Sabers i coneixement acadèmic

Document 1 - MILAGROS RIVERA

2012-10-25T17:25:15Z

La diferencia sexual en la historia

Universitat de València, 2005

(Exclusió de les dones de la universitat) Cuando se estudia científicamente este proceso de exclusión, se suele insistir en la pérdida que supuso para las mujeres; sin pensar nunca en la pérdida de civilización que comportó el excluir de la universidad a la madre y, con ella, la potencia significante de las relaciones de diferencia.

En la universidad, a principios de la década de los setenta del siglo XX, algunas mujeres dimos un corte para significar la diferencia de ser mujer. Este corte, un corte radical con la historia y el presente de entonces de las universidades (…) fue la fundación, internacionalmente, de espacios separados en los que hacer conocimiento entre mujeres (…)

Mi esperanza está en la invención, en la universidad, de más mediaciones que abran el conocimiento a lo otro, a lo distinto de mí, haciendo posible, con la práctica de la alteridad, el intercambio libre y en confianza entre los sexos.

Document 2 - ADRIENNE RICH

2012-10-25T17:28:25Z

Sobre mentiras, secretos y silencios

Barcelona, Icaria, 1983

El que tenim en el present és una universitat centrada en els homes, un planter, no de l'humanisme, sinó dels privilegis masculins. A mida que les dones, gradualment i una mica a la força, han estat admeses al corrent principal de l'educació superior, han participat en un sistema que prepara els homes per assumir papers de poder en una societat centrada en l'home, una societat que planteja i ensenya "fets" generats per una tradició intel·lectual masculina i que indirectament i directa confirma els homes com a líders i promotors del destí humà tan dins com fora de l'acadèmia.

He tractat de mostrar que l'androcentrisme en la universitat no solament soscava i explota les dones sinó que aboca els homes que volen triomfar-hi al carreró sense sortida de la unilateralitat masculina.

Por tanto, las mujeres en la universidad necesitan hablar entre ellas (…) para desplazar el centro de gravedad de la institución tan lejos como sea posible; para trabajar en una universidad centrada en la mujer, porque solamente si el centro de gravedad puede moverse, podrán las mujeres ser verdaderamente libres para aprender y enseñar, para compartir sus fuerzas (…)

Un producto colateral de tal cambio de prioridades por supuesto significarà, en última instancia, un inicio de retos intelectuales a los hombres con la suficiente valentía intuitiva y madurez emocional para reconocer hasta qué extremo la cultura centrada en el hombre los ha limitado y cegado también a ellos.

Document 3 - VIRGINIA WOOLF

2012-10-25T17:29:05Z

Tres guineas

Barcelona, Lumen, 1983, pp. 49-51.

Fundem un col·legi pobre i jove (…), un col·legi experimental i aventurer (…) Després, quin ensenyament s'impartiria al nou col·legi, el col·legi pobre? (…) Hauria d'ensenyar-se l'art de l'humana relació; l'art de comprendre la vida i la ment del pròxim, i les arts menors de la parla, el vestir, la cuina, que estan aliades amb les anteriors.

(…) Seria un lloc de vida social lliure (…) Un lloc en el qual les ments de diferents classe i gradació, els diferents cossos i mèrits anímics cooperarien. Fundem doncs aquest nou col·legi; aquest col·legi universitari pobre; en el qual es buscaria el saber per si mateix; on s'aboliria la publicitat; i sense gradacions; i no es donarien conferències, i no es predicarien sermons, sense les antigues vanitats verinoses, sense les desfilades que engendren competències i gelosies.

Document 4. JACOBA FÉLICIÉ

2012-10-25T17:29:38Z

A Montserrat Cabré – Fernando Salmón. "Poder académico versus utoridad femenina: la Facultad de Medicina de París contra Jacoba Félicié (1322)".

Dynamis, vol, 19, 1999.

