Sabers de les dones

Document 1 - VIRGINIA WOOLF

2012-10-27T15:26:03Z

Una habitación propia.

Barcelona, Seix Barral, 1989, pp. 120 i 123

Durante millones de años las mujeres han estado sentadas en casa, y ahora las paredes mismas se hallan impregnadas de esta fuerza creadora.

(...)

Porque todas las cenas están cocinadas, todos los platos y tazas lavados; los niños han sido enviados a la escuela y se han abierto camino en el mundo. Nada queda de todo ello. Todo se ha desvanecido. Ni las biografías ni los libros de Historia lo mencionan. Y las novelas, sin proponérselo, mienten.

Y todas estas vidas infinitamente oscuras todavía están por contar.

Document 2 - ROSA SENSAT

2012-10-27T15:28:52Z

Les ciències en la vida de la llar.

Barcelona,Altafulla, 1998, p. 8-9

L'Economia domèstica com a conjunt de pràctiques casolanes trameses de mares a filles, i aplegades com a receptes en un llibre per a les noies perquè les aprenguin, ha desaparegut per donar pas a un concepte nou d'Economia domèstica, segons el qual les lliçons de cuina tenen, com a preparació, els treballs de laboratori, i les tasques domèstiques es fonamenten, en general, en principis científics. (...) La dona ha de saber la raó de les coses que fa, les causes determinants del fenòmens que es desenvolupen en la seva presència, el com i el perquè d'aquells senzills fets que regulen la vida de cada dia. (...) La dona ha de saber Física i Química. Són coneixements de cultura general que, ultra desenvolupar el seu esperit d'observació, li proporcionen una munió d'idees que no ha d'ignorar tot aquell, que aspiri a una mínima cultura i que són d'aplicació pràctica en les ocupacions que li atenyen. (...) La dona ha de saber Fisiologia. La salut dels individus de la seva família està en les seves mans i, si aquesta salut depèn de l'equilibri de les funcions vitals, necessita conèixer llur mecanismes i el tractament higiènic que els convé.

Document 3. MARIE DE MEURDRAC

2012-10-27T15:32:32Z

La Chymie charitable et facile en faveur des dame. 1666, p 9

Quan vaig començar aquest petit tractat, era només per la meva pròpia satisfacció i amb la intenció de retenir el coneixement que havia adquirit amb un llarg treball i amb diferents experiments repetits moltes vegades. No puc amagar que després de veure que he acabat millor del que m'hauria atrevit a esperar, estic temptada de publicar-ho: però si tinc raons perquè vegi la llum, també tinc raons per guardar-ho amagat i evitar que sigui exposat a les crítiques.

D'altra banda, m'afalaga a mi mateixa no ser la primera dona que ha publicat alguna cosa; ja que la ment no té sexe i si les ments de les dones fossin cultivades com les dels homes, i si es dediqués més temps i energia en instruir-les des del començament, després serien iguals que les dels homes.

A més, aquesta obra és útil, conté una quantitat de remeis infal·libles per curar les malalties, per la conservació de la salut, i diferents secrets rars de molt valor per les Dames; no solament per conservar-la, sinó també per augmentar els avantatges que elles han rebut de la Natura; és curiós que ensenya fidelment i familiarment a practicar-los amb facilitat; i que seria pecar contra la Caritat amagar les coneixences que Deu m'ha donat, que poden ser profitoses per tothom. Aquest és l'únic motiu que m'ha fet decidir a deixar que aquest llibre surti de les meves mans ...

La Chymie charitable et facile en faveur des dames, 1666, p 129

No vull perdre la memòria dels coneixements adquirits amb una llarga feina, i amb diferents investigacions repetides moltes vegades... m'objectava a mi mateixa que no és professió pròpia d'una dona la d'ensenyar; que s'ha de mantenir en silenci, escoltar i aprendre, sense testimoniar el que sap; que està per sobre d'ella donar una Obra al públic, i que aquesta reputació no és normalment avantatjosa, ja que els homes menyspreen i blasmen sempre les produccions que surten de l'esperit d'una dona.

Pel que fa a les dames que es conformaran de saber simplement, sense fer les operacions que elles jutjaran necessàries, a causa del temps que cal dedicar-hi i els diferents tipus de vasos i altres utensilis que es necessiten, o que temin no saber-ho fer, jo m'explicaré de viva veu quan se'm faci l'honor de comunicar-m'ho, i prendré cura de fer jo mateixa el que es pugui desitjar d'allò que jo ensenyo.

Document 4. VIRGINIA WOOLF

2012-10-27T15:33:56Z

Tres guineas

Barcelona, Lumen, 1983, pp. 106-107

¿Què nom hem de donar a la professió consistent en portar al món nou o deu fills, a la professió consistent en portar una casa, cuidar d'un invàlid, visitar als pobres i als malalts, atendre a un pare gran, a la mare vella? Aquesta professió està mancada de nom i de retribució, però trobem tan gran nombre de mares, germanes i filles d'homes amb educació practicant l'esmentada professió ... que cal reunir-les, i reunir llurs vides ..., i permetre que comuniquin el seu missatge a qui té temps per extreure-lo i imaginació per desxifrar-lo. Som nosaltres ... qui hem de reunir aquests desperdigats indicis i reflexions.

