Autoritat i genealogia femenines

Document 1. LUCE IRIGARAY

2012-10-27T20:00:10Z

"Le mystère oublié des généalogies féminines".

A Le temps de la différence. París, éditions de Minuit, 1989, pp. 120.121.

Per tornar de nou possible una ètica de la diferència sexual, cal renovar el vincle de les genealogies femenines ... Si la racionalitat de la Història ve a recordar-nos tot el que ha tingut lloc i cal tenir en compte, és necessari fer entrar en la Història la interpretació de l'oblit de les genealogies femenines i restablir-ne l'economia.

Yo, tú, nosotras.

Madrid, Cátedra, 1992, p. 23

En mayo de 1984 (...) fui a visitar la isla de Tocello. Hay en su museo una estatua femenina en la misma actitud que María, la madre de Jesús, sentada y con el niño sobre sus rodillas, ambos de frente al espectador. Admiraba yo la hermosa escultura de madera cuando me dí cuenta de que aquel Jesús ¡era una niña! El descubrimiento ejerció sobre mí un efecto perceptivo y mental tan fuerte como jubiloso. Sentí que me liberaba de la tensión producida por una verdad cultural impuesta también desde el arte: nos han obligado a creer en una mujer virgen-madre y su hijo como modelos de nuestra redención. Ante la estatua que representa a Marí y a su madre, Ana, me sentí serena y gozosamente instalada en mi cuerpo, en mis afectos, en mio historia de mujer. Tenía ante mí una figura ética y estética que necesito para vivir sin despreciar mi encarnación, la de mi madre y la del resto de las mujeres.

Document 2. LUISA MURARO

2012-10-28T09:47:22Z

El orden simbólico de la madre

Madrid, horas y HORAS, 1994, p. 132.

Soy consciente de lo problemático que es designar como masculina una cultura a la cual también han contribuido, más o menos activamente, también las mujeres, comenzando por mi modesta aportación. La llamo masculina basándome en el criterio de la autoridad que prevalece en el acto, fundamental para toda cultura, de la mediación. Es masculina la cultura en la cual la autoridad se identifica con preferencia en el ser hombre. Se trata de un criterio simbólico (la autoridad es simbólica, o no es tal). La cultura en la que me expreso en este momento presente es femenina; también forman parte de ella algunos hombres, como Platón o mi padre o mi maestro de metafísica, pero es cultura femenina porque lo es la autoridad mediadora para mí.

Document 3. LUCRECIA MARINELLI

2012-10-28T09:55:00Z

A Rosa Rius, "De las mujeres 'memorables' en Lucrecia Marinelli: 'nobleza' y 'excelencia' en la Venecia de 1600". Rosa Mª Rodríguez ed., p. 127 i 132-133.

Què us sembla, germans, no voleu descobrir les bones obres del sexe femení tan digne i excel·lent, i, el que és pitjor, aneu trobant sempre nous motius per blasmar-lo, a fi que continuï oprimit i sepult. Tanmateix, les vostres mares eren dones i us atreviu a censurar-les?: és quelcom que em sembla inhumà. A manera de nous Nerons voleu donar mort a la materna fama, però us fatigueu en va, ja que la veritat, que resplendeix en aquests meus mal escrits fulls, les alçarà malgrat vosaltres fins el cel.

Document 4. OLIVA SABUCO

2012-10-28T09:59:12Z

Pròleg de Nueva Filosofía de la Naturaleza del Hombre no Conocida ni Alcanzada por los Grandes Filósofos Antiguos , que mejora la salud y la vida Humana, 1587

Una humil serva i vassalla, flectats els genolls en absència, car no pot en presència, s'atreveix a parlar (...) Doncs així jo amb aquest atreviment, i agosaradament m'atreveixo a oferir, i dedicar aquest el meu llibre a V. Catòlica Majestat (...) i demanar l'empara, i ombra de les aguilenques ales de V. Catòlica Majestat, sota les quals poso aquest el meu fill, que jo he engendrat, i rebi V. Majestat aquest servei d'una dona, que penso és el major en qualitat, que quants han fet els homes, vassalls o senyors, que han desitjat servir a V. Majestat; i encara que la Cesària, i catòlica Majestat tingui dedicats molts llibres d'homes, almenys de dones pocs, i rars, i cap d'aquesta matèria.

Document 5. TERESA DE CARTAGENA

2012-10-28T10:15:00Z

A Maria-Milagros Rivera, Nombrar el mundo en femenino

Barcelona, Icaria, 1994, pp. 36-37

Moltes vegades se m'ha fet entendre, virtuosa senyora, que alguns dels prudents barons i així mateix fembres discretes es meravellen o s'han meravellat d'un tractat que, la gràcia divina administrant el meu prim feminal enteniment, la meva mà va escriure (...). Crec, molt virtuosa senyora, que la causa perquè els barons es meravellen que dona hagi fet tractat és per no ser acostumat en l'estat femení, sinó només en el baronívol. Car els barons fer llibres i aprendre ciències i usar d'elles, ho tenen en ús des d'antic temps que sembla ser hagut per natural curs i per això ningú es meravella.

Es meravellen les gents del que en el tractat vaig escriure i jo em meravello del que en veritat vaig callar (...). Doncs l'experiència em fa certa i Déu de la veritat sap que jo no vaig tenir cap altre Mestre ni em vaig aconsellar amb cap altre lletrat, ni ho vaig traslladar de llibres, com algunes persones amb maliciosa admiració acostumen dir. Car només aquesta és la veritat: que Déu de les ciències, Senyor de les virtuts, Pare de les misericòrdies, Déu de tota consolació, qui ens consola en tota tribulació nostra, Ell sol em consolà, i Ell sol m'ensenyà, i Ell sol em llegí.

Document 6. CHRISTINE DE PIZAN

2012-10-28T10:18:11Z

La ciutat de les dames

Barcelona, L'Eixampla, 1990, p. 237

(Cristina s'adreça a les princeses i a totes les dones)
Venerades, excel·lents i honorables princeses de França i de tots els països, i vosaltres dames, donzelles, dones de totes condicions que heu estimat, estimeu i estimareu la virtut i la prudència, vosaltres que esteu mortes, vosaltres que viviu encara i vosaltres que vindreu en l'esdevenidor, alegreu-vos totes i sigueu felices per la nostra nova ciutat, que, gràcies a Déu, ja està gairebé tota construïda amb les cases ben disposades i les habitants ja quasi totes reunides. Doneu gràcies a Déu que m'ha guiat, tot al llarg d'aquest laboriós treball, a mi que volia construir per a vosaltres un refugi d'honor amb muralles altes i fortificades, que us servirà de ciutadella fins a la fi del temps.

Document 7. LAURA CERETA

2012-10-28T10:26:05Z

Carta nº 65

(...) Llegim com la profètica Saba d'Etiòpia, amb el seu cor imbuït de poder diví, va solucionar els misteris de l'egipci Salomó (...). De la mateixa manera i incansablement és celebrada l'elegància panegirista d'Hortènsia, filla d'Hortensi i oradora (...). No m'entretindré amb Tulliola, filla de Ciceró, ni amb Terència ni amb Cornèlia, dones romanes que arribaren als cims més elevats de la ciència; amb elles Nicolosa (Sanuti) de Bolònia, Isotta (Nogarola) de Verona i Cassandra (Fedele) de Venècia (...). La història està embellida i sadollada d'exemples com aquests.

Document 8. LUCRECIA MARINELLI

2012-10-28T10:26:31Z

En Antonia Arslan - Adriana Chemmello -Gilberto Pizzamiglio, Le stanze ritrovate

Mirano – Venecia, Eidos, 1991, pp. 106-108

Creuen alguns, poc coneixedors de la història, que no han existit dones doctes i expertes en les ciències i en les arts. I això els sembla impossible. No se'ls hi pot donar a entendre encara que ho vegin i ho escoltin tot el dia, en estar convençuts que Júpiter ha donat l'enginy, l'intel.lecte només als barons, privant-ne a les dones, encara que siguin de la mateixa espècie. (...)

Què direm d'Aspàsia?, que fou tan docta en els estudis filosòfics, que fou digna mestra d'aquell gran Pericles (...) On (queda) Cornèlia, dona de l'Africà, i mare dels Gracs?, que composà epístoles plenes de gran doctrina. (...)

Tampoc vull que quedi enrera Aganice (...) la qual posseïa un coneixement singular de la ciència de l'astronomia (...). Hipàcia d'Alexandria (...) va fer alguns comentaris d'astronomia; Heptaquia (...) arribà a ser tan important en els estudis de filosofia que succeí a Plotí en la mateixa escola i càtedra (...). Fou docta en la ciència de l'astronomia, i va fer professió en públic de moltes altres ciències, i tenia una gran quantitat d'alumnes a les seves classes (...). Diòtima fou tan experta en les disciplines filosòfiques que Sòcrates no s'avergonyia d'anomenar-la mestra i d'acudir a les seves doctes lliçons. (...)

On jau la glòria de la poesia, és a dir, Safo Lèsbia? (...) Va escriure llibres de versos lírics, a més d'altres epigrames, elegies, fou inventora del vers sàfic, que pren el nom d'ella, i tan dolçament i copiosament va cantar que els cels se n'admiraven. (...)
Cassandra Fedele va disputar públicament a Pàdua, i va escriure un elegant llibre de l'ordre de les ciències i feia bellíssims versos lírics. Digne de gran meravella fou el profund saber de Lucrècia d'Este Duquessa d'Urbino en Filosofia i en Poesia (...). Vittoria Colonna fou molt docta i composà sonets molt bells (...). Isota Novarolla Veronese, la qual era ornada de filosòfica doctrina, feia vida filosòfica. (...)

D'aquestes poques, poques les per mi nomenades en comparació a les moltes (que hi ha), (...) cadascú podrà conèixer quant profit han fet les dones en els estudis i en tot allò al que s'han lliurat.

Document 9. MARÍA DE ZAYAS

2012-10-28T10:27:45Z

Pròleg de Novelas amorosas y Exemplares, 1637

(...) I quan no valgui aquesta raó per al nostre crèdit, valgui l'experiència de les històries, i veurem el que van lluir les que per algun accident van tractar de bones lletres, perquè ja no basti per a disculpes la meva ignorància, serveixi per exemplar del meu atreviment. D'Argentària esposa del poeta Lucà, ell mateix refereix que li va ajudar en la correcció dels tres llibres de la Farfàlia, i li va fer molts versos, que van passar per seus. Temistoclea, germana de Pitàgores, va escriure un llibre doctíssim de vàries sentències. Diòtima fou venerada per Sòcrates, per eminent (...). I Cornèlia, dona d'Africà, (va deixar escrites) unes epístoles familiars amb gran elegància. I d'altres infinites de la antiguitat, i dels nostres temps, que passo en silenci, per no allargar-me, i perquè ja tindràs notícies de tot encara (...) que no hagis estudiat.

(...) Qui té honra, dóna el que té, cadascú fa com qui és. Amb dones no hi ha competències: qui no les estima, es neci: i qui les ultratja, ingrat, ja que manca al reconeixement de l'hospedatge que li van fer en la primera jornada.

Document 10. CAROLINE HERSCHEL

2012-10-28T10:28:21Z

http://www.bellatrixobservatory.org/cvaaI/27/

He ajudat [a William] a polir els miralls i les lents del nostre nou telescopi. És el més gran que mai ha existit. ¿Pots imaginar l'emoció que suposa apuntar-lo cap a un nou angle del cel per a veure qualsevol cosa mai vista des de la Terra? Efectivament estic contenta que William estigui ocupat amb la Real Societat i el seu grup, així quan acabo la meva feina puc estar tota la nit auscultant el cel. A vegades, quan estic sola en la foscor i l'univers revela encara algun secret, dic el nom de les meves llunyanes, perdudes germanes, oblidades en els llibres que registra la nostra ciència –Aganice, Hipàtia, Hidelgarda de Bingen, Caterina Hevelius, Maria Agnesi- com si les mateixes estrelles poguessin recordar-ho. ¿Sabies que Hidelgarda de Bingen va proposar un univers heliocèntric tres-cents anys abans que ho fes Copèrnic? ¿Qui va escriure sobre la gravitació universal cinc-cents anys abans de Newton? ¿Però qui l'hauria escoltat? Només era una monja, una dona. ¿Com seria la nostra era si aquella fou obscura? Així, el meu nom també serà oblidat, però jo no estic acusada de ser una bruixa, com Aganice, i els cristians no m'amenacen amb conduir-me a l'església, de matar-me, com van fer amb Hipatia d'Alexandria, l'eloqüent dona que va idear els instruments per a mesurar amb precisió la posició i el moviment dels cossos celestes.