Juny número 122

“No es pot aconseguir la pau si no assumeixes part del risc”

SYLVIE MAUNGA MBANGA (República Democrática del Congo, 1974). Llicenciada en Dret a la Universidad Libre de los Grandes Lagos, Goma, RDC. Cofundadora de “Sinergia de las Mujeres por las víctimas de Violencias Sexuales” (SFVS), 2002. Va ser premiada al 2008 amb el premi Women Peace Maker del Joan B. Krok Institute for peace and Justice.
Sylvie té solament 34 anys i moltes ganes de canviar el seu país, a poc a poc, tot i que els obstacles semblin impossibles de superar. Quan se li pregunta si li agradaria anar-se’n a viure a un lloc més segur, respon; “Crec que tinc un paper a dur a terme en aquest conflicte. Quedar-me aquí a Kivu no és un plaer, però no es pot aconseguir la pau si no assumeixes part del risc. Soc una més de les moltes persones compromeses amb Kivu i la República Democràtica del Congo”. 

Activitats del Centre Dolors Piera d'Igualtat d'Oportunitats i Promoció de les Dones

UDL ESTIU. CAUSES OCULTES DEL FRÀCAS ESCOLAR I FORMES DE SUPERAR-LO DESDE LA COEDUCACIÓ

PRODUCCIÓ CIENTÍFICA I ACTIVITAT DOCENT SOBRE GÈNERE A LA UdL

El Centre Dolors Piera, amb l'objectiu de visibilitzar i reconèixerl'activitat acadèmica del professorat de la UdL en matèria de gènere, ha inclòs un apartat específic en aquest butlletí per donar a conèixer la recerca, les publicacions, els materials docents, etc. que es realitzen a la nostra universitat des d'una perspectiva de gènere. Aquest mes destaquem:

Belles Arts Molet

Molet, C. (2005). FEMINISMES, REPRESENTACIONS I DISCURSOS DE GÈNEREArts, Revista del Cercle de Belles Arts de Lleida, 23, 51-54.

Carme Molet en aquest article relacionat amb l’art relata com dues exposicions que gairebé han coincidit en el temps ens porten a pensar sobre temàtiques de gènere i les seves implicacions en l’art actual. 

Analitzar el rerefons de cada una per separat i en conjunt posa en evidència uns posicionaments diferents i fins i tot oposats que ens aporten interessants elements de reflexió. Tanmateix, les importants aportacions de les dones artistes, que posen en relleu aquestes exposicions, contrasten amb la situació de discriminació que podem constatar quan s’examinen les dades d’inclusió de dones en la majoria de manifestacions artístiques rellevants.

Enllaç a l'article complet

En el cas que tingueu interès en què al butlletí i a la pàgina del Centre Dolors Piera es faci una menció especial a la vostra producció científica i docent en matèria d'igualtat de gènere i d'oportunitats entre dones i homes, necessitaríem que responguéssiu aquest formulari que us enllacem. 

Activitats a Lleida

TALLER FORMATIU SOBRE HOMOSEXUALITAT

APLEC DE LES DONES

FORMACIÓ: "ELS PLANS D’IGUALTAT A LES EMPRESES I INSTITUCIONS"

Jornades, congressos i seminaris

CURS SOBRE INTERVENCIÓ DAVANT VIOLÈNCIA MASCLISTA

JORNADA AMB MOTIU DEL DIA INTERNACIONAL DE L’EDUCACIÓ NO SEXISTA: NOVES MASCULINITATS

ASPARKIA

XV SIMPOSIO DE LA ASOCIACIÓN INTERNACIONAL DE FILÓSOFAS (IAPh)

INFORME 2014 DE L’OBSERVATORI CULTURAL DE GÈNERE 

CONFERÈNCIA DE PRIMAVERA “ATGENDER”

CURS “DIVERSITAT I NOUS MODELS DE FAMÍLIA” 

V CONGRESO UNIVERSITARIO INTERNACIONAL “INVESTIGACIÓN Y GÉNERO 2014”

CURS “DONES I NOVES FORMES DE RELACIONS EN LA COOPERACIÓ I EL TREBALL”

CURS ONLINE "EDUCA&CO. CORESPONSABILITAT I EDUCACIÓ EN LA IGUALTAT"