Document 5. GERDA LERNER

2012-10-27T15:45:09Z

La creación del patriarcado

Barcelona, Crítica, 1990, p. 329

Centrar-se en les dones significa: en preguntar si les dones estan al centre d'aquest argument, com ho definiríem? Significa ignorar qualsevol testimoni de marginació femenina perquè, fins i tot quan sembla que les dones es troben al marge és conseqüència de la intervenció del patriarcat; i en general també és mera aparença ... No se les pot situar en els espais buits del pensament i els sistemes patriarcals: en situar-se en el centre transformen el sistema.

Document 6. ESTEFANIA DE REQUESENS

2012-10-27T15:46:17Z

Cartes íntimes d'una dama del segle XVI. Epistolari a la seva mare la comtessa de Palamós

Barcelona, La Sal, 1987. Carta 75.

Vui ha vuit dies que rebí dos lletres de vostra senyoria: del darrer octubre i de dos d'aquest, i la darrera de mà de vostra senyoria, que fou per a mi singular i cordial, segons ab lo cuidado que jo esperava... I vostra senyoria no escriga de sa mà fins que ho puga fer sens rebre ninguna fatiga, que jo'm contentaré en veure alguns renglons, puix conec la manera de son ordenar tan bé com sa pròpia lletra. De la tos estic ab molta ànsia per ser cosa que cruix molt senyaladament a persona flaca. No sé si seria bo pendre aquells ous del dia ab oli d'ametlles dolces i sucre que vostra senyoria sol aconsellar a altres persones per a mal de pits i tos. I també, si la febre és passada, los caldos de peu de moltó, que a mi'm feren gran bé com tenia aquella tos que escopia sang. Si a vostra senyoria li par que li ha d'aprofitar, la suplique ho mane fer, puix d'ella tinc jo estes receptes i altres, de les quals me so aprofitada ací aconsellant-ho als que'm paria que n'havien menester, i així són entrats en fuga los meus caldos i potatges de malalts, que casi tots temps ne fan en ma casa. I, segons la pressa que tenia, m'és estat forçat a mostrar-ho per no tenir tantes coses en què entendre. I encara mai vague d'estes coses, i cada volta que pense que a tots serveix en açò sinó vostra senyoria, me'm par que un punyal me travessa lo cor...

De vostra senyoria major servidora i més obedient filla que les mans li desitja besar com la vida.

Document 7. ISABELLA CORTESE

2012-10-27T15:47:20Z

Degli Secreti della Signora Isabella Cortese, 1584

Et dic a tu Germà carísissim, que si vols seguir l'art de l'Alquímia, & operar en ella, no necessites seguir les obres de Geber, ni de Raimundo, ni d'Arnaldo o d'altres Filòsofs perquè no han dit cap veritat en els seus llibres, només amb figures, & enigmes, amb suspensió de lletres. Diu Geber Pren Pedra nostra en els cabells. Jo ho he llegit & rellegit i només trobo contes, i xafarderies; i Raimundo diu en la seva curosa epístola: Pren Negre més negre que negre i l'altre diu Puja la muntanya més alta d'aquest mon & pren aquella pedra amagada. Un altre diu Moneda Negre de Plom nostre, magnesia nostre i moltes altres bogeries, que seria llarg d'explicar, les quals fan perdre el temps & els diners. He estudiat en els seus llibres més de trenta anys, i mai no he trobat alguna cosa bona, & he gastat temps i quasi perdut la meva vida i els diners. Però per la Misericòrdia de Déu he retrobat un particular bo i veritable, i algun esdeveniment per mi, que m'ha recuperat no solament els bens, sinó també l'honor i la vida. Es perquè, caríssim germà, he perdut molt de temps i he consumit els bens, que he tingut compassió de tu, i et prego de no perdre més el temps entorn d'aquests llibres de Filosofia, però que segueixis aquest que t'escric; i no treguis ni disminueixis cap cosa, farà allò que et dic i que escric, i segueix el meus comandaments que estan escrits a sota, i Déu et donarà la seva gràcia.

Document 8. MADAMA FOUQUET. Marie de Maupeau Fouquet, vescomtessa de Vaux (1590-1681).

2012-10-27T15:48:50Z

Obras Médico -Quirúrgicas de Madama Fouquet. Economía de la Salud del Cuerpo Humano. Prontuario de Secretos Caseros, fáciles y seguros, sacados y comprados de los médicos y Cirujanos más famosos de toda Europa, con la solicitud y caudales de la dicha insigne Matrona, para curar por sí misma en los pobres todo género de males, aún los que hasta ahora han sido incurables. Traducidos conforme a la impresión correcta y añadida que se hizo en Lion en 1739, del francés a la lengua castellana.