Además, es mejor, más honesto y apropiado que una mujer sagaz y experta en el arte visite a una mujer enferma, la explore e investigue los secretos de la naturaleza y las partes recónditas de ésta, que esto lo haga un hombre, a quien no le está permitido ver las cosas mencionadas, investigar ni palpar las manos, mamas, vientre, pies, etcétera, de las mujeres; y, sobre todo, debe el hombre evitar y huir, en la medida en que pueda, de los secretos de las mujeres y de las sociedades secretas de éstas. Una mujer antes se deja morir que revelar a un hombre los secretos de su enfermedad, a causa de la virtud del sexo de las mujeres y de la vergüenza que ellas padecerían revelándolo. Y por estas razones muchas mujeres, e incluso algunos hombres, han muerto a causa de sus enfermedades, no queriendo ser visitados por médicos para que estos no conocieran sus secretos. Y estas cosas son bien conocidas por todos, aunque las nieguen el decano y los maestros predichos.

Document 5. LAURA CERETA

2012-10-25T17:30:07Z

Carta en defensa de l'educació liberal de les dones, 1488

Hauria callat, creu-me, si aquesta salvatge i antiga enemistat teva m'hagués atacat només a mi; perquè la llum de Febo no pot ocultar-la ni tan sols el fang. Però no puc tolerar que ataquis tot el meu sexe. Per aquesta raó, el meu esperit assedegat busca venjança, la meva ploma adormida es prepara per a la lluita literària, la meva ira furiosa remou passions mentals encadenades durant molt temps en el silenci. Amb justa causa vaig a demostrar la gran reputació que han aconseguit les dones en cultura i virtut amb la seva innata excel·lència (…). Certa, sens dubte, i legítima és la nostra propietat d'aquesta herència, que ens ha arribat d'una llarga eternitat d'edats ja passades. (…)
Les teves fastigoses paraules queden així refutades amb aquests arguments, que t'obliguen a acceptar que la naturalesa imparteix igualment a tothom la mateixa llibertat d'aprendre.

Document 6. MARIA DE ZAYAS Y SOTOMAYOR

2012-10-25T17:30:56Z

Pròleg de Novelas amorosas y Exemplares, 1637

Quien duda, Lector mio, que te causara admiración que una muger tenga despejo, no solo pare escrivir un libro, sino pare darle a la estampa, que es el crisol donde se averigua la pureza de los ingenios (…) Quien duda, digo otra vez, que aura muchos que atribuyan a locura esta virtuosa ossadia de sacar a luz mis borrones, siendo muger, que en opinion de algunos necios, es lo mismo que una cosa Incapaz: pero qualquiera, como sea no mas de buen Cortesano, ni lo tendra por novedad, ni lo murmurara por destino; porque si esta materia de que nos componemos los hombres, y las mugeres (…) no tiene mas nobleça en ellos, que en nosotras, si es una misma la sangre, los sentidos, las potencias y los organos, porque las almas ni son hombres, ni mugeres: que razon ay para que ellos sean sabios, y presuman que nosotras no podemos serlo? esto no tiene, a mi parecer, mas repuesta, que su impiedad, o tirania en encerrarnos, y no darnos maestros: y assi la verdadera causa de no ser las mugeres doctas, no es defecto del caudal, sino falta de la aplicacion, porque si en nuestra criança, como nos ponen el cambray en las almohadillas y los dibujos en el bastidor, nos dieran libros, y preceptores, fueramos tan aptas pare los puestos, y pare las Catedras, como los hombres, y quiça mas agudas (…).

Document 7. MARY WOLLSTONECRAFT

2012-10-25T17:36:35Z

Vindicació dels drets de la dona.

A Martino, Giulio i Bruzzese, Marina (1996). Las filósofas. Las mujeres protagonistas en la historia del pensamiento. Madrid: Càtedra. pp. 223-226.

