Manifest de la Comissió Dones i Ciència del Consell Interuniversitari de Catalunya

L’any transcorregut des del passat 8 de març serà especialment recordat per la pandèmia mundial viscuda a causa de la COVID19. Com en d’altres ocasions la crisi generada està afectant en major mesura les dones, que són al capdavant de la lluita contra la pandèmia des d'un primer moment, tant des del vessant social i de prestació de serveis públics com a l'esfera familiar i personal, resultant ser a més a més, les més exposades als contagis pels llocs de treball que ocupen. La situació i els efectes de la pandèmia han agreujat les desigualtats ja paleses i denunciades, de les que les Universitats no en són alienes.

 

Els confinaments, el teletreball, així com la docència i l’aprenentatge virtual han irromput, instal·lant-se en la quotidianitat i provocant un augment de les desigualtats entre homes i dones. Durant els períodes de confinament i pandèmia s’han tancat de manera regular escoles, activitats extraescolars, centres de dia i menjadors, entre altres entitats i institucions imprescindibles. A l’escenari descrit, s’hi afegeix que les tasques de cures a les persones dependents i el treball de la llar s’han multiplicat. Per exemple, segons l’Enquesta sobre els usos del temps i el confinament del CEOC, del total de persones que manifesten ocupar-se de les responsabilitats escolars de les criatures durant el confinament, el 64,2% són dones i el 35,4% són homes. Una vegada més, les dones han assumit la major part de la càrrega del treball no retributiu.

El fet és que, des de l’arribada de la pandèmia, la introducció d’un teletreball improvisat i no regulat ha obligat a fer autèntics malabarismes per tal de respondre a les exigències laborals i l’assumpció domèstica de tasques de cures que abans estaven externalitzades. Com a conseqüència, s’ha produït un augment en les jornades laborals de les dones i, alhora, una disminució de la seva productivitat a efectes de carrera professional. Aquesta realitat afecta a tota la comunitat universitària, però especialment a les dones del Personal Investigador i Docent, del Personal d’Administració i Serveis i les alumnes que estudien presencialment o a distància.

Quant a les dones del PDI, els estudis publicats apunten cap a un augment de la bretxa de gènere en les carreres acadèmiques. Tal i com es recull en el qüestionari dut a terme per la Unitat Dones i Ciència del Ministeri de Ciència i Innovació, la producció científica de les dones s’ha vist reduïda en comparació amb l’existent abans de la pandèmia, mentre que la dels homes s’ha mantingut i, en alguns casos, fins i tot ha augmentat. Malgrat tot, els equips de recerques finançades en relació amb la COVID19, que serviran de guia per a eventuals crisis futures, estan conformats majoritàriament per homes. Les dones són, una altra vegada, excloses de la generació del coneixement i de la recerca.

Les dones que formen part del PAS, un col·lectiu que és majoritàriament femení al sistema universitari català, també han sofert l’impacte de la situació de pandèmia: han hagut d’improvisar nous circuits i processos digitals i ha assumit, en moltes ocasions, el sosteniment tècnic i emocional tant del PDI com d’alumnat.

La pandèmia també ha passat factura a les estudiants universitàries. Per una banda,
la dificultat d'escapar als rols de gènere imposats socialment, ha provocat que moltes hagin hagut d’interrompre el procés d’aprenentatge per assumir tasques de cura pròpies o alienes. Per una altra banda, la docència virtual s’ha realitzat sense tenir en compte l’existència de la bretxa digital de gènere, que ha implicat un sobreesforç per a moltes d’elles. Aquestes i altres qüestions ens han de fer estar alerta davant d’un més que probable efecte de frenada en l’aprenentatge de les estudiants universitàries a causa de la crisi pandèmica, així com d’un possible risc d’abandonament més pronunciat en aquest col·lectiu.

La pandèmia de la COVID19 ha posat al descobert que les injustícies presents a la nostra societat són lluny de l'avenç que semblava haver-se assolit, posant de manifest la desigualtat de gènere sistèmica que ens ha portat també a la crisi de cures que patim, ara més patent que mai. Per tot això, urgeix la incorporació de la perspectiva de gènere en totes les dimensions de l’àmbit universitari.

Davant la gravetat de la situació demanem una regularització del teletreball que tingui en compte aspectes com la coresponsabilitat i la bretxa digital; la consolidació de drets de conciliació corresponsable més enllà de concepcions familiaristes i, específicament, l'exclusió de l'any de la pandèmia en les avaluacions de les agències de qualitat universitàries; una política en docència i recerca que aposti clarament per la incorporació de la perspectiva de gènere, tant en les metodologies com en els continguts; la necessitat de posposar l’execució de projectes a causa de la COVID19 així com la implantació de mesures de suport adients per a tots els col·lectius universitaris (PAS, PDI i alumnat), que incloguin l'acompanyament psicològic a les persones que ho necessitin, així com les suficients ajudes directes per pal·liar, tant com es pugui, el dany i la bretxa de gènere.