CONFERÈNCIA "ENGENDERING CITIES: DESIGNING SUSTAINABLE AND INCLUSIVE URBAN ENVIRONMENTS"

CURS ONLINE “VIOLÈNCIA DE GÈNERE. INTERVENCIÓ AMB DONES I MENORS”

Premis, beques i ajuts

CONVOCATÒRIA “FOR WOMEN IN SCIENCE”   

CURS “I SAPIERI DELLE DONNE”

PREMI “CURTMETRATGE PER LA IGUALTAT”

DOSSIER 21 LECTORA

MICROCRÈDITS PER AFAVORIR L’AUTOOCUPACIÓ FEMENINA I LA CREACIÓ D’EMPRESES PROMOGUDES PER DONES

Altres activitats

CURS DE LECTURES DE TEORIA POLÍTICA FEMINISTA

Novetats al Centre d'Estudis i Documentació de les Dones

El fons bibliogràfic i documental del Centre d'Estudis i Documentació de la Dona (CEDD) us presenta:

VALLS, C. (2009). MUJERES, SALUD Y PODER. Madrid: Cátedra.

Mujeres salud poderLa salut humana i en especial la salut de les dones ha estat mediatitzada per les relacions de poder, tant per les influències patriarcals en el desenvolupament de les ciències de la salut, com pel procés de victimització de les pacients, que s’han convertit més en objectes de medicalització que en agents dels seus propis canvis saludables. 

El recorregut que la doctora Carme Valls-Llobet fa per la invisibilitat del cos, les patologies i els riscs amb els que s’enfronta la salut de les dones, culmina amb la descripció dels processos que fan que es valorin com inferiors els seus problemes de salut i intenta realitzar en cada capítol un procés de verificació per el que queden desemmascarats els instruments de control i possessió, tant externs com intrapsíquics, que impedeixen a les dones ser les protagonistes de la seva salut.

Carme Valls i Llobet és Endocrina, Investigadora i Exdiputada al Parlament de Catalunya pel Grup Socialistes-Ciutadans pel Canvi. És la presidenta de la Fundació Catalunya segle XXI i és Directora del Programa Dona, Salut i Qualitat de vida del CAPS (Centre d'Anàlisis i Programes Sanitaris).

Més informació sobre el llibre.

Enllaç a una entrevista a Carme Valls realitzada per la Revista Con la A.

logoCEDD sied_interdisciplinari

Carrer Jaume II, 69
Centre de Cultures i Cooperació Transfronterera
Biblioteca de la Universitat de Lleida-Campus de Cappont
Sala 1.1

Notícies

EN EL MÓN PERSISTEIX LA DISCRIMINACIÓ LABORAL PER MATERNITAT, DIU L'OIT

Una evidència preocupant de l'informe és que Espanya és un dels tres països europeus, al costat de Lituània i Romania, on hi ha major prevalença de pressions a les treballadores embarassades perquè renunciïn als seus drets laborals.

"La maternitat i la paternitat en el treball: Legislació i pràctica al món", és el nou informe que l'Organització Internacional del Treball (OIT) ha presentat per examinar el grau de compliment, en els 185 països i territoris, dels convenis "Sobre protecció de la maternitat", 2000 (núm. 183) i "Sobre treballadors i treballadores amb responsabilitats familiars", 1981 (núm. 156), respectivament.

A nivell mundial, al voltant de 830 milions de treballadores, el 80% de les quals es troben a Àfrica i Àsia, no tenen cobertura adequada a la pràctica, la prevalença del treball informal és considerable i els índexs de mortalitat materna i infantil continuen sent elevats.

Una evidència preocupant de l'informe és que Espanya és un dels tres països europeus, al costat de Lituània i Romania, on hi ha major prevalença de pressions a les treballadores embarassades perquè renunciïn als seus drets laborals. Només un 28,4% de les dones que tenen ocupació en el món (330 milions) gaudeixen de protecció efectiva. És a dir, que en casos de donar a llum perceben prestacions monetàries. D'aquest percentatge, el 38% són d'Economies Desenvolupades, davant menys del 10% d'Àfrica i Àsia.

