"Entenc que moltes dones avui en dia treballin per obtenir un tros
més gran del pastís, però jo no ho faré... perquè prefereixo treballar
per canviar la recepta"
(C. Kramanae i P. Tneichler)

NOVETATS
BIBLIOGRÀFIQUES
REBUDES A CEED.

1. Mujeres del Magreb: lo que
está en juego. Bessi, Sophie -
Souhaur Belhassen.

2. Sistemas africanos de parentesco y matrimonio. Radcliffe-Brown, A.R. i Daryll Forde.

3. Mujeres gitanas ante el futuro. Presencia Gitana. Equipo
de estudios.

4. Género y feminsmo: desarrollo humano y democracia. Lagarde, Marcela

5. Mujeres del mundo : atlas de la situación femenina : 80 países vistos por sus mujeres. Morgan, Robin.

6. Pintando el mundo. Artistas latinoamericanas y españolas.
Martínez Díaz, Noemi
L.F. Cao, Marian.

7. Síntesis de Estudios e investigaciones del Instituto de la Mujer 1990-1994. Instituto de la Mujer.

8. Intervención preventiva de los trastornos de la conducta alimentaria en mujeres adolescentes. Programa "tal como eres". Villena Iniesta, Jesús
Castillo Carballo, Manuel.

9. También somos ciudadanas.
Cabrera Bosch, María Isabel
Folguera Crespo, Pilar
Garrido González.

ALTRES NOVETATS
REBUDES.

1. Campaña institucional para el
Instituto Asturiano de la Mujer.
(Vídeo).

2. Alcem-nos! Una història del
moviment d'alliberament de les
dones 1970-1980 (Vídeo)

3. Macho. Lucinda Broadbent
(Vídeo).

4. No pots apallissar una dona!
Gail Singer. (Vídeo).

5. Elige tu deporte. Ministerio de
Trabajo y Asuntos Sociales.
(Vídeo)

ACTIVITATS D'ALTRES CENTRES:

*Violencia contra la mujer: tratamiento psicológico de las víctimas y de los agresores. (Del 22 al 24 de maig).
Universidad Internacional Menéndez Pelayo, Palau de Pineda, Plaça del Carme 4, 46003 València Matrícula: a partir del 29 d'abril. (110 €)
Tel. 96 386 98 02/04

*XI Certamen de Poesía "Ana de Valle"
El plaç d'admisió d'originals és fins el 30 de setembre del 2002. S'enviaran o es presentaran a
l'Ayuntamiento de Avilés - Servicios Municipales de la Mujer,
(Palacio de Maqua, C/. La Cámara 23, 2ª planta).

*BARCELONA - Seminario: LA PRÁCTICA DE LA PAZ / dissabte 11 de maig de 2002, al Centre
Cívic Convent de St. Agustí, C/ Comerç, 36. Entrada lliure.
Més informació: Tel. 93 448 13 99, Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. o bé www.ub.es/duoda

*Seminario Internacional. Globalización, desigualdad y desarrollo.
Lloc de celebració: Casa de América: Paseo de Recoletos, 2, 28001 Madrid
Tel. 91 595 48 00. www.casamerica.es

*Curs d'estiu "La mujer en los cinco continentes". 7 i 8 de maig.
Lloc de celebració: Teatro Juan Bravo Plaza Mayor, 1, Segovia.
Tel. 900 333 888

*Segundo Seminario Internacional sobre Género y Urbanismo: Infraestructuras para la Vida
Cotidiana
Lloc: Salón de Actos y Sala de Grados A, ETS de Arquitectura de Madrid.
Avda. Juan de Herrera, 4,
28040 Madrid.
27 i 28 de maig 2002.
Inscripcions: Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. Fax: 91 5500553

* Invitamos a participar en una publicación cooperativa con Ensayos, Investigaciones y Artículos
sobre la temática de género, desde perspectivas distintas, en diferentes ámbitos: socio- políticos,
económicos, educativos, culturales, etc. La que llevará el formato de libro y tendrá como título:
"PENSAMIENTO FEMINISTA... reflexiones de la realidad con enfoque de género".
Enviar a: CENTRO DE ESCRITORAS NACIONALES (CEN EDICIONES) C. C: Nº 523
Córdoba ( 5000 ) Argentina. Telf: 0351 –4741366

