"Hace algunos años, en un día como éste, Caperucita Roja se aburrió del lobo que majaderamente insistia en comérsela.
Cortó por lo sano y se cambió de cuento."
Agenda de la Mujer. Chile 1993
NOVETATS
BIBLIOGRÀFIQUES
REBUDES AL CEED.
1. Mujeres Sordas. Formación y
posibilidades.
Rosalia Aranda Redruello.
Ed. Instituto Universitario de Estudios
de la Mujer.
2. Diosas. La canción de Eva.
Manuela Dunn Mascetti.
Ed. Robinbook/Circulo de Lectores.
3.El puñalito y un puñao.
Rosa Andrieu, Concepción Elorza, Ana Olaizola.
Ed. Centro de Documentación y
Estudios de la Mujer.
4. Mujeres, graneros y capitales.
Claude Meillassoux.
Ed. Siglo Ventiuno Editores.
5. El acoso sexual en la vida cotidiana.
Sue Wise, Liz Stanley.
Ed. Ediciones Paidós.
6. Quién le puso a mi vida tanta cárcel.
Elena Cánovas, Rubén Cobos, Juan Carlos Talavera.
Ed. Dirección General de la Mujer.
Consejería de Servicios Sociales.
Comunidad de Madrid.
7. De la edad media a la moderna:
mujeres, educación y familia en el
ámbito rural y urbano.
Mª Teresa López Beltrán.
Ed. Atenea.
ALTRES NOVETATS
REBUDES.
1. Mira de quién hablas.
Ayuntamiento de Alcobendas.
Vídeo.
2. Talleres de intercambio de tareas y
responsabilidades entre hombres y
mujeres en el ámbito doméstico.
Emakunde.
Vídeo.
3. Del azul al rosa.
Instituto de la mujer.
Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales.
Vídeo.
ACTIVITATS SIED:
* Us recordem que al segon quadrimestre s'impartirà al campus de Ciències de la Salut el seminari "Salut i gènere", organitzat pel SIED, que té un reconeixement de 3 crèdits de lliure elecció. Estigueu atentes/ts als pannells informatius i a la informació que us enviarem per correu electrònic relativa al calendari, el programa i el període de matrícula.
S'obre el període d'inscripció del dia 16 al 27 de febrer, el preu de la matrícula es de 60 euros. A les 10 primeres inscripcions al curs, el preu de la matrícula es redueix a la meitat.
Data d'inici del curs 3 de març, les sessions s'impartiran cada dilluns i dimecres del mes de març per la tarda.
* 1a edició dels Premis a treballs de recerca d'estudiants/tes de batxillerat i cicles formatius de grau superior.
La Universitat de Lleida organitza, per al curs 2003-2004 (amb la col·laboració del SIED), la primera convocatòria de premis de recerca adreçats a l'estudiantat d'ensenyament secundari amb el patrocini del Consell Social de la UdL.
Una de les àrees amb la que pot estar relacionat el treball de recerca són els Estudis de Gènere, és a dir, sobre temàtica relacionada amb la situació de la dona des de diferents disciplines i/o perspectives científiques.
El premi inclou l'import de la matrícula de primer curs a qualsevol de les carreres que s’imparteixen a la Universitat de Lleida més 200 euros per l'alumne (un cop s'hagi matriculat) i 200 euros pel seu centre d'estudis.
Els treballs s'han de lliurar abans del 30 de maig de 2004 a la següent adreça:
Servei d'Extensió Universitària
Pl. Víctor Siurana, 1
C.P. 25003 Lleida
Despatx 0.06
Informació:
Tel. 902 507 205.
E-mail: Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la..
ACTIVITATS 8 DE MARÇ ORGANITZAT PEL SIED:
Ja ha passat un altre any i tornem a celebrar el 8 de Març, dia internacional de la Dona. Arribarà el moment que sí serà un dia de festa, però avui continua sent un dia reivindicatiu.
Les dones continuen sent moneda de canvi en conflictes, esclaves sexuals, assassinades a mans dels seus companys, treballant doble jornada, sense remuneració igual per fer el mateix treball... i així un llarg recorregut de discriminacions nomès per qüestió del nostre sexe.
Això sí, no volem perdre el somriure. Per això el SIED us convida al teatre, el 8 de març, a les 21:00 h a la sala Víctor Siurana de l'Edifici de Rectorat (Universitat de Lleida), amb històries, secrets i somnis de dones soles, acompanyades al so d'un violí, des del punt de vista més còmic i irònic. Personatges entranyables i humans empresonats per la seva educació, pel seu matrimoni, pels seus electrodomèstics. Tot això ens apropa a un terrible tema d'actualitat: el maltractament físic i psicològic d'una dona…, de milions de dones. Històries, cançons, acudits, riures, plors…
Interpretat per Beatriz Insa, amb textos de Darío Fo i Felix Sabroso.