Després de considerar l'esdevenir històric i contemplar el món vivent amb anhelosa sol·licitud, les emocions més melangioses d'indignació desconsolada han oprimit el meu esperit i lamento veure'm obligada a confessar tant que la Naturalesa ha establert una gran diferència entre un home i un altre com que la civilització que fins ara ha hagut al món ha estat molt parcial. He repassat diversos llibres sobre educació i he observat pacientment la conducta dels pares i l'administració de les escoles. Quin ha estat el resultat? La profunda convicció que l'educació descuidada de les meves semblants és la gran font de la calamitat que deploro i que a les dones, en particular, se les fa dèbils i menyspreables per una varietat de causes concurrents, originades en una conclusió precipitada. La conducta i els modals de les dones, de fet, proven amb claredat que llurs ments no es troben en un estat saludable (…). Atribueixo una de les causes d'aquest floriment estèril a un sistema d'educació fals, organitzat mitjançant els llibres que sobre el tema han escrit els homes que, en considerar les dones més com a tals que com a criatures humanes, s'han mostrat més disposats a fer d'elles dames seductores que esposes afectuoses i mares racionals; i aquest homenatge enganyós ha distorsionat tant la comprensió del sexe, que les dones civilitzades del nostre segle, amb unes poques excepcions, només desitgen ferventment inspirar amor, quan haurien d'abrigar una ambició més noble i exigir respecte per llur capacitat i llur virtut. (…)

A tot arreu, les dones estan en aquest deplorable estat; perquè amb la fi de preservar la seva innocència, com és cortesament denominada la ignorància, se'ls oculta la veritat i se les obliga a adoptar un caràcter abans que les seves facultats hagin adquirit força. Ensenyades des de la infància que la bellesa és el ceptre d'una dona, la ment es conforma amb el cos i, vagant per la seva gàbia d'or, només intenta adorar la seva presó (…).

Jo, probablement, he tingut oportunitat de conèixer més nenes que J. J. Rousseau. Puc recordar els meus propis sentiments, i he mirat detingudament al meu voltant; tanmateix, lluny de coincidir amb ell en les seves opinions respecte els primers albors del caràcter femení, m'atreveixo a assegurar que una nena l'esperit de la qual no s'hagi diluït per la inactivitat i la innocència (…) guimbarà amb alegria, i la nina mai no atraurà la seva atenció llevat que l'aïllament no li deixi cap altra alternativa.

Document 8. DOLORS ALEU

2012-10-25T17:42:33Z

De la necesidad de encaminar por nueva senda la educación higiénica-moral de la mujer.

Barcelona: Tipografia La Academia, 1883.

Hago uso de un derecho ya indiscutible, por más que - y esto es lamentable- tenga límites en un corto número de españolas (…) Aún le toca a nuestro sexo sufrir muchísimo; no hemos salido de la esclavitud; ésta subsiste todavía (…) El considerar que aún hay quien discute y disputa a nuestro sexo la aptitud para los estudios profesionales ha sido para mí motivo de inspiración para adoptar como objeto de esta tesis el siguiente tema, que si no tiene todo el mérito de la novedad entrenará siempre los altos quilates de la oportunidad (…) Parece increible que haya quien crea y diga que la instrucción de la mujer es un peligro (…)

Hágase sino la prueba, póngase al niño y a la niña en las mismas condiciones, tanto de instrucción como de educación, tanto del medio como de los alimentos, tanto de los hábitos como de las preocupaciones sociales, y creo nos encontraremos con mujeres que saldrán buenas y otras que serán inútiles; los mismo que pasa con los hombres

Document 9. ROSWITA

2012-10-25T17:43:43Z

A Martinengo, Marirí –Poggi, Claudia –Santini, Marina –Tavernini, Luciana - Minguzzi, Laura (2000). Libres para ser. Mujeres creadoras de cultura en la Europa medieval. Madrid: Narcea, p. 172.