NOSALTRES LES DONES:

CampoAmor Rodríguez, Clara

(Madrid, 12-11-1888 / Lausanne, 30-4-1972)
Advocada d'ideologia republicana i feminista. Defensà desde l'estrat, la tribuna i l'escany
parlamentari els drets de la dona. La seva defensa del vot femení en les Corts republicanes marcà el
punt culminant d'una carrera política bruscament interrompuda l'any 1935.
Els últims anys de la dictadura de Primo de Rivera marcaren l'inici de les activitats polítiques de Clara Campoamor. Col·laborà amb diverses agrupacions femenines socialistes, freqüentà "La Escuela
Nueva" y prologà el Feminisme socialista (1925), una obra de María Cambrils. Però el seu
apropament a les files del socialisme militant no arribà a cuallar. Col·laborà després amb el "Ateneo
de Divulgación Social" i, en 1929, formà part, amb Matilde Huici, del comitè organitzador de la
Agrupació Liberal Socialista, però també abandonà aquesta associació perquè les seves preferències
ja eren clarament republicanes.
Preguntada en 1930 per un periodista sobre les seves idees polítiques, respongué que aquestes es
resumien en "¡República, república sempre!" i afegí que li semblava "la forma de govern més
conforme amb l'evolució natural dels pobles".
En els primers mesos de 1931, formant part ja de Acción Republicana, assumí la defensa dels
encausats a San Sebastián per l'aixecament antimonàrquic de desembre de 1930. En 1931 va passar a
formar part del Consejo Nacional Provisional de Acción Republicana, però abandonà la formació poc
abans que es convoquessin les eleccions a Constituents. S'incorporà llavors al Partido Radical i, al
juny de 1931, validà la seva acta parlamentària per la circumscripció de Madrid, gràcies al decret que
en el mes de maig havia modificat la llei electoral, declarant elegibles a les dones. Al
novembre de 1931, creà la Unión Republicana Femenina amb l'objectiu d'orientar al vot feminista cap
a les formacions republicanes. Aiximateix, després de la proclamació de la Segona República, tot i
que en una data indeterminada, s'incorporà a la Lògica Reivindicació de la Francmaçoneria.
Com diputada radical, desarrollà una intensa activitat parlamentaria. Fou designada per el seu partit
per formar part de la comissió encarregada de redactar el avantprojecte constitucional. Paral·lelament,
fou presidenta de la Comissió de Treball i Previsió. Sol·licità la discussió de la Llei de Divorci, fou
l'única diputada que participà en el seu debat i, aiximateix, en els debats del Estat català, en els de la
reforma del Codi Penal i en molts d'altres relacionats amb la situació jurídica de la dona i la infància.
De tota manera, fou la seva activa defensa del vot femení, iniciada al setembre de 1931, el fet que li
proporcionà una major visibilitat. Utilitzà arguments que, derivats de la seva militància feminista i
republicana, resumiria posteriorment en els seu llibre Mi pecado mortal. El voto femenino y yo
(1936): "Yo, señores diputados, me siento ciutadana antes que mujer al margen de ese derecho, a la
mujer que espera y confía en vosotros; a la mujer que, como ocurrió con otras fuerzas nuevas en la
Revolución Francesa , será indiscutiblemente una fuerza nueva que se incorpora al derecho y no hay
sino que empujarla a que siga su camino. No dejéis a la mujer que, si es agresiva, piensa que su
esperanza estuvo en la dictadura; no dejéis a la mujer que piense, si es avanzada, que su esperanza
de igualdad está en el comunismo. No cometáis, señores diputados, ese error político de gravísimas
consecuencias. Salváis a la república atrayéndoos esa fuerza que espera ansiosa el momento de su
redención". D'aquesta manera, s'enfrentà a l'Esquerra Republicana i als diputats radicals socialistes,
entre els quals hi trobem la també advocada Victoria Kent, que era partidaria d'aplaçar el sufragi
femení per qüestions d'oportunitat política. Manuel Azaña, autor que es distingeix per la seva
misogínia política, recorda no obstant l'eficàcia de Clara Campoamor en el famós litigi parlamentari:
"Yo creo que tiene razón la Campoamor y que es una atrocidad negar el voto a las mujeres por la
sospecha de que no votarían en favor de la República".
Finalment, l'article 34 fou votat l'1 d'octubre de 1931 i aprovat el sufragi femení amb 121 vots en
contra i 161 a favor (una esmenda que proposava excloure a les dones del vot en les generals, però
no en les municipals, fou igualment derrotada dos mesos més tard, al desembre de 1931). El
protagonisme de Clara Campoamor fou reconegut en diversos homenatges tributats per
associacions de dones feministes. De tota manera, la victòria de la dreta a les eleccions de novembre
de 1933 va fer que perdés el seu escany parlamentari. Lerroux la promocionà llavors a la Dirección
General de Beneficencia y Asistencia Social del Ministerio de Trabajo. Abandonà el càrrec a
l'octubre de 1934, per incompatibilitat amb el nou ministre, el cedista Anguera Sojo. Aquestes
reticències no impediren que marxés a Astúries, com enviada del president del govern, per fer-se
càrrec dels nens abandonats després de l'aixecament miner. Les diferencies sorgides arrel de unes
instruccions ministerials que ella ignorà sistemàticament forçaren la seva dimissió el 23 d'octubre.
Finalment, al febrer de 1935, feu pública la seva sortida del Partit Radical en carta dirigida a Lerroux:
" Yo[...] me adscribí al Partido Radical a base de su programa republicano, liberal, laico y
demócrata, transformador de todo el atraso legal y social español, por cuya realización se lograse la
tan anunciada justicia social [...]. Perdida la confianza y la fe, nada puede retenerme en el Partido
Radical". Mai arribà a concretar posteriors intents de militància política: fou inútil la seva petició
d'ingrés a Izquierda Republicana e, igualment, foren nules les seves gestions per a que l' Unión
Republicana Femenina, que ella mateixa havia creat, fos incorporada a les candidatures del Frente
Popular. En El voto femenino y yo: mi pecado mortal, la seva obra ja mencionada, atribuia la seva
marginació a la debilitat dels ideals republicans i, de fet s'apartava del joc frontpopulista: "Les he
dado la modesta lección de cómo se debe actuar cuando hay ideales, aunque por servirlos se
enajene uno la tolerancia, la simpatía y hasta la justicia de los aleccionados".
Al setembre de 1936 sortí de Madrid, arribà a la Itàlia feixista amb la seva mare i una neboda, i fou
retinguda unes hores per la policia; finalment s'instal·là a Lausanne gràcies a l'ajuda de Antoinette
Quinche, una advocada matrimonialista que havia conegut el 1928. L'any següent, publicà: La
révolution spagnole vue par une républicaine(1937), un text que marcava el seu adéu definitiu a
l'activitat política i als seus correligionaris republicans. El 1938 marxà a l'Argentina, on publicà, amb
Federico Fernández Castillejo, Heroísmo criollo, la marina argentina en el drama español (1939), y
en solitari, El pensamiento vivo de Concepción Arenal (1939), el primer d'una sèrie de posteriors
assaigs biogràfics que inclouen Sor Juana Inés de la Cruz (1944) i Obra y vida de Quevedo (1945).
Tornà momentàniament a Madrid el 1947, però, reclamada per el Tribunal de Responsabilidades
Políticas, no conseguí regularitzar la seva situació. Igualment fracassades foren les gestions que
realitzà els anys següents desde Argentina i Suïssa, on es traslladà novament el 1955. A Lausanne
passà els últims anys de la seva vida, treballant en el bufet de la seva amiga, la advocada ja
esmentada, Antoinette Quinche. Morí el 1972 i , dos setmanes després de la seva mort, les seves
cendres foren traslladades al cementiri donostiarra de Polloe.