A dues dones jueves residents a Lleida, Na Bellayna, vídua de Samuel Gallipapa, i Na Plana, esposa de Jafuda Gallipapa

(Per estar) instruïdes tant de teòrica com pràcticament, amb tota la competència en l'art de la medicina, i havent exercit l'esmentat art durant molt de temps, per la present, escoltat els precs d'alguns familiars i domèstics nostres, os donem llicència i plena potestat, sense incórrer en cap pena, d'exercir l'esmentat art de la medicina per totes les nostres terres i dominis a favor de qualsevol persona que ho sol.liciti i desitgi ser medicat per vosaltres quan sigui necessari i oportú.

(Ratificació d'un mandat de Pere el Cerimoniós, feta pel seu fill Joan I. 5 de març de 1387. ACA)

A Francesca, vídua de Berenguer Ça Torre

… Des de fa temps has exercit l'ofici de llevadora i exercitant-lo a la ciutat de Barcelona has dedicat la teva vida i la dediques receptant, amb molta eficàcia fins ara, diversos medicaments a les dones embarassades, parteres i a altres, especialment als nens de curta edat, i també a qualsevol persona que ha recorrit a tu en els seus dolors i malalaties, per la present a tu, l'esmentada Francesca, et concedim àmpliament la facultat i plena llicència de que llícitament i impunement malgrat que no hagis estat examinada en l'art de la medicina i de la cirurgia, i no obstant altres raons que puguin ser objectades en contra teva per aquesta causa, puguis receptar qualsevol medicament i exercir com fins ara a favor de les dones embarassades , parteres o altres, i dels nens i d'altres persones que recorrin a tu per remeiar o sanar llurs dolors o malaties.

(Atorgat per Joan I. 20 d'octubre de 1394. ACA)

Alicia H. Puleo, La Ilustración olvidada. La polémica de los sexos en el siglo XVIII, Anthropos, Barcelona, 1993pp. 94-106

(…) Les dones tenen el mateixos drets que els homes; elles tenen, doncs, el d'obtenir les mateixes facilitats per adquirir els coneixements, els únics que poden donar-los els mitjans per exercir realment aquests drets amb una mateixa independència i igual extensió.

La instrucció ha de ser donada en comú i les dones no han de ser excloses de l'ensenyament. Donat que la instrucció ha de ser generalment la mateixa, l'ensenyament a de ser comú i confiat a un mestre que pugui ser elegit indiferentment en un o altre sexe.

Les dones han estat encarregades de l'ensenyament a vegades, en Itàlia, amb èxit.

Vàries dones han ocupat càtedres en les més cèlebres universitats i han complert amb glòria les funcions de professor en les ciències més elevades. (…)

La reunió dels nens d'ambdós sexes en una mateixa escola és gairebé necessària per a la primera educació (…). Aquesta reunió és útil per als costums i està lluny de ser perillosa.