No era encara prou madura en anys, ni dotada de coneixement. No gosava presentar les meves intencions a cap savi a qui pogués consultar, perquè no em prohibís escriure per la meva rusticitat. Així, secretament, quasi furtivament, (…) vaig intentar amb el millor de les meves possibilitats composar un text, encara que no fos de cap utilitat, basat sobre els pasos dels escrits que havia recollit dins del recinte del nostre cenobi de Gandersheim: primerament a través de l'ensenyament instructiu de la cultíssima i gentilíssima mestra Rikardis i de les altres que van ensenyar en el seu lloc, després sota la benèvola consideració de la reial Gerberga, sota la guia de la qual ara visc; si bé més jova que jo, era més docta (…), amb afecte em va instruir perfectament sobre alguns autors, que ella abans havia conegut de persones molt sàvies.

Document 10. HILDEGARDA DE BINGEN

2012-10-25T17:44:44Z

Relat autobiogràfic

A Victoria Cirlot, Hildegard von Bingen. Vida y visiones, Madrid, Siruela, 1997.

Quan tenia tres anys vaig veure una llum tal que la meva ànima va tremolar, però a causa de la meva infantesa nada vaig poder proferir sobre això.

Als vuit anys vaig ser oferida a Déu per a la vida espiritual i fins el quinze vaig veure molt i explicava alguna cosa d'una manera simple. Els que ho sentien es quedaven admirats, preguntant-se d'on venia i de qui era. (…) Esgotada de tot això vaig preguntar a la meva dida si veia quelcom a més de les coses exteriors i em va respondre que res, perquè no veia res d'allò. Llavors em vaig sentir presa d'una gran por i no em vaig atrevir a dir res a ningú. (…) Per por als homes, no gosava dir a ningú el que veia. Però la noble dona que m'educava ho va notar, i ho explicà a un monjo que coneixia.

Per mitjà de la seva gràcia Déu havia vessat en aquella dona un riu de moltes aigües, de manera que no va donar repòs al seu cos amb vigílies, dejunis i altres bones obres fins que acabà la vida present amb un bon fi. Déu va fer visibles els seus mèrits a través de bells signes. Després de la seva mort vaig continuar vivint de la mateixa manera fins que vaig complir quaranta-dos anys.

(…)

Durant un temps no podia veure cap llum per una boira que tenia als ulls, i un pes m'oprimia el cos de manera que no podia aixecar-me i jeia amb dolors molt forts. Vaig patir això per no manifestar la visió que m'havia estat mostrada, sobre que havia de traslladar-me del lloc on havia estat consagrada a Déu a un altre, juntament amb les meves monges. (…) I aquí vam arribar amb vint monges nobles, nascudes en cases de pares rics, sense trobar cap habitatge ni cap habitant (…). Després d'aquestes afliccions va ploure sobre nosaltres la gràcia de Déu. Car molts que abans ens havien tractat amb menyspreu per considerar estèril inutilitat el nostre comportament, van venir a nosaltres ajudant-nos i omplint-nos de benediccions. Molts rics van enterrar amb honor llurs morts amb nosaltres (…). Aleshores el meu esperit va reviure, i així com abans havia plorat en el dolor, ara plorava de goig, perquè Déu no m'havia oblidat ja que ho confirmava distingint aquell lloc i enriquint-lo amb moltes coses útils i edificis. (…) I em mig de tot això vaig acabar el llibre "Scivias", segons Déu va voler.
La meva ment s'havia enfortit, i em vaig cuidar de les meves filles tant en llurs necessitats corporals com anímiques (…). Malgrat la fatiga per tantes tribulacions, vaig dur a terme el "Llibre dels mèrits de la vida", que em va ser revelat per la gràcia de Déu.

(…)

Després vaig escriure el "Llibre de les obres divines" en el que, tal i com Déu omnipotent em va infondre, vaig veure l'altura, la profunditat i l'amplada del firmament i de quina manera han arribat a estar-hi el sol, la lluna, els estels i tota la resta.