Lloc web amb materials per a la coeducació que promouen l'eliminació de les desigualtats per raó de sexe i la consecució de la igualtat d'oportunitats. http://localhost/coeducacio/index.php/documents/models-de-genere 2023-02-05T19:02:53Z Joomla! 1.5 - Open Source Content Management 2012-10-30T18:35:21Z 2012-10-30T18:35:21Z http://localhost/coeducacio/index.php/ca/documents/models-de-genere/92-document-1 Administrator centredolorspiera@cdp.udl.cat

<h2>CARTA DE VOLTAIRE A MADAME DU DEFFAND (1754)</h2> <h3>A Benedetta Craveri, Madame du Deffand y su mundo, Madrid, Siruela, 1992, pp. 183-184.</h3> <blockquote> <p>La seva carta, senyora, em va commoure més del que li sembla; i li asseguro que els meus ulls es van negar en llegir el que l'ha succeït als seus (...). Estic d'acord amb vostè en que la vida no val gran cosa; la suportem només per la força d'un instint gairebé invencible que la naturalesa ens ha donat, afegint a aquest instint el fons de la caixa de Pandora, l'esperança.</p> <p>(...) El meu desig més autèntic i estimat seria passar amb vostè la tarda d'aquell dia tempestuós anomenat vida. L'he vista en el seu matí brillant, i seria molt dolç per a mi contribuir a consolar-la, i conversar lliurement amb vostè en els breus moments que ens queden, i que no seran seguits per cap moment. No sé ben bé que serà de mi, i no em preocupa gens; però compti, senyora, amb que és vostè la persona per qui sento un més tendre respecte i una amistat inalterable. (...)</p> <p>Adéu, senyora. Sàpiga que lamento vivament la seva situació i que, des de la vora de la meva tomba, voldria poder contribuir a la dolçor de la seva vida. Es queda a París? Passa l'estiu al camp? Els llocs i els homes li són indiferents? La seva sort mai no m'ho serà.</p> </blockquote>

<h2>CARTA DE VOLTAIRE A MADAME DU DEFFAND (1754)</h2> <h3>A Benedetta Craveri, Madame du Deffand y su mundo, Madrid, Siruela, 1992, pp. 183-184.</h3> <blockquote> <p>La seva carta, senyora, em va commoure més del que li sembla; i li asseguro que els meus ulls es van negar en llegir el que l'ha succeït als seus (...). Estic d'acord amb vostè en que la vida no val gran cosa; la suportem només per la força d'un instint gairebé invencible que la naturalesa ens ha donat, afegint a aquest instint el fons de la caixa de Pandora, l'esperança.</p> <p>(...) El meu desig més autèntic i estimat seria passar amb vostè la tarda d'aquell dia tempestuós anomenat vida. L'he vista en el seu matí brillant, i seria molt dolç per a mi contribuir a consolar-la, i conversar lliurement amb vostè en els breus moments que ens queden, i que no seran seguits per cap moment. No sé ben bé que serà de mi, i no em preocupa gens; però compti, senyora, amb que és vostè la persona per qui sento un més tendre respecte i una amistat inalterable. (...)</p> <p>Adéu, senyora. Sàpiga que lamento vivament la seva situació i que, des de la vora de la meva tomba, voldria poder contribuir a la dolçor de la seva vida. Es queda a París? Passa l'estiu al camp? Els llocs i els homes li són indiferents? La seva sort mai no m'ho serà.</p> </blockquote> 2012-09-18T16:55:09Z 2012-09-18T16:55:09Z http://localhost/coeducacio/index.php/ca/documents/models-de-genere/12-document-2 Administrator centredolorspiera@cdp.udl.cat

<h2>JOHN STUART MILL PARLA D'HARRIET TAYLOR A LA SEVA "AUTOBIOGRAFIA" (1873)</h2> <h3>A Martino i Bruzzese, Las filósofas, Madrid, Cátedra, 1996, pp. 258-259</h3> <blockquote> <p>Per sobre de la influència general que la seva ment va tenir sobre la meva, les idees i els elements més vàlids en aquestes produccions conjuntes (...), han tingut el seu origen en ella, han sorgit de la seva ment. La meva part no ha estat més que una assumpció i una incorporació en el meu sistema personal d'idees preses d'autors precedents. Durant bona part de la meva vida literària he desenvolupat, respecte a ella, el paper (...) d'intèrpret de pensadors originals i de mediador entre ells i el públic.</p> </blockquote>

<h2>JOHN STUART MILL PARLA D'HARRIET TAYLOR A LA SEVA "AUTOBIOGRAFIA" (1873)</h2> <h3>A Martino i Bruzzese, Las filósofas, Madrid, Cátedra, 1996, pp. 258-259</h3> <blockquote> <p>Per sobre de la influència general que la seva ment va tenir sobre la meva, les idees i els elements més vàlids en aquestes produccions conjuntes (...), han tingut el seu origen en ella, han sorgit de la seva ment. La meva part no ha estat més que una assumpció i una incorporació en el meu sistema personal d'idees preses d'autors precedents. Durant bona part de la meva vida literària he desenvolupat, respecte a ella, el paper (...) d'intèrpret de pensadors originals i de mediador entre ells i el públic.</p> </blockquote>