a les dictadures ibèriques en la revista Ibérica, redactada en anglès i francés. El primer
número es publicà el 1954 amb el propòsit de respondre a la progressiva acceptació internacional del
règim de Franco y d'exposar a l'opinió pública nord-americana no només l'història recent d'Espanya i
Portugal, sinó també la situació dels exiliats. Una vegada posada en marxa, Victoria Kent es reintegrà
de nou als seus treballs a la ONU. El 1945 renuncià al seu càrrec en el govern de Gordón Ordás.
Durant els posteriors anys i fins el 1970, es concentrà de nou en Ibérica.

El 1975, després de la mort de Franco, Ibérica va deixar de publicar-se. Victoria Kent inicià, llavors,
un període de reflexió personal i política. El 1977 visità Espanya.

Tornà a Nova York, on visqué fins la seva mort en companyia de Louis Crane, la hispanista i principal patrocinadora de Ibérica.