Violències envers les dones

Document 1. Foucault

2012-11-01T11:21:13Z

"Diálogos con M. Foucault" (1977), Rev. Ornicar; 10

Es preciso comprender cómo las grandes estrategias de poder se incrustan, hallan suscondiciones de ejercicio en microrrelaciones de poder... Designar estas microrrelaciones, denunciarlas, decir quién ha hecho qué, es una primera transformación del poder. Para queuna cierta relación de fuerzas pueda no solo mantenerse, sino acentuarse, estabilizarse,extenderse, es necesario realizar maniobras

Document 2. Daniel Gabarró

2012-11-01T11:21:42Z

Reconstruir la Identitat Masculina: Una necessitat política.

Gener de 2006

Els homes han d'usar la violència.

Qualsevol home que no segueixi les normes del gènere masculí queda exclòs de la masculinitat i pot ser agredit físicament, verbal o psicològica. És a dir: o amb mi o contra mi. En aquest sentit l'homosexualitat i la feminitat són els dos gran perills on pot caure l'home que s'emmiralla en la Identitat Masculina Tradicional. És en aquest últim gran manament de la virilitat es plasma la tercera característica de la nostra societat: l'heterosexisme com a forma de coherció i de control social. En aquest sentit cal entendre la violència clàssica contra tot el que és minoritari i diferent, ja que posa en perill el paper regulat i superior de l'home: la violència contra els efeminats, els maricons, els moros (sic), els jueus i, en general, contra tots aquells que no segueixen les normes socials generals.

Els homes tenen permís per usar la violència si el context ho reclama. És més, forma part d'una de les seves obligacions com a mascles: usar la violència en situacions de risc. (...)

Fins i tot, en situacions extremes, els homes han de matar altres homes o ser matats per ells. Lluitar (i vèncer!) reafirma la nostra masculinitat. Les frases "No siguis gallina", "Ets un covard", "A què no t'atreveixes", "ets un calçaces", etc. són exemples clars del mandat masculí d'enfrontar-se violentament a les provocacions sempre que calgui.

Existeix, però, un altre factor que augmenta encara més les probabilitats d'utilitzar la violència per part dels homes: la contenció emocional. En contenir l'expressió de les emocions i els sentiments (perquè l'expressió emocional és femenina, recordem-ho) els homes generen tensió. Aquesta dóna lloc a la ràbia i a esclats de violència que sí són fàcils d'expressar per als homes perquè fer-ho forma part dels sentiments acceptables de la virilitat.

En una situació on es té permís per a usar la violència és lògic que aquesta s'utilitzi sempre que es consideri útil per a la situació, encara que sigui de forma simbòlica. En aquest marc, s'entén la clara necessitat de dominar els altres que moltes vegades s'observa com una forma de demostrar la pròpia identitat masculina. La necessitat de competir seria una forma simbòlica de complir amb aquest manament. Les relacions masculines amb l'esport, i molt especialment el futbol, serien una altra mostra sublimada de la necessitat de dominar com a manera de demostrar la masculinitat.

Document 3. Luís Bonino

2012-09-18T16:28:26Z

http://www.europrofem.org/contri/2_05_es/es-masc/54es_mas.htm

Micromachismos

(...) Llamo así a las practicas de dominación masculina en la vida cotidiana, del orden de lo "micro", al decir de Foucault, de lo capilar, lo casi imperceptible, lo que esta en los limites de la evidencia.
Decidí incluir "machismo" en el neologismo que cree para definir estas practicas, porque si bien no es un termino claro (en tanto designa tanto la ideología de la dominación masculina como los comportamientos exagerados de dicha posición), alude, en el lenguaje popular, a una connotación negativa de los comportamientos de inferiorización hacia la mujer, que era lo que quería destacar en el termino.
Se trata de un amplio abanico de maniobras interpersonales que realizan los varones para intentar:

mantener el dominio y su supuesta superioridad sobre la mujer objeto de la maniobra;

reafirmar o recuperar dicho dominio ante una mujer que se "rebela" por "su" lugar en el vinculo;

resistirse al aumento de poder personal o interpersonal de una mujer con la que se vincula, o aprovecharse de dichos poderes.

Son microabusos y microviolencias que atentan contra la autonomía personal de la mujer, en los que los varones, por efecto de su socialización de genero son expertos; socialización que, como sabemos, esta basada en el ideal de masculinidad tradicional: autonomía; dueño de la razón, el poder y la fuerza, ser para si, y definición de la mujer como inferior y a su servicio. A través de ellos se intenta imponer sin consensuar el propio punto de vista o razón. Son efectivos porque los varones tienen, para utilizarlos validamente, un aliado poderoso: el orden social, que otorga al varón, por serlo, el "monopolio de la razón" y, derivado de ello, un poder moral por el que se crea un contexto inquisitorio en el que la mujer está en principio en falta o como acusada: "exageras' y "estas loca" son dos expresiones que reflejan claramente esto.
Destinados a que las mujeres queden forzadas a una mayor disponibilidad hacia el varón, ejercen este efecto a través de la reiteración, que conduce inadvertidamente a la disminución de la autonomía femenina, si la mujer no puede contramaniobrar eficazmente.