ACTIVITATS A LLEIDA:
* L'associació pels Drets Humans a l'Afganistan (ASDHA) i el Centre de Cooperació Internacional (CCI) organitzen una conferència amb el títol "El paper de la dona en el nou escenari polític de l'Afganistan".
L'acte tindrà lloc a la Sala d'actes al segon pis de l'Edifici de Rectorat de la Universitat de Lleida, a les 12:00 h.
* L'Ajuntament de Lleida edita un butlletí que inclou un recull de totes les activitats que s'organitzen en el marc del dia internacional de la Dona, el 8 de Març, per part de associacions, ONG's, sindicats, etc...
ACTIVITATS D'ALTRES CENTRES:
* Taller de defensa personal per a dones, nivell I: L’AUTOCONEIXEMENT I LA VIOLÈNCIA CONTRA LES DONES. A càrrec de Karin Konkle
Aquest curset es basa en un treball físic i emocional per aprendre a comprendre i conduir les situacions en les que ens podem trobar, sobretot els conflictes, i la gradació fins arribar a la violència física.
Es treballarà per desenvolupar la calma, l´autoconeixement, la intuïció, l'autoestima i la consciència de l'espai per veure les situacions conflictives abans que sorgeixin, aprenent a enfocar-les i resoldre-les, fins i tot quan ja són situacions de violència. S'aprendrà a connectar amb el poder interior i alliberar-lo de forma conscient. La pràctica del taller inclourà exercicis dinàmics agafats de diferents arts marcials (el Tai ch’i, l’Aikido i l'Impact Training) i exercicis energètics basats en la teràpia de polaritat.
El taller es farà els divendres, de 20 a 21.30, del 20 de febrer al 31 de maig.
Té un preu de 25€ al mes (també pots escollir participar només d’algunes sessions, pagant 7€ cada vegada). Les no sòcies hauran de pagar una matrícula de 15€.
Informació i inscripcions: secretaria Ca la Dona, de dilluns a dijous, de 10 a 14 i de 16 a 20
NOSALTRES LES DONES:
George Sand (1804 - 1876)
Aurore-Lucile Dupin, que va popularitzar el pseudònim de George Sand, va ser una gran inconformista francesa. Havent-se casat als 18 anys amb el baró Dudevant, una mica aficionat a la beguda i a les aventures amoroses, va donar la seva primera prova d'independència separant-se d'ell i marxant-se a París amb els seus dos fills disposada a guanyar-se la vida. Gràcies al seu talent literari aviat es va donar a conèixer com a escriptora, colocant-se a primera fila entre els novel·listes del seu temps.
A les seves obres es manifesta partidària d'un socialisme humanitari i sentimental que ara, en que les reivindicacions socials son d'un caràcter més pràctic i concret, sembla una mica antiquat. La seva preocupació és, tanmateix , l'amor, que exalta en totes les seves novel·les, al mateix temps que es revela contra el matrimoni per la subordinació a la que es sotmetia a la dona dintre d'ell.
Ella no pretenia que la dona variés la seva posició política i social - el seu feminisme, en aquest aspecte, era molt moderat -, però si creia que tenia dret a expressar la seva opinió en contra de certes pretensions masculines. Convençuda de que tots els matrimonis es celebren per interès i de que l'amor restava absent a la majoria d'ells, atiava a les dones en contra de la injustícia que suposava haver de resignar-se i sacrificar-se a romandre per sempre encadenades a un home al qual no s'amava. La seva reivindicació es centrava, conseqüentment, en la reforma de la llei conjugal, tal com ens ho revelen algunes cartes així com un paràgraf del Prefaci de la edició de 1832 de la seva novel·la Indiana i de nou el Prefaci que escriu per a la edició de 1842. Al ser aquesta també la tesi de la obra, la protagonista , Indiana, és a vegades portaveu dels punts de vista de l'autora, com per exemple a un passatge on hi ha una discussió entre ella i el seu marit, al que no estimava perquè "[...] li havien imposat el deure d'amar-lo [...]".
La seva actitud, encara que molt subjectiva, és una prova que al romanticisme la dona començava a gaudir d'una major llibertat per expressar els seus sentiments. Les heroïnes que es queixen de la seva sort s'aniran fent més freqüents durant el segle XIX en la literatura de tots els països, sent Tristana un bon exemple a la literatura espanyola.
Però l'inconformisme de George Sand no es va limitar a les seves idees. Enmcara que no va pertànyer a cap moviment feminista, tota la seva existència va ser una expressió de protesta en contra dels costums vigents.
A més d'haver tingut el valor d'abandonar el seu marit i d'utilitzar un nom masculí, va adoptar el vestit masculí i mai va tractar de disimular les nombroses aventures amoroses que vàren jalonar la seva vida, algunes de tant relleu com Alfred de Musset o Chopin, amb qui es va anar a viure a Mallorca, fent cas omís dels convencionalismes socials o de les lleis civils i religioses.