(Nota de l'editor de 1687) A las señoras piadosas y caritativas: Esta colección de remedios es un regalo con que una de las matronas más ilustres, más devotas y más caritativas del reino, ha enriquecido a los pobres; yo me creería culpable con ellos si al hacer una impresión aumentada más de la mitad, no la dedicara a las protectoras de la clase mísera.

(Pròleg a la Segona Edició) ...los constantes y los repetidos aciertos de las recetas escogidas y particulares que contienen que puede subir a más alto grado de estimación entre los médicos y cirujanos de mayor nombre. Prueba indefectible y notoria de esta verdad son las repetidas impresiones que desde el fin del siglo diez y seis pasado se han hecho de estos milagrosos libros de Francia y fuera de ella.

1ª Advertencia sobre los remedios generales: ... A la causa es muy laudable, hoy la práctica de aquellos, que a sus enfermos no les permiten otro alimento que algunos caldos nada grasientos, pero sí de buenas sustancias... es vituperable el de otros, que permiten a los mismos enfermos manjares sólidos: es vituperable, excepto si el doliente se halla ya en notable estado de mejoría... Y aun entonces siempre es reprensible (aunque en la práctica bien común) el uso del jigote, persuadidos a que es un alimento ligero, cuando en realidad aun para los sanos, es de los mas nocivos e indigestos: porque entre los ácidos necesarios para la digestión, la saliva es uno de los más poderosos disolventes y ella es la que en primer lugar altera y prepara el alimento en la boca; y como la carne del jigote, por ir picada no puede triturarse, como conviene, en la boca, de a que es que tampoco puede penetrársele la saliva entre sus partículas y así desciende al estómago destituida del primer principio y mistura, tan necesaria para la fábrica de una perfecta fermentación. Es la saliva (le oí decir a uno de los médicos más sabios de España) tan necesaria para la perfecta digestión del alimento en el estómago, como los es la levadura en el pan, para que se cueza con sazon en el horno siendo notable su utilidad para la cocción y transmutación de los majares.

Document 9. MARIE CURIE (Marja Skolodska, 1867 - 1934)

2012-10-27T15:51:32Z

La radioactivitat és un procés atòmic que no està afectat ni per l'estat físic ni per la combinació química dels àtoms radioactius amb altres elements. Aquest procés... transforma l'àtom! I aquesta transformació es produeix de manera aleatòria (no es pot saber quins dels àtoms es transformarà), a una velocitat diferent per a cada un dels elements radioactius que disminueix exponencialment al nombre d'àtoms encara no transmutats.

Document 10. JANE MARCET

2012-10-27T15:57:49Z

Converses sobre Química, 1837, 13ª Edició

(Prefaci) En atrevir-me a oferir al públic, i més especialment al sexe femení, una Introducció a la Química, l'autor, que també és dona entén que és necessari donar alguna explicació; i sent que és encara més necessari disculpar-se per l'empresa actual, ja que el seu coneixement del tema es recent i no pot pretendre realment el títol de químic.

Pel que fa a les demostracions experimentals, en primer lloc, l'autor troba casi impossible obtenir alguna informació clara i satisfactòria a partir de les ràpides demostracions que es realitzen habitualment, potser necessàries, atapeïdes en els cursos populars d'aquest tipus (...)

Conversa I sobre els Principis generals de la química

Mrs. B: Atès que ja heu adquirit alguns principis elementals de Filosofia Natural, us vull proposar un altra branca de la ciència, en la que tinc un interès particular perquè compartiu la vostra atenció. Es tracta de la Química, que està estretament connectada amb la Filosofia Natural, de manera que l'estudi d'una és incomplet sense alguns coneixement de l'otra; és obvi que es pot caure en una idea imperfecta dels cossos dels quals fem l'estudi de les lleis generals que els governen, si ens mantenim completament ignorants de la seva naturalesa íntima.

Carolina: Si haig de confessar-vos la veritat, Mrs B. no estic disposada a formar-me una idea molt favorable de la química, tampoc espero molt entreteniment d'ella. Prefereixo les ciències que mostren la naturalesa a gran escala, aquelles que la confinen a la minúcia dels petits detalls. ¿Es possible que els estudis que hem seguit durant molt de temps, les propietats generales de la matèria, o les revolucions dels cossos pesats, es puguin comparar amb la mescla de drogues insignificants? No obstant, reconeix-ho que pot haver experiments divertits en química, i no em desagradaria intentar fer-ne alguns: per exemple, la destil·lació de la lavanda o de l'aigua de roses.

Mrs. B: Imagino més aviat, estimada Carolina, que desitges una mostra dels procediments químics a partir de la idea limitada que tens de la seva finalitat. Tu limites el laboratori químic als estrets límits de les oficines de farmàcia i de perfums, mentre son útils per a una immensa varietat d'alts i més útils propòsits. A més, estimada, de cap manera la química es redueix als treballs de l'art. La Naturalesa també te el seu laboratori, que és l'univers, i que s'utilitza constantment en les operacions químiques...

Carolina: L'acció química i les propietats dels elements dels cossos! Oh! Mrs. B. Això sembla difícil de forma alarmant.