L'informe també assenyala que "només en 21 països -sobretot d'Europa- més del 90 % de les dones ocupades té dret a percebre alguna forma de suport als ingressos per tenir un fill o una filla. Les treballadores autònomes, per compte propi, treballadores domèstiques, les treballadores agrícoles (dones que realitzen treballs atípics a temps parcial, temporal o eventual); dones de petites i mitjanes empreses (PIME) i treballadores migrades són les que es troben en condicions laborals precàries. Segons l'OIT 15,6 milions de treballadores domèstiques no tenen dret legal i de protecció de la maternitat.

El cas de les dones que treballen a les zones rurals experimenta una situació de permanent exclusió i invisibilitat. En almenys 27 països hi ha exclusió legal explícita de les treballadores agrícoles. El 26% de les agricultores treballa fins al dia del part, pràctica també usual en països asiàtics, com a l'Índia.

D'altra banda, en tots els països s'utilitzen variats mètodes per fixar el nivell de les prestacions pecuniàries per maternitat. N'hi ha que paguen la prestació durant tota la durada de la llicència; alguns redueixen el nivell de les prestacions durant la llicència; altres concedeixen la remuneració obligatòria només a algunes categories de treballadores. En el 55% dels països (93) la llicència de maternitat no és remunerada, o es paga una quantia inferior o es paga durant un període inferior a les 14 setmanes.

Les fonts de finançament més comuns de les prestacions per maternitat són: Una assegurança social vinculat a l'ocupació (règim contributiu); l'empresari, mitjançant el pagament directe de les prestacions (sistema anomenat "responsabilitat de l'empresari"); o una combinació de les dues. En 24% de països (45) el pagament de les prestacions corre exclusivament per compte de l'ocupador. Al 16% de països (30), el cost d'aquestes prestacions es reparteix entre l'ocupador i el sistema de seguretat social.

OIT assenyala que el sistema de responsabilitat de l'empresari atempta contra els interessos de les treballadores: "Al recaure la càrrega financera sobre els ocupadors, sorgeix la possibilitat de discriminació contra la dona. Els empresaris es mostren reticents a contractar, retenir o promoure a les dones embarassades o les dones amb responsabilitats familiars, o potser que trobin raons per acomiadar a les treballadores embarassades per evadir els costos de la substitució salarial durant la llicència de maternitat, o altres costos (possibles o reals) vinculats al seu reemplaçament".

Un altre dels temes clau de l'informe és el relacionat amb la llicència parental. És a dir, el període més llarg termini a què pot optar tant les dones com els homes per cuidar una nounada/nascut o nens i nenes petits. La Recomanació núm. 191 (que acompanya el Conveni núm. 183) i la Recomanació núm. 165 (que acompanya el Conveni núm. 156) contenen disposicions sobre la llicència parental. Ambdós instruments deixen a criteri dels països la determinació de la durada, la remuneració i altres aspectes pertinents.
Els sistemes de llicència parental varien considerablement pel que fa a elegibilitat, pagament, durada, flexibilitat en l'ús, edat de la filla, del fill a qui cuidar, i transferibilitat entre la mare i el pare. En general, llicència parental és més prolongada que la de maternitat, encara que sol ser inferior o nul·la. L'OIT assenyala que "la legislació de 66 dels 169 països sobre els quals es disposava d'informació inclou disposicions relatives a la llicència parental, sobretot en les Economies Desenvolupades, Europa Oriental i Àsia Central. I s'evidencia que en gairebé totes les Economies Desenvolupades (35 de 36) ofereixen un període de llicència parental 15. Tots els 16 països d'Europa Oriental i Àsia Central ofereixen un període de llicència parental. A l'Àfrica, només Burkina Faso, Txad, Egipte, Guinea i el Marroc ofereixen un tipus de llicència parental de llarga durada (en tots els casos, sense remunerar). A l'Orient Mitjà: Bahrain, l'Iraq, Jordània, Kuwait i la República Àrab Síria ofereixen una llicència parental no remunerada (només a la mare). Només 3 dels 25 països estudiats d'Àsia (Filipines, Mongòlia i República de Corea) preveuen la llicència parental, i dels 31 països d'Amèrica Llatina i el Carib estudiats, només Xile i Cuba preveuen la Llicència parental".

Com es pot evidenciar, són les dones les que tenen més probabilitat de prendre la llicència parental, en particular quan el dret es comparteix entre tots dos progenitors. No obstant això, segons l'OIT, aquesta tendència pot minvar la situació de les dones al mercat laboral i agreujar les desigualtats de gènere en el lloc de treball i respecte de la distribució de les tasques de la llar.

S'han adoptat diverses mesures per incentivar els homes a prendre la llicència parental, com l'atribució del caràcter individual, intransferible o obligatori a la llicència, o la concessió d'incentius i una compensació adequada durant la mateixa. Els índexs elevats d'utilització de la llicència tenen relació directa amb nivell de compensació per la pèrdua d'ingressos mentre s'està de llicència i amb la disponibilitat de protecció de l'ocupació.
En general, les dades indiquen que, més que llicències prolongades amb compensacions reduïdes, que treballen, persones d'un i altre sexe, prefereixen una llicència millor remunerada, i més modalitats de treball favorables a la família, i serveis de cura infantil de qualitat i assequibles, que contemplin les seves necessitats i les dels seus fills i filles.

Països de totes les regions han aprovat lleis que prohibeixen la discriminació basada en el sexe, però varia la forma d'especificar les causes de discriminació. Dels 155 països sobre els quals es disposava d'informació, 114 comptaven amb lleis que prohibeixen la discriminació en l'ocupació (que sol comprendre l'accés a l'ocupació, la contractació , la promoció , els canvis de llocs, l'acomiadament , la jubilació i altres condicions d'ocupació) per raons de "sexe" únicament, o per raons de "sexe" com a element afegit a altres vinculats amb la maternitat o l'embaràs. En 43 països s'esmentava explícitament "la maternitat" o "l'embaràs" com a causes de discriminació prohibides.

Aquesta és una part de l'extens informe que evidencia, malgrat alguns avenços, que dista molt d'assolir igualtat de drets i oportunitats en l'àmbit laboral entre totes les persones, sobretot per a les dones. I més encara en context de crisi econòmica, la qual serveix de pretext per limitar, vulnerar i suprimir drets aconseguits per les treballadores i treballadors. És imperatiu transformar l'àmbit laboral: Crear un ambient equitatiu amb igualtat d'oportunitats i drets, consolidar una pràctica de conciliació adaptada a la realitat vital de totes les persones i afavorir una pràctica cultural sota l'entesa que hem de treballar per viure i no viure per treballar.

Escrit per Sara Cuentas. La Independent. Dimecres, 14 de maig de 2014. 

Enllaç a l'article

 

SOBRE EL TRABAJO SEXUAL: DERECHOS PARA TODAS

MARÍA ESPINOSA

Somos muchas las feministas que reivindicamos diariamente una sociedad mejor, más igualitaria y donde se respeten los derechos de las trabajadoras.

Es una evidencia decir que estoy en contra de la trata de seres humanos y de otros delitos como la esclavitud y la explotación de menores. Pero no sobra decirlo expresamente cuando hablamos de prostitución porque, en ocasiones, si no aclaramos los conceptos, se entremezclan términos sin que podamos debatir y hablar de lo que realmente queremos hablar: de la prostitución y, sobre todo, de las prostitutas.

Y quiero iniciar este texto con otra obviedad: las mujeres que se dedican a la prostitución tienen que tener los mismos derechos que cualquier otra persona. Es algo básico que compartirá cualquiera que lea estas líneas, una premisa que no es otra cosa que garantizar los derechos de las mujeres. Quizá, donde exista debate, sea en cómo lograrlo. En muchas ocasiones, al buscar mejoras para las prostitutas, cometemos la torpeza de no contar con su voz y darles la espalda; unas veces por rechazo social y otras por debates teóricos. En mi opinión, ninguna solución, ningún camino para alcanzar estos derechos, podrá dejar de lado la opinión de las prostitutas, que deberán ser sujetos activos en esta lucha y deberán ser las protagonistas de sus conquistas. El resto de la sociedad podrá opinar, acompañar y luchar con las prostitutas en este recorrido, pero las protagonistas del cambio y de las decisiones deberán ser las trabajadoras del sexo.

La prostitución tiene que ver con una cuestión de libertad individual de las mujeres, de su autonomía y su capacidad de decidir sobre su cuerpo. "Mi cuerpo es mío", en España (para poder abortar) y en China (para poder no hacerlo). Pero quedarse sólo con el derecho a decidir sobre nuestro cuerpo y respetar la autonomía de las mujeres es un análisis demasiado simplista, porque la prostitución no sólo tiene que ver con nuestra libertad individual; tiene que ver también con la igualdad de género y con las condiciones de trabajo. Defender el uso libre de nuestro cuerpo, implica también luchar por un entorno social donde garanticemos que las relaciones sean igualitarias y las prácticas estén basadas en el respeto. Igualmente, reivindicar los derechos de las trabajadoras sexuales implica reivindicar unas relaciones de trabajo en condiciones dignas y nunca de explotación. Y es por ello que, desde el feminismo y desde la izquierda, debemos luchar porque las trabajadoras tengan garantizado un marco donde sea posible relacionarse en condiciones de igualdad y de respeto y donde se reconozcan sus derechos sobre la actividad que realizan.

Es una certeza que las relaciones actuales, de nuestro sistema neoliberal, patriarcal y capitalista, se basan en la desigualdad, en la superioridad e incluso en la falta de respeto. Somos muchas las feministas que reivindicamos diariamente una sociedad mejor, más igualitaria y donde se respeten los derechos de las trabajadoras. No luchamos por eliminar la figura del matrimonio por el hecho de que existan relaciones matrimoniales dañinas e incluso que acaban con la vida de muchas mujeres; en cambio, si luchamos por construir una sociedad fundamentada en relaciones equitativas y basadas en el respeto mutuo.

En la lucha diaria por la igualdad nos importan las condiciones en las que viven las prostitutas y nos corresponde luchar porque tengan los mismos derechos que cualquier otra persona. Para ello, será necesario lograr que este espacio, el de la prostitución, sea también un espacio igualitario y que garantice las condiciones de vida y de trabajo. No sé cual es la hoja de ruta de otras propuestas, pero no veo otro paso que reconocer y garantizar los derechos de las trabajadoras del sexo, en este camino para conseguir unas mejores relaciones en la prostitución, para lograr que las trabajadoras del sexo tengan unas condiciones dignas de vida y de trabajo.

Se trata de lograr una sociedad donde sea posible unas relaciones de pareja sin maltrato, donde cualquier trabajador o trabajadora tenga reconocidos sus derechos y se respeten en las relaciones laborales, donde el trueque esté por encima de la mercantilización, y donde la prostitución sea ejercida en condiciones de igualdad y con pleno reconocimiento de derechos.

Font: Número 33. Revista con la A.

Nosaltres les dones

Dora María Téllez (Nicaragua, 1956)

Guerrillera del Front Sandinista de Alliberació Nacional, va prendre el 22 d’agost de 1978,  juntament amb el comandant Edén Pastora, el Palau Nacional de Managua en la coneguda com Operació Chanchera. El seu objectiu era derrocar el règim dictatorial d’Anastasio Somoza. Era la “Comandante dos”. Actualment es dedica a defensar els drets dels més desafavorits des del Movimiento Renovador Sandinista, una escissió del Front.

Amb 20 anys va abandonar els seus estudis de Medicina i va anar-se’n a la guerrilla. No estava disposada a estar amb els braços creuats davant d’una sanguinària dictadura com la de Somoza. Va ser una de les protagonistes de l’ofensiva i a l’arribar al poder va ocupar diversos càrrecs militars, va ser elegida diputada i nomenada ministra de Salut. Durant el seu treball en aquest ministeri va a dur a terme una campanya de vacunació entre la població més jove que va ser premiada per les Nacions Unides per ser “un avanç excepcional en matèria de salut”.

Es tracta d’una lluitadora de raça, contundent i convençuda de tots els seus actes i amb una gran credibilitat entre els nicaragüencs gràcies a la seva honestedat. Recent nombrada ministra de salut va declarar: “Em sento realitzada en qualsevol lloc en el que pugui aportar alguna cosa, m’agrada treballar amb l’ésser humà.