Detalls

Escrit per Super User

Categoria: Butlletí

Publicat el 25 Setembre 2006

Vist: 338

"Quantes coses vols expressar amb la teva mirada, quantes preguntes " Anònim.

ACTIVITATS:

* XV Jornadas de Investigación interdisciplinaria: "Democracia, feminismo y universidad en el siglo XXI. Organiza el Instituto Universitario de estudios de la mujer de la Universidad Autónoma de Madrid. Dies 21, 22 i 23 d'abril.

Informació:

Adreça: Edificio de Rectorado, entreplanta 3ª. Universidad Autónoma de Madrid. Campus de Cantoblanco. Carretera de Colmenar Viejo, km 15,500, C.P. 28049 Madrid.
Tlfn: 91 497 45 95
Fax: 91 497 55 53
e-mail: Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

* Seminario permanente: "Mujer y deporte". Los modelos corporales dominantes, el ejercicio físico y la salud de las mujeres adolescentes y jóvenes.
Dies 20, 21,27 i 28 d'Abril.

Inscripció: Fins al 19 d'abril de 2004.
Import: 10 Euros
Crèdits: 2 (20 hores)
Horari: 16:00 h a 21:00 h
Lloc: Instituto Nacional de Educación Física.
Informació: A l'atenció de: Andrés González Azorín
Adreça: INEF-Gestión Académica. C/ Martín Fierro, s/n - C.P. 28040, Madrid.
Tlfn: 91 336 40 68
Fax: 91 544 13 31

* Curs "Igualtat d'oportunitats: Polítiques de Gènere". Amb l'objectiu general de capacitar i concienciar als treballadors i treballadores per evitar i corregir els supòsits de discriminació per sexe produïts en l'àmbit laboral. Organitza Comissió obrera nacional de Catalunya. Secretaria de la Dona.

Horaris: dies 4,11,18 i 25 de maig i 1 i 5 de juny. de 9 h a 14 h. (30 hores), Barcelona.
Informació: Adreça: Via Laietana 16, 5ª planta. C.P. 08003, Barcelona.
Tfn: 934 812 913.
Fax: 934 818 875.
E-mail: Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

* Curs "Formació d'Assessores davant de l'assetjament sexual i l'assetjament moral (mobbing)". Amb l'objectiu general de capacitar, concienciar i dotar a treballadors i treballadores dels recursos necessaris per afrontar aquestes situacions, prevenir l'aparició de nous casos i sensibilitzar en la detecció i intervenció.
Horaris: dies 22 i 29 d'abril, 6, 13, 20 i27 de maig i 3 i 10 de juny. de 9 a 14, (40 hores), Barcelona.
Informació: Adreça: Via Laietana 16, 5ª planta. C.P. 08003, Barcelona.
Tfn: 934 812 913.
Fax: 934 818 875.
E-mail: Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

* Seminari: "Violència de género y discapacidades" dies 7 i 8 de maig al Palacio de Congresos Europa. Organitza l'Ajuntament de Vitoria-Gasteiz.
Lloc: Palacio de Congresos Europa, Avda. de Gasteiz, 85 - Vitoria Gasteiz.
Quota d'incripció: Gratuïta.
Termini d'inscripció: Fins al 30 d'abril de 2004.
Termini màxim per l'enviament de treballs/comunicacions: 21 d'abril de 2004.
Informació: Adreça: Colectivo de animación Socio-Cultural Era-Berri, Gorbea, 2-1º C- 01008 Vitoria-Gasteiz.
Tfn: 945 21 51 61
Fax: 945 21 51 60
E-mail: Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.
Web: www.eraberri.org/congreso

NOSALTRES LES DONES

Virginia Woolf (1882 - 1941)

Filla de l'escriptor Leslie Stephen, Virginia Woolf es va educar inmersa en un ambient farcit de tabús victorians però a la vegada cult i refinat intel·lectualment, sent aquest refinament intel·lectual la tònica d'un món amb el que conviuria la resta de la seva vida. Els primers passos de la seva carrera literària els va donar dintre del camp de la crítica. Encara que quan es va casar sempre va comptar amb el recolzament del seu marit, l'escriptor Leonard Wooll, per a desenvolupar la seva vocació, no va publicar la seva novel·la fins el 1915, a pesar de que és en aquest gènere on més destacaria com a gran renovadora de la seva tècnica.
Una dona de tan fina sensibilitat - una sensibilitat gairebé malaltissa, com es revela en tota la seva obra i confirma el seu tràgic final, doncs es va suïcidar - , i la casa de la qual va ser un dels centres del mon literari Londinenc, no podia deixar de preocupar-se de la lamentable postergació social i cultural de la dona.
No obstant, encara que va sentir la imperativa necessitat de denunciar tan anòmala situació, no va ser mai una activista que es llancés a cridar al carrer, com feien les seves contemporànies, les sufragistes, per demanar el vot. Al contrari, es va quedar a casa i, fent us d'un arma més contundent que l'escridassada constant - la seva ploma - va escriure algunes de les pàgines mes belles i profundes que s'han publicat sobre el tema del feminisme des de l'obra de Mary Wollstonecraft. Al seu llibre A Room Of One's Own (1929), basat en unes conferències pronunciades en dos col·legis femenins que existien a Cambridge - Girton y NewnHam - ens exposa amb el seu habitual preciosisme i originalitat, les aspiracions i les frustracions de tota dona intel·ligent, i molt especialment de la que sent l'impuls d'escriure. Per a ella les dificultats de la escriptora no provenen únicament de la hostilitat que desperta al seu voltant, sinó de la falta de mitjans materials per a superar-les. Per a poder escriure és indispensable comptar, al menys, amb una habitació pròpia on aixoplugar-se, i això no és sempre fàcil d'aconseguir.
La pobresa i la inseguretat econòmica engendren esclavitud i convencionalisme i ofeguen la iniciativa i la imaginació creadora. La misèria, a mes a mes, debilita tant física com psíquicament. La forma en que Virginia Woolf enjudicia el problema es, evidentment, molt nova i diferent. No hi ha en Three Guineas (1938) -també de tipus feminista-, el més mínim afany polemitzador. No es tracta d'un atac dirécte contra la situació de la dona , ni contra l'home com a tal. Ans al contrari, és una aguda reflexió, penetrant, de vegades molt irònica, encaminada a convencer-nos de la injustícia que suposa privar al sexe femení de les oportunitats necessàries per a desenvolupar la seva peculiar personalitat i les seves aptituds innates, i molt en especial quan la seva vocació és literaria. Vers aquest tema, la historia de el que va poder ser la vida frustrada de la germana de Shakespeare, ens mostra el seu ingeni i la seva imaginació.
L'autora no pretén que la dona escrigui o es comporti com un home, el que vol es que es pugui escriure quan senti aquest impuls, però com a dona. El seu feminisme està impregnat de feminitat. És un feminisme que aspira a que la dona aconsegueixi, no tant uns drets, com el desenvolupament de la seva personalitat femenina prescindint de l'home com a punt de referència, encara que situant-se a la mateixa alçada